"Hem tengut l'oportunitat
de trepitjar la tardor primerenca d'un dels espais més emblemàtics de la
naturalesa europea (la Selva d'Irati entra de ple dins territori francès),
indret on hi habiten espècies com la llúdriga, la merla aquàtica, el cèrvol,...
Un espai vestit de fageda, roures, coníferes,... que donen cobi a aquests
animalons i procuren recursos a les persones... Just per això ja ha valgut la
pena de disfrutar-ho aquests dies que han passat massa de presa...
Quan la roba estigui eixuta i
la maleta a punt d'emplenar,... Cap on li hem de pegar?"
El primer dia partírem de la fàbrica d'armes d'Orbaizeta. Primer visitàrem la zona i després iniciàrem les passes per entrar dins d'un bosc de fagedes que ja començaven a pintar-se dels colors de tardor. Després de caminar gairebé un quilòmetre, giràrem cap a l'esquerra per pujar fins el castell d'Arlekia, avui en runes, però amb unes vistes espectaculars. El camí va seguir per una fageda espessa que ja anava deixant caure les primeres fulles. Caminàrem uns 9 quilòmetres i pujàrem fins uns 1100 metres, havíem partit d'una alçada d'uns 800 metres. Aquest dia tan sols va ser un tastet petitet. Dinàrem de pa i coses de casa, podríem dir que pegàrem de Bilbao directe a la Selva d'Irati. Aturàrem a al poble d'Orbaizeta a fer una cervesa i partírem cap a l'hotel.
Aquest dia sopàrem de pinxos -alguns de bons plats de restaurant- a la ciutat de Pamplona. Tot plegat ho va possibilitar el nostre amic i xofer Juan.
Va ser un molt bon començament!!!
 |
| Entrant a la fageda... |
 |
| Pujant a les runes del castell d'Arlekia... |
El
segon dia aniríem a la part d'Otxagabia, al bosc de Zabaleta caminant
paral·lels al riu Urbeltza. Arribàrem fins a l'embassament d'Irabia, que
pràcticament era buit, ha estat un estiu sec aquest que acabam de passar per
aquesta zona. La caminada va ser molt agradable i el paisatge no gaire canviant.
Pujades i baixades, fulles i més fulles, alguns bolets i molta gent; és una
zona molt popular dins l'inici de tardor. També dinàrem de pa amb coses però
baix d'un sòtil de branques i cimals espectaculars de fagedes i d'un trespol
tapissat de fulles de colors amb petits rierols que solcaven terra i pedram.
Després
d'acabar la caminada férem una cervesa a la zona de recepció. Després arribàrem
al mirador de Goñiburu on disfrutàrem bones vistes ja que feia un dia net i
clar.
Ens aturàrem a fer descoberta al poble d'Otxagabia on visitàrem l'espectacular centre d'interpretació que hi ha just a l'entrada. Sopàrem a un restaurant de carretera que ens proporcionar en Juan i
acabàrem a la carrera de l'hotel fent uns "pacharans" amb gel...
Dormírem com àngels!!!
Esper que les imatges us haguin agradat i, al mateix temps, us haguin fet entrar les ganes d'anar a descobrir la tardor a la Selva d'Irati...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada