Cinc dies a la República Txeca (4): un tast de Praga

Praga, ciutat vella i encisadora, roman a vorera del riu Moldava (Vltava) i t'embruixa tota ella amb els seus colors, les seves formes, la seva gent i els seus menjars.

Praga, la ciutat de les cent torres o la ciutat daurada o la mare de totes les ciutats o el cor d'Europa és, des de l'any 1992, patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Roman tranquil·la a vorera del riu Moldava a la Bohèmia Central i els seus edificis ens conten nombroses històries escrites a cadascuna de les seves façanes. Nosaltres tan sols férem un petit tast del que en “parlen” les imatges que teniu en aquesta entrada.

Anàrem de la plaça de Venceslau -on hi férem una bona passejada- al Castell de Praga, on visitàrem la Catedral de Sant Vit. Entre aquests dos extrems passàrem per l'Ajuntament Vell, on ens embadalírem observant el rellotge astronòmic medieval situat a la façana. Després, per arribar a l'altra part del riu fins el Castell vàrem haver de passar pel Pont de Carles, el pont més vell de la ciutat. El tram d'aquest pont és ple d'activitat: estàtues a banda i banda, mercadets, músics, artistes...

Només us puc dir que serà un altre viatge per fer -ja es troba a la llista- i seguir descobrint els secrets que amaga aquesta ciutat daurada.

Ara, donar les gràcies a les persones que ho feren possible: Valeria, Eva, Simona, Thomas i tots els altres mestres de l'escola de Jablonné nad Orlici, que ens acolliren tant bé i ens mostraren gran part dels seus secrets del lloc on viuen.

Façanes de carrerons que arriben a la plaça de l'ajuntament, a la Ciutat Vella.

Bassiot que ens convida a entreveure una de les façanes d'hotels que hi ha a la plaça de Venceslau, a ciutat nova.

La torre de l'ajuntament de la Ciutat Vella mesura un 70 metres d'altura i és un indret ideal per veure tota la ciutat.

Finestres i façanes que escriuen història i ens la presenten amb les seves formes i colors.

Orloj, el rellotge astronòmic, el més antic del seu tipus a Europa, dat de 1410.

Gent amunt i avall, a peu o amb tramvia...

La vorera del riu Moldava, un lloc tranquil on poder gaudir d'unes vistes espectaculars.

Sobre el Pont de Carles sempre hi sona música de molts estils, aqui, una banda...

... que va fer ballar a en Joan i na Valeria.

Casal antic on reparaven la teulada, molt a prop del Castell.

Detall de la façana de la catedral de Sant Vit, edifici gòtic del distrite del Castell de Praga.

Mouerer-se és fàcil, sobretot si fas servir el transport públic.

Però a peu tot és més fàcil i profitós.

Creativitat, colors i formes t'acompanyen tot el temps.

Botigues originals i maques amb uns llums d'horabaixa que et fan descobrir petits detalls de petits indrets molt agradables.

Façanes modernes que ens deixen entreveure façanes més antigues.

L'altre bassiot que ens delata que la vida és per descobrir coses noves i aprendre del que anam omplint dins de la particular motxilla de l'aprendre.

Algunes titelles que ens recorden que a Praga tothom hi té lloc.

Vista parcial del pont de Carles.