Després d'aixecar-nos, baixàrem
l'equipatge al magatzem per deixar l'habitació i així poder tenir més llibertat
d'horari. Com que el primer dia ens va agradar molt, tornàrem anar a berenar al
mateix establiment d'uns caputxinos i uns sandvitxos escocesos.
Aquest dia l'objectiu era voltar el
dematí per Edimburg fins a l'hora d'anar a cercar el cotxe que havíem llogat.
Així que posàrem fil a l'agulla i a voltar s'ha dit. Les cames ens dugueren
pels mateixos redols que el dia abans però, aquesta vegada, ens fixàrem en
altres detalls. Arribàrem fins el castell, situat a l'extrem oest de la Royal
Mile, però no hi entràrem; ens estimàrem més voltar pels carrers i deixar-nos
dur per l'instint i l'entorn.
Així que guaitàrem a la National Library of Scotland on s'hi troben documents i manuscrits molts valuosos i antics com la bíblia impresa per Guttemberg o alguns originals de Charles Darwin. També visitàrem una exposició on just a davant la porta d'entrada hi havia una vitrina amb petites escultures fetes amb paper de diari.
Sortint de la llibreria descobrírem just al davant "The elephant house" o la casa de l'elefant, una de les millors cases de té i cafè de la ciutat que es va fer famosa pel fet d'haver estat un indret d'inspiració d'escriptors, especialment de JK Rowling que es veu que algunes de les primeres aventures del conegut Harry Potter foren escrites o pensades a la part de darrera de l'establiment on s'hi poden veure les vistes al Castell d'Edimburg.
Després ja ens dirigírem cap el
National Museum of Scotland, molt a prop de la llibreria i de la casa de
l'elefant. Aquest és un espai relativament nou, fusió de dos edificis, el del
Museu Nacional d'Escòcia i el del Royal Scottish Museum. El primer és un
edifici modern inaugurat el 1998 i, el segon, data de l'any 1861. Aquest darrer
té una sala central feta amb ferro que agafa l'alçada de tot l'edifici.
Nosaltres ens hi endinsàrem i ens deixàrem dur pels diferents interessos dels
nostres sentits. Realment val la pena dedicar-hi una bona jornada. És un indret
on un s'hi pot resguardar un dia de fred i pluja; l'entrada, a més, és de franc.
Ja dins del cotxe i fent camí pels
carrers d'Edimburg anàrem a cercar l'equipatge a l'alberg on havíem dormit.
Després ens dirigírem de cap a la zona de Fife o el Firth of Forth. La nostra
intenció era visitar alguns poblets de pescadors de la zona però la pluja ens
va fer canviar el programa i ens dirigírem cap el poble de Culross, on hi ens
aturàrem per dinar al Red Lion Inn i, després, fer unes passes pel poble davall
la pluja. L'interès de visitar el poble va ser per la sèrie d'Outlander on
aquest poble fa de doble de Cranesmuir al capítol on acusen a Claire i a
Geillis de bruixeria. També, i als jardins del Culross Palace, s'hi rodaren les
escenes del jardí d'herbes medicinals de Castle Leoch.
Res, ens hi havíem d'aturar i conèixer
que Culross va ser abans un poble pròsper per les seves mines i forns i pel
comerç amb els Països Baixos però després va decaure i no es va recuperar fins
els segles XVIII i XIX. Avui es presenta tal com devia ser en els passats
segles XVI i XVII gràcies a la rehabilitació que es va iniciar l'any 1930 per
part del National Trust for Scotland; una organització creada per tal de
protegir i conservar el patrimoni natural i cultural d'Escòcia per què les
generacions presents i futures puguin gaudir-ne.
D'aquí partírem cap on havíem de fer
la segona nit, St Andrews. Deixàrem per l'endemà el visitar alguns poblets de
pescadors de l'East Neuk.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada