dimecres, 18 de setembre del 2019

GR55-5 o el congost de Fraguerau



A la passada calçotada d'enguany en Jordi ens va preparar un itinerari d'aquells que fan que natura i cultura siguin presents a cada passa.

La primera cosa que férem va ser anar a berenar a Ullsdemolins, un poble que pertany a la comarca del Priorat i que es troba a la vall del riu Montsant o a la coneguda Vall del Silenci, dins del mateix parc natural del Montsant. Just després del berenar i d'un bon cafetet, agafarem cotxe per atracar-nos a la zona d'aparcament que hi ha per poder anar a fer passes al Congost de Fraguerau.





Aquest congost separa les serres del Montsant i les de la Llena, la seva espectacularitat la trobam a les formes erosionades de les seves roques conglomeràtiques. Baix, prop del riu Montsant, el bosc de ribera vesteix les voreres del curs d'aigua. És aquest riu que -al llarg del temps- ha donat forma al congost. El caminar resulta molt distret tan pel paisatge com per la tranquil·litat que s'hi respira. Les roques i les muntanyes prenen formes molt capritxoses, tant és així que l'imaginari popular ha donat nom a cada accident geològic; així podem trobar un llarg llistat de topònims dins la zona. Sembla que la màgia de les formes d'aquest roquissar immens inspirà a frares i, fins i tot, al mateix Antoni Gaudí, l'arquitecte que admirà l'expressivitat de la naturalesa.

Mentre en Jordi marcava les passes, els demés en filera índia podíem contemplar arbres i arbustos: grèvols, avellaners, roures, pins roig i pins blanc, teixos, salzes, àlbers, romanís, brucs, boixos... I arribàrem al pont penjat i seguírem el guia i, ziga-zaga i acota el cap, tocàrem fi: una petita construcció d'una sola nau i amb absis circular donava forma a l'ermita romànica de Sant Bartomeu de Fraguerau. Sembla que va ser fundada per Fra Guerau Miquel que habitava l'indret cap el 1160. Prop de l'ermita i dins d'una gran bauma hi trobam el que segurament fou la casa de l'ermità, un espai molt sostenible i ben aprofitat.

















Retornant a Ulldemolins la gana s'apoderà de nosaltres i ens varem haver d'aturar al celler, on dinàrem d'allò més bé!!!

Dinats i reposats férem camí per tornar a la Selva del Camp. Però en Jordi encara ens havia preparat unes altres aturades: el poble de Prades, l'ermita de l'Abellera i la Mussara. Res, un dia espectacular.
Segueixen les imatges que donen forma a aquest dia; esper us agradin...

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada