Voltant per Escòcia (I): Edimburg.

Va ser dit i fet; feia estona que teníem ganes d'anar-hi però l'estiu va començar amb massa feines i aparcàrem el tema fins que un diumenge dematí vérem que els passatges havien minvat molt de preu i això ens va fer decidir. Quedava el més delicat, cercar estada per després confirmar i tancar l'itinerari que volíem fer.

Cercàrem planells i guies i, com no, informació per Internet. Les pel·lícules de Harry Potter i la sèrie d'Outlander també ajudaren a cercar escenaris reals a trepitjar. Cercant per Internet trobàrem una pàgina on, ben bé, ho trobàrem tot; "masedinburgo.com". 

Posàrem fil a l'agulla i aviat tenguérem estada cada nit i a indrets diferents repartits per un bon tros d'Escòcia: Edimburg, St Andrews, Inverness, Portree, Fort William, Killin i Drymen. Hi anàrem de dimarts a dimarts i, segons la web del temps atmosfèric ens havia de ploure cada dia menys el primer i el darrer dia. Va ser tot el contrari, tan sols ens vàrem banyar el primer dia i un poquet l'endemà; els demés dies el temps ens regalà moltes hores esplèndides.

Partírem molt prest de Sóller per agafar el primer vol que ens arribaria a l'aeroport d'Edimburg. Amb el canvi d'hora guanyàvem una hora i això ens va permetre aprofitar bé el dia.

Després d'un vol d'unes dues hores i mitja aterràrem a Edimburg, agafàrem un taxi i anàrem a l'alberg on hi teníem estada per una nit i deixàrem les maletes i partírem a descobrir la ciutat, primer però anàrem a berenar.

Del berenar les cames ens dugueren fins a la Royal Mile, una carrer de gairebé dos quilòmetres ple de vida urbana: tendes, botigues, artistes de tota casta i molta gent amunt i avall.

Havíem concertat un itinerari guiat i, feta la barrina, guia i grup iniciàrem la descoberta de la ciutat. La guia era de Granada i feia anys que es dedicava a fer passejar i a escoltar a la gent.

Ens moguérem per Old Town i els seus carrerons entre ruixats i brusques; va tenir el seu encant, però passada una hora de jocs de niguls, el Sol es deixà veure fins a la posta.

També voltàrem per la Victoria Street que, tot i dissenyar-se en el segle XVIII per tenir accés a la Royal Mile, ja existia en temps medievals. La ruta acabà a una placeta (Lady Stair's Close) dins d'un carreró i la guia -després de cobrar amb taquilla inversa- es va despedir de nosaltres i ens donà un bon grapat de consells. Nosaltres anàrem a calmar la gana i la set.

Horabaixa férem un altre itinerari guiat que ens contarien històries macabres que ens farien arribar fins a Calton Hill, un turó que ens va permetre veure la ciutat i la zona de Fife on l'endemà ens hi dirigiríem.

Vegeu aquest grapat d'imatge que volen mostrar el nostre passeig del primer dia a Escòcia.

La Royal Mile, l'artèria de la ciutat.

Un dels molts carrerons que parteixen pepnediculars a sud i nord de la Royal Mile.

La guia i el grup abans d'emprendre camí per la Victoria Street.

La curiosa, colorida i transitada Victoria Street.

Detall d'unes façanes a Lady Stair's Close.

Detall de la ciutat des de Calton Hill.