Cinc dies a París (II)

Qui són aquests personatges? El trespol delata el temps atmosfèric de la jornada i al reflexe s'entreveuen qui són els nostres personatges.

Aquest era el segon dia a la capital francesa; seguia tapat i la pluja fou present tot el dia. Després de berenar a l'hotel, decidírem agafar el metro per arribar a l'Íle de la Cité i, més tard, acabar a la zona de Le Marais. De totes maneres, l'itinerari i les descobertes les marcaria altra vegada el temps: si plovia als museus -que no hi plou- i si feia bo a voltar pels carrers i carrerons per anar descobrint racons i façanes.

Sabíem que el mes d'agost era el mes de més precipitació a Paris, el que ignoràvem però era que, precisament, serien els dies que nosaltres hi feríem la nostra estada. Res, tan sols ens encomanàrem al temps i ell i la planificació que teníem ens feren descobrir la ciutat tira a tira.

Arribats a la Cité ens dirigírem al Louvre amb la intenció de poder visitar-lo. No va ser possible, hi havia molta gent que havia pensat el mateix i era el mes d'agost. Sense perdre massa temps sortírem dels passadissos subterranis i voltarem per l'exterior. El cel encara degotava i ho feia amb més ganes. Ara travessàrem el riu per anar a fer coa al Museu d'Orsay. No va ser gens mala idea, entràrem de seguida i descobrírem un espai immens, un temple impressionista dedicat a guardar obres de Van Gogh, Manet, Renoir,... Vaig quedar tan impressionat per l'espai -una antiga estació construïda el 1900 per l'exposició universal- que el contingut gairebé ni el vaig poder retenir.

Sortírem a fora, quedaven massa coses per contemplar i mirar, però la panxa ja feia renous de gana. A fora el dia encara seguia amb la seva programació d'anar banyant i ens dirigírem de cap a la Rue Verneuil, molt a prop del museu. Un restaurant agradable i regentat per unes senyores molt simpàtiques. Dinàrem falaguer: dues ensalades de gustos diferents, un entrecot i unes torrades originals. Era un indret agradable, un cafè de barri on la gent podia parlar, llegir i descansar mentre, a fora, l”aubaïna anava banyant lentament carrers i voravies.

Nosaltres ja anàvem armats amb paraigües; res de l'altre món, aquells models senzills que quan el vent compareix tu has de protegir l'artefacte. Ara intentaríem visitar la catedral de Notre-Dame. No hi estàrem gaire estona, férem la volta pel seu interior i ens aturàrem a uns plafons on s'hi contava la història -cronològica- de com va anar creixent aquest edifici religiós.

Quan sortírem a fora -sorpresa!- els niguls s'anaven esqueixant i el sol es deixava entreveure entre els niguls. Ara era el moment d'aprofitar l'horabaixa -i el llum net que acompanyava- per anar a descobrir el barri jueu a la zona de Le Marais. aquest és un barri de palaus i palauets on els carrerons amaguen boutiques, galaeries d”art i restaurants molt animats. Voltàrem i descobrírem fins arribar a la Place Royal o -ara- la Place des Vosges, una plaça considerada de les més maques del món. Ens asseguérem una estona per contemplar les façanes de les cases que donen forma a la plaça, una plaça verda, on la presència vegetal i les fonts i brolladors hi són més que presents. Tornà a comparèixer la pluja, aquesta vegada fineta. Ens aixecàrem i ens dirigírem a la Place de la Bastille per, tan sols, veure-la.

Tira a tira i coneixent més coses de Paris ens atracàrem altra vegada al barri llatí. A la guia petita Trotamundos havia llegir -a l'apartat on menjar- on podia ser un bon lloc per sopar. Pensava que seria econòmic i bo; no ho va ser molt d'econòmic, però el menjar va ser mel!

D'aquesta manera acabava el segon dia, esper us agradin aquest grapat d'imatges que recorden la nostra estada.

Ara sí que coneixem els nostres protagonistes: na Cata, en Rafel i na Xesca; un servidor darrera amb la càmera per donar constància de la nostra eixida.

Caminant sobre un dels ponts que comuniquen l'Íle de la Cité amb el costat sud del riu. Al fons es pot veure el cel ben tapat.

Anant cap al Museu d'Orsay, paraigües oberts i en Rafel i na Cata aferrats per escalfar-se una miqueta del poc fred que feia.

Interior del museu d'Orsay, un edifici construït l'any 1900 i dissenyat per l'arquitecte Víctor Laloux en motiu de l'exposició universal. Antigament la seva funció fou ser una estació central del ferrocarril i un hotel; 47 anys després de la seva clausura passa a ser un museu per custodiar art impressionista.

Observant Paris del darrera els rellotges de la façana que miren el riu Sena.

Voltant altra vegada per l'Íle de la Cité amb la intenció de trobar un lloc per dinar i entrar a la Catedral de la Chapelle. Els nostres personatges mirant l'hora al rellotge del palau, l'esfera és la més antiga de Paris i encara ara funciona.

Un banc, una botella i un bassiot que mostra part del carrer. En Rafel i un servidor anàrem a fer una cerveseta mentre que na Cata i na Xesca visitàven la Saint Chapelle.

Un altre bassiot que ens mostra la Conciergerie, l'antiga presó des d'on s'esperava per anar a la guillotina durant la Revolució.

Un bassiot que mostra part de la façana de Notre-Dame; la catedral que es va començar a construir l'any 1163 i que suposà la culminació de l'arquitectura gòtica.

 Terrassa d'un bar al barri jueu, a la zona de Le Marais.

Nombrosos rètols de diferents boutiques i negocis a un carrer del barri jueu.

Interior d'una boutique d'objectes de decoració.

Pati interior d'una de les cases de la Place des Vosges.

Les voltes de les cases que donen forma a la Place des Vosges.

L'espai verd de la plaça des d'on es poden contemplar les façanes de la Place Royal; una plaça que es va construir el 1609 per encàrreg d'Enric IV. Els quatres costats de la plaça els composen 36 cases, 9 a cada un dels costats. Cada costat mesura 108 metres. Les cases són simètriques i va ser la primera plaça de Paris. Des del 1800 fins avui se la coneix amb el nom de la Place des Vosges, abans Place Royal. Víctor Hugo hi va viure entre el 1832 i el 1848.

El geni de la llibertat remata la Colonne de Juillet. Es tracta d'una columna buida feta en bronze d'uns 50 metres d”alçada que ret homenatge a les persones que moriren el juliol de 1830.