A la passada calçotada d'enguany en
Jordi ens va preparar un itinerari d'aquells que fan que natura i cultura
siguin presents a cada passa.
La primera cosa que férem va ser anar
a berenar a Ullsdemolins, un poble que pertany a la comarca del Priorat i que
es troba a la vall del riu Montsant o a la coneguda Vall del Silenci, dins del
mateix parc natural del Montsant. Just després del berenar i d'un bon cafetet,
agafarem cotxe per atracar-nos a la zona d'aparcament que hi ha per poder anar
a fer passes al Congost de Fraguerau.
Aquest congost separa les serres del
Montsant i les de la Llena, la seva espectacularitat la trobam a les formes
erosionades de les seves roques conglomeràtiques. Baix, prop del riu Montsant,
el bosc de ribera vesteix les voreres del curs d'aigua. És aquest riu que -al
llarg del temps- ha donat forma al congost. El caminar resulta molt distret tan
pel paisatge com per la tranquil·litat que s'hi respira. Les roques i les
muntanyes prenen formes molt capritxoses, tant és així que l'imaginari popular
ha donat nom a cada accident geològic; així podem trobar un llarg llistat de
topònims dins la zona. Sembla que la màgia de les formes d'aquest roquissar
immens inspirà a frares i, fins i tot, al mateix Antoni Gaudí, l'arquitecte que
admirà l'expressivitat de la naturalesa.
Mentre en Jordi marcava les passes,
els demés en filera índia podíem contemplar arbres i arbustos: grèvols,
avellaners, roures, pins roig i pins blanc, teixos, salzes, àlbers, romanís,
brucs, boixos... I arribàrem al pont penjat i seguírem el guia i, ziga-zaga i
acota el cap, tocàrem fi: una petita construcció d'una sola nau i amb absis circular
donava forma a l'ermita romànica de Sant Bartomeu de Fraguerau. Sembla que va
ser fundada per Fra Guerau Miquel que habitava l'indret cap el 1160. Prop de
l'ermita i dins d'una gran bauma hi trobam el que segurament fou la casa de
l'ermità, un espai molt sostenible i ben aprofitat.
Retornant a Ulldemolins la gana
s'apoderà de nosaltres i ens varem haver d'aturar al celler, on dinàrem d'allò
més bé!!!
Dinats i reposats férem camí per
tornar a la Selva del Camp. Però en Jordi encara ens havia preparat unes altres
aturades: el poble de Prades, l'ermita de l'Abellera i la Mussara. Res, un dia
espectacular.
Segueixen les imatges que donen forma
a aquest dia; esper us agradin...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada