 |
| L'església de Santa Maria, a Siurana. |
Diu la llegenda que en una fortalesa enfilada dalt d'un cingle escarpat a les ara conegudes terres catalanes existia un regne sarraï: el regne de Siurana, el darrer reducte sarraí de Catalunya. Els seus murs eren impenetrables i resistiren fins un dia estrany de l'any 1153. El seu rei moro Almemoniz i la seva reina Abdelàzia -dona de gran bellesa- foren traïts per un habitant d'aquest castell.
Sembla que els cristians dedicaren molt de temps i esforços en conquerir l'esmentada fortalesa, però els seus ocupants s'hi resistiren en coratge i valentia.
Segueix la llegenda contant que la traïció d'un veí del castell -com ja he dit- va facilitar la conquesta de l'indret per part dels cristians. Tot va ser destruït i, diuen, que avui per avui se pot veure el rostre del traïdor en una roca de Siurana. També, tal com segueix el relat, dins la roca viva, si troben marcades les potes del cavall que la reina mora va voler estimbar amb ella a l'ara anomenat «el salt de la reina mora».
Siurana, o hem de dir el castell de Siurana, va ser l'últim reducte sarraí de Catalunya (1153). Aquesta fortalesa defensava la frontera entre dos mons diferents. De fet, la seva localització, per la geografia i morfologia del lloc, ja conformen un veritable refugi: enfilat sobre un cingle a uns 900 metres d”alçada des d'on es pot contemplar un paisatge espectacular: turons i muntanyes, serralades i comellars, i el serpentejar d'un riu que pren el nom del poble: el riu de Siurana.
La nostra visita va ser curta però molt agradable. Com sempre, en Jordi i na Marta ens ho havien preparat molt i molt bé. Dinàrem al restaurant de Siurana on poguérem disfrutar d'un bon vi, d'uns bons plats i d'un immillorable servei; us ho recoman.
He guardat aquesta entrada al blog fins aquesta setmana; la setmana que començam les fires i festes del nostre poble. El per què, idò molt senzill; amb aquesta visita a Siurana vaig pensar amb el poblat sarraí d'Almallutx -aquestes troballes que duen a terme el nostre amic arqueòleg Jaume Deyà i el seu equip sembla que ho van confirmant- i el patiment que degueren tenir quan foren invadits per tropes cristianes. O també el patiment dels sollerics d'aquell 11 de maig de 1561 quan, asustats, esperaven la incursió dels pirates sarraïns. En cadascuna de les situacions la paraula resistència o una altra, la incertesa. Tot plegat ens hauria ja d'haver ensenyat que la història i les històries -o hauríem de dir els capricis- sempre es repeteixen.
Quina llàstima, sembla que encara no n'aprenem!!!
 |
| Detall de la façana posterior de l'església. |
 |
| En Jordi i na Marta explicant a na Xesca les vistes que des de Siurana es contemplen. |
 |
| L'expedició pels carrerons estrets i empedrats. |
 |
| El riu Siurana solcant el paisatge. |
 |
| Identificant sobre el planell les coses que anam vegent. |
 |
| Muntanyes, turons i cingles; i les restes de la fortalesa. |
 |
| Façanes de pedra que conten històries d'un temps llunyà. Dos cans tranquils que passegen pels carrerons del castell. |
 |
| En Gori i na Llum cercant el nord o el sud... |
 |
| Un peix dins l'aigua d'un safareig que servia per fer la bugada. |
 |
| La roca mare i la murada que es besen i, a sobre, un senyal que ens assegura que veritablement es tracta d'una fortificació. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada