Viure una calçotada de ben a prop

El Mas, indret on en Jordi sembra els calçots

Un cap de setmana [perfectament] calçat

La Selva del Camp és una vila del Baix Camp tarragoní, molt a prop de la Serra de la Mussara. Avellaners, oliveres i vinya cobreixen gran part d’una terra de secà que dibuixa un paisatge ondulat i pla on la vista no es cansa d’observar com el camp encara se li té una estima molt gran.

És, també, terra de calçots, tot i que l’origen del mateix se li atribueix al poble de Valls, on un pagès va inventà aquest cultiu a fi del segle XIX. Es tracta d’una varietat de ceba tendre que, després de sembrar-la, conrar-la i calçar-la al llarg de llargues setmanes, es cullen –ja convertides en calçots-  entre els mesos de febrer a març per consumir-los cuinats sobre un foc de llenya que prové de sarments. Per acompanyar aquesta exquisida verdura cuita, sobre un foc viu, se fa una salsa semblant a la salsa romesco.

Pareix esser que a finals del setembre és quan es sembren les cebes que, tira a tira, es convertiran en calçots; això sí, de tan en tan s’han d’anar calçant, d’aquí el seu nom. Sucar un calçot dins la salsa feta amb nyora, tomaví, avellanes, ametlles, nous, all, julivert, herba maria, sal, oli, vinagre... és un dels plaers gastronòmics d’aquestes terres tarragonines.

I aquest plaer és el que nosaltres anàrem a descobrir. L’aventura va començar a ca na Marta i en Jordi, una parella molt agradable de La Selva del Camp que ens va acollir durant aquest cap de setmana. En Jordi, que sembra i calça els calçots, ens va explicar alguns dels secrets d’aquest preuat cultiu. Tan na Marta com ell varen ser molt atents i, sobretot, molt hospitalaris, una hospitalitat difícil de superar. A ca seva hi passarem unes estones molt agradables que recordarem sempre.

Després d’aixecar-nos i fer un bon berenar català: pa amb tomàtiga, cuixot... i un bon cafè amb llet; partírem cap al mas, on preparàrem les eines per descalçar els calçots. Em va sorprendre una eina semblant a una aixada però amb una punta ample en forma de xapa. S’ha de tenir manya per fer-la servir, ja que si no l’empres bé pots tallar els calçots, tal com em va passar a mi.

A mesura que collíem, anàvem col·locant els calçots a la carreta per dur-los cap a la carrera de la casa on els hi tallaríem les fulles i les arrels a punt per cuinar-los. Ara la feina era la de col·locar els calçots sobre una xarxa metàl·lica –un sofisticat invent dissenyat per en Jordi- per cuinar-los sobre les flames d’un foc viu fet de branques en aquest cas, d’avellaners.

Poc a poc s’anaven cuinant i, una vegada cuits, s’embolicaven dins paper de diari per conservar la calentor i acabar de confitar. Quan tots foren cuits i embolicats, tothom es va anar col·locant a taula per iniciar el ritual: una calçotada difícil d’oblidar.  Calçots amb salsa, vi de la terra, embotits torrats i pa, un pa pagès molt gustós.

La sorpresa pel mallorquins va ser la coca dolça que els amics i amigues de na Marta i en Jordi feren per l’ocasió; sobre ella i amb sucre en pols hi dibuixaren una Mallorca amb un calçot enmig, tot una icona per l’eixida. 

Després de beure cafè i suc de la terra, anàrem a estirar una mica les cames per anar fent la digestió. Els nous amics i amigues de La Selva del Camp ens mostraren alguns racons del poble i acabàrem visitant el Castell, una edificació recentment restaurada on s’ha aprofitat l’espai per fer-hi un auditori i diverses sales tant d’exposicions com de conferències, o sia, un espai per la CULTURA. Dues de les persones ara amigues hi tengueren molt a veure en la recuperació d’aquest lloc, des d’aquí una enhorabona per aquesta tasca.

No m’agradaria acabar l’escrit sense donar les gràcies a n’en Jordi i na Marta per aquest cap de setmana tan especial. Moltes gràcies. Us esperam a ca nostra per degustar qualsevol plat de la gastronomia illenca!!!

En Jaume i en Jordi arrebassant els calçots

Els calçots van omplint tira a tira la carreta

Seguint descalçant el preuat vegetal

Ara, davant les cases, es preparen els calçots per esser cuinats

Na Llum amb l'aixada i en Jaume s'exclama.

En Florenci, en Joan i en Jordi van col·locant els calçots sobre la xarxa metàl·lica per cuinar-los

Després de col·locar-los queden així de polits

Ara en Jordi encén el foc i la cuita comença

El foc va fent la seva feina i els calçots van suant fins que s'emmascaren

Els van girant per acabar de cuinar-los i, una vegada cuits, es van embolicant dins paper de diari per acabar de confitar-se sense perdre la calentor

Segueixen cuinant

El foc segueix essent protagonista, a més de cuinar els calçots haurà servit per elaborar la salsa que acompanya aquest ritual gastronòmic

Ara tothom a taula

I comença el tast, les rialles no hi falten

Tothom va per feina feina

Després del magnífic dinar, la imatge per recordar

Passejada per La Selva del Camp després del dinar. Descobríren els camins de l'aigua i el seu ús

En Florenci, mestre restaurador, ens va descobrir alguns secrets de les parets de pedra

Per recordar, la visita al Castell, espai restaurat i destinat a l'activitat cultural del poble

Dins del Castell, una parella de gegants silenciosos guarden l'habitacle