"Quan
la roba estigui eixuta i la maleta a punt d'emplenar,... Cap on li hem de
pegar?"
Amb aquestes paraules acabava un Whatsapp
després de finalitzar l'anada a la descoberta tímida de dos indrets del bosc
d'Irati, a Navarra.
Avui n'encetam una altra d'eixida a un
altre indret de la península Ibèrica, a Las Merindades, una comarca del nord de
la província de Burgos, a la Comunitat autònoma de Castella i Lleó. Aquestes
són terres del nostre amic Juan que durant uns dies ens va fer de guia per
mostrar alguns dels petits tresors que guarden muntanyes i "páramos"
d'aquesta verda i banyada geografia.
El viatge el férem dins l'abril passat
i el primer dia va molt llarg i profitós. Passades les quatre de la matinada
partírem de Sóller per anar a l'aeroport de Palma i agafar l'avió. Després
d'una hora i mitja de volar, aproximadament, arribàrem a l'aeroport de Bilbao
on en Juan ja ens esperava amb el bus. Carregarem maletes i, un per un, saludà
al nostre amic guia. Asseguts dins el vehicle i vestits per fer passes dins
caminolls ens dirigírem cap al anomenat "Desfiladero de los Hocinos".
 |
| El riu Ebre vist des del Puente de Las Arenas. Riu avall hi trobaríem el Delte de l'Ebre i el Mediterrani. Abans però l'aigua solca terra i roques d'altres pobles i indrets de la península. |
Aquesta ruta forma part del camí
natural de l'Ebre (la GR99) i es troba entre les vall de Manzanedo i de
Valdivieso; aquesta darrera vall es troba entre les Serres de la Tesla i de
Tudanca. És tracta d'un caminoll que va vorera del curs d'aigua del riu Ebre.
El trajecte va ser curtet però entretingut pel seu paisatge i per les nombroses
espècies vegetals que s'hi troben, tan herbàcies, com arbustos i arbres de
ribera.
Arribats al punt acordat, ens esperava
en Juan per anar a un altre indret. Abans però anàrem a dinar a un restaurant
on coneguérem alguns dels plats típics de la zona.
 |
| Aquesta planta curiosa viu prop de llocs on hi abunda l'aigua i la matèria orgànica. Es tracta d'una planta insectívora que fa ús de les seves fulles viscoses per caçar les seves preses. És la "Pinguicual grandiflora". |
 |
| Passarel·les i escales penjants ajuden a l'excursionista a no perdre ni passes ni camí. |
 |
| Paisatge natural i rural, juntament amb el bosc de ribera i el curs de l'aigua de l'Ebre ens han acompanyat al llarg de la nostra primera caminada per Las Merindades d'en Juan. |
Panxa plena i un poc de repòs va
servir per engrescar l'altra activitat que ens tenia programada el nostre
amic-guia: era un itinerari baix terra, sense veure gens ni mica la claror del
Sol. Es tractava d'una descoberta geològica a la "Cueva Palomera",
una galeria subterrània que forma part del paisatge càrstic d'Ojo Guareña; es
troba dins un espai natural protegit i declarat també Bé d'Interès Cultural, a
la Merindad de Sotoscueva.
Abans de partir de l'indret, anàrem a
visitar l'exterior de la Cueva y Ermita de San Bernabé, just damunt on es troba
el Sumidero de Guareña, més conegut com el "Ojo". Un paratge curiós i
maco del riu Guareña, un riu amagat.
 |
| l'ull de llum al final del nostre recorregut subterrani. Ara havíem de tornar a rera per sortir de la foscor i de les històries geològiques que ens contà el guia. |
 |
| L'ermita de San Bernabé ocupa una gran balma. |
Acabàrem el dia a Espinosa de los
Monteros, poble on estaríem allotjats tots els dies de la nostra aventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada