Com cada any, l’aventura comença a ca na Marta i en Jordi, els nostres bons i estimats amics de La Selva del Camp. Berenam i preparam les coses per anar al mas.
Mentre les dones van a cercar diferents ingredients per cuinar, nosaltres ens dirigim al mas per començar a descalçar els calçots. Aquest any, però, ha estat especial per a mi. Limitat i peu coix, en Jordi em preparà una plataforma als darreres del seu tractor on, talment una personalitat, vaig poder seure a una cadira i passejar-me dins del sembrat dels calçots. Mentre en Jordi, en Gori i en Rafel descalçaven jo anava espolsant la terra i col·locant els calçots que cuinaríem i, més tard, degustaríem a taula.
Amb les flames d’un foc viu fet amb branques d’avellaners i olivera anavem cuinant els calçots que abans havíem disposat sobre una xarxa de metall. Abans, però, els havíem anat preparant un a un: tallar les arrels i escurçar les fulles. D’aquesta manera quedaven apunt de cuinar i menjar a taula.
Poc a poc s’anaven cuinant i els embolicaven dins paper de diari per conservar la calentor i acabar de confitar. Asseguts ja a taula anaren compareixent els diferents menjars que aquell dia degustàrem: calçots amb salsa romesco, vi de la terra, embotits torrats, mongetes blanques i pa, un pa pagès de bona llesca i molt gustós.
Totes les calçotades que hem viscut fins ara han estat inoblidables, però aquesta també la recordaré amb una especial estima.
Gràcies Jordi i Marta per la vostra amabilitat i hospitalitat !!!
Segueix un curiós reportatge amb imatges de tres reporters gràfics. Esper us agradin.
 |
| Seqüència d'imatges que mostren l'eixida de descalçar els calçots per a celebrar la calçotada de 2015. Com sempre els bons amics Marta i Jordi ens esperen amb els braços oberts. Ens Jordi, que té solucions per tot, va treure el tractor i, talment com el Papa, me col·locà dins la caixa amb una cadira. Perquè? Idò per què un coix pogués participar de la tasca de descalçar els calçots. |
 |
| De l'hort a la cuita. Arreglar els calçots i preparar-los per a la cuita. Branques de la poda, foc, fum, fulls de diari ... i cap a taula. |
 |
| A taula tothom hi fa bondat... Cares rodones i galtes vermelles, ulls vidriosos i boques amples... panxes que s'omplen de bons menjars |
 |
| La sobretaula sempre animada i celebrada. Na Marina feia anys. Molts i bons !!! |
 |
| Tot acaba i aquest any no havia de ser una excepció... Ara a esperar una altra temporada per a repetir i compartir aquests moments viscuts que ens agraden tant recordar per tornar-hi. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada