dimarts, 5 de setembre del 2017

Descobrir Las Batuecas [capítol V]

Els expedicionaris amb la Peña de Francia al fons:
drets i d'esquerra a dreta; na Xesca, en Damià, en Maurici, en Toni, n'Ildefonso i en Bernat.
Asseguts i d'esquerra a dreta: na Cruz, na Teresa, na Catia i na Maria.

De La Alberca a Las Batuecas

Aquest dia ens decidírem a fer una excursió dins del Parc Natural de Las Batuecas-Sierra de Francia. És un parc que té una extensió d'unes 30.000 hectàrees on hi trobam cims alts (els 1735 metres del Pico Hastialao o els 1723 de la Peña de Francia en són els més alts), unes interessants valls (com la vall de Las Batuecas, on s'hi troba el Santuari de San José), boscos espessos i quinze municipis.

La nostra petita aventura però només va ser la de descobrir, fent camí, el paisatge que es deixava veure entre La Alberca i Las Batuecas. Primer pujàrem per un caminoll-talla focs fins arribar a una pista forestal que ens va fer arribar al coll de El Portillo (1.230 metres d'alçada). Tot el temps ens va acompanyar un bosc de pi vermell. Ara però, havíem de baixar del coll per arribar a la vall de Las Batuecas. A mesura que anàvem baixant paisatge i vegetació anava canviant, abans però, el paisatge de les muntanyes que dibuixaven la vall eren impressionants. Lluny volaven quatre voltors, segurament anaven a la menjadora que, des de fa estona tenen a un indret escollit per entesos i ramaders per així poder conservar la població d'aquests grans ocells i contribuir, alhora, a eradicar possibles malalties entre animals i persones.

Arribàrem baix, just davant del Santuari de San José. Estava tancat però davant hi passa un rierol d'aigües clares i fredes on ens hi refrescàrem els peus. Badant contemplant l'entorn unes libèl·lules de color blau turquesa jugaven sobre l'aigua i vegetació.

Més tardet, quan arribaren els que venien en bus, ens posarem a caminar cap a "el chancal de las Cabras Pintás", unes pintures rupestres que val la pena veure. Després férem una capficada a una "poza" per refrescar-nos una mica més.

Va ser un dia molt profitós que et deixa el cuquet de tornar-hi a voltar més per l'indret i descobrir flora i fauna i, perquè no, les restes del pas de l'home al llarg del temps.






Les vistes des del coll de El Portillo en direcció a la vall de Las Batuecas.



El Santuari de San José, la nostra primera destinació.








Petit bonsai sobre l'entrada del santuari.




divendres, 25 d’agost del 2017

De pobles i curolles [capítol IV]


Aquest dia el batle de La Alberca (Miguel Ángel Luengo) ens va fer de guia i ens descobrí dos pobles propers al seu: Miranda del Castañar i Mogarraz. Va ser un dematí molt especial on tothom parava orelles i obria bé els ulls; una passada !!!

El que resta de la torre de l'antic castell, ara de més de cinc-cents anys.

Primer visitàrem Miranda del Castañar, poble que es troba a 649 metres d'altitud i dins l'entorn natural de la Sierra de Francia. Té uns 500 habitants que conviuen dins d'un espai medieval de carrers i cases d'arquitectura tradicional de la serra envoltades d'una muralla d'uns 600 metres de llargària amb quatre portes que donen accés a aquest recinte de patrimoni històric i cultural. Va ser un tastet molt interessant que et motiva a tornar-hi per deixar-te perdre per carrerons estrets amb baixades i pujades, ja que es troba enfilat en un turó envoltat per dos rius: l'anomenat Francia i el de San Benito, aquest estiu amb poca aigua degut a les manques de puja i neu.

Miquel Ángel donant detalls històrics, geogràfics, etnogràfics... de la primera visita poblada. Abans, durant el viatge amb en el bus, ens havia explicat els aspectes naturals de l'itinerari rodat (vegetació, fauna i l'ús que els humans en feien).

Un trocet de murada i un petit detall de façana on fusta i morter es mostren com a principals elements d'obra vista de l'arquitectura tradicional de la serralada de Francia.



Més explicacions de Miguel Ángel, les orelles parades, els ulls oberts i els colls eixecant el cap per descobrir l'element comentat.
Carrers estrets i empinats ens mostren com, en cas de pluja, l'aigua d'escorrentia corria carrer avall fins arribar al seu destí.

Un detall de llençol estès al sol d'estiu. 
Els famosos retrats de Mogarraz ens mostren, a les façanes de les cases del poble, els antics habitants d'aquest poble de la Sierra de Francia.



Mogarraz encara té menys habitants, uns 300. El trobam dins el Parc Natural de Las Batuecas, a la Sierra de Francia, en un entorn de boscos de roures i castanyers i amb conreu d'oliveres, cirerers i vinya. És un altre exemple d'arquitectura popular de cases amb façanes de fusta (roure i castanyer) pedra i morter que donen forma a un traçat de carrers estrets amb places i racons molt interessants. És una vila medieval que es va construir i repoblar -per francesos- en el segle XII. Curiosos són els retrats dels antics habitants de les cases (prop de 400) que pengen de les façanes. Destacar les fonts que anam trobant a mesura que passejam, algunes tenen més de quatre-cents anys.





dimecres, 16 d’agost del 2017

Una petita i curiosa descoberta [capítol III]


El pi silvestre o pi roig (Pinus slvestris) és una conífera que pot arribar als 30 metres d'alçada.

Aquest dia tenguérem el dematí lliure, l'horabaixa la coral tenia concert a l'església de La Purísima, a Salamanca.

El matí el dedicàrem a fer quatre passes per descobrir el redol: un bosc de coníferes altes i un sotabosc net ens convidaren a veure com són algunes vessants de les muntanyes que envolten La Alberca. Coneguérem la Peña del Huevo, on mol a prop hi ha una menjadora pels ocells carronyers. També aprofitàrem per a conèixer la Casa del Bosque, un centre d'interpretació que hi ha a les afores del poble i on et mostren geologia, botànica, fauna i etnografia del Parque Natural de Las Batuecas -Sierra de Francia. Recomanable la visita, val molt la pena !!!





L'horabaixa ens dirigírem cap a Salamanca on férem un petit tast d'alguns racons i de diferents indrets on, l'artista mallorquí Miquel Barceló, hi tenia obra exposada, unes 80 obres escampades en cinc o més llocs diferents degut al vuitè centenari de la Universitas Studii Salmanticensis, una de les universitats més antigues del món.


Res, unes altres imatges per compartir i que esper sien del vostre agrat.










dimarts, 15 d’agost del 2017

Pujàrem al cim [capítol II]

Detall d'unes façanes d'un carrer del poble de La Alberca.

Abans de pujar al cim trepitjàrem alguns carrers del que seria ca nostra durant una setmana, el poble de La Alberca.

Aquest és un poble que ens ofereix una bellesa particular amb una arquitectura popular ben conservada i unes tradicions arrelades al passat que mostra una identitat original i viva connectada a l'entorn natural proper: boscos de reure, castanyers i alzines sureres. Va ser el primer poble declarat Conjunt Històric i Artístic a l'Estat Espanyol, el 1940. A la vall de Las Batuecas podem contemplar unes pintures rupestres que delaten la primera presència humana. Més envant, l'indret ha estat trepitjat per romans, visigots, jueus i àrabs. Dins el segle XII aquesta geografia fou repoblada per gallecs, asturians i francesos. Aquest és un dels motius del perquè existeixen topònims francesos dins l'extensa geografia de la zona.

Aquest dia però, pujàrem al cim, 1723 metres d'alçada de la coneguda Peña de Francia. Aquest és un indret que, des de Sevilla, el camí de Santiago creua per arribar al seu destí.  Diuen que cap allà del 1434 va aparèixer la verge de la Peña de Francia i, des de llavors, és una ruta sagrada. Testimoni d'aquesta ruta són els hospitals de La Alberca, Cepeda, Mogarraz i San Martín del Castañar.

Al ben alt de la Peña de Francia s'hi eixeca una església on s'hi troba la Virgen Negra, Nuestra Señora de la Peña de Francia, imatge romànica primitivaque va ser trobada pel francès Simon Roland el 14 de maig de 1434. El 1872 va ser robada i, anys després, el 1889 fou entregada baix secret de confessió.

El voltor és present a la zona. Existeix un programa de recuperació amb els ramaders de la zona.



Els líquens, amb uns colors peculiars, s'escampen sobre les roques que configuren la geologia de les muntanyes de la zona.


Després baixàrem a conèixer San Martín del Castañar, poble i fortalesa dins del cor de la Sierra de Francia. Allà poguérem conèixer la seva plaça de toros quadrada més antiga d'Espanya. És coneguda amb el nom de CosoTaurino i es va construir en el segle XVI.

Les façanes de les cases delaten l'antiguitat i la manera de construcció de l'indret: roures, castanyers, pedra i morters revestien habitatges per eixuplugar els habitants dels diferents pobles del revol.

La vida tranquila al poble visitat: uns paisans jugant una partida d'escacs.




La plaça de toros, d'uns 2000 espectadors, és una de les més antigues del territori espanyol.

Detal d'un revetiment d'una façana lateral.

Als pobles visitats, destacar les fonts que rajaven sense aturar tot i haver fet un hivern i una primavera minsa en pluges.


Dinàrem a La Alberca i, a l'horabaixa, coneguérem com era l'interior d'una casa tradicional a la Casa Museo Sátur Juanela. L'explicació de Sátur i la seva dona va ser molt interessant i emotiva, val la pena anar-hi.
A l'horabaixa, visita a una casa museu per conèixer com era l'interior d'una casa de La Alberca.




Detall reclam d'una botiga de queviures de productes locals. Els llegums en són un bon exemple, com a prductes i com a ingredients de plats de la gastronomia local.



Vegeu les imatges que acompanyen a aquesta jornada.