Pujàrem al cim [capítol II]

Detall d'unes façanes d'un carrer del poble de La Alberca.

Abans de pujar al cim trepitjàrem alguns carrers del que seria ca nostra durant una setmana, el poble de La Alberca.

Aquest és un poble que ens ofereix una bellesa particular amb una arquitectura popular ben conservada i unes tradicions arrelades al passat que mostra una identitat original i viva connectada a l'entorn natural proper: boscos de reure, castanyers i alzines sureres. Va ser el primer poble declarat Conjunt Històric i Artístic a l'Estat Espanyol, el 1940. A la vall de Las Batuecas podem contemplar unes pintures rupestres que delaten la primera presència humana. Més envant, l'indret ha estat trepitjat per romans, visigots, jueus i àrabs. Dins el segle XII aquesta geografia fou repoblada per gallecs, asturians i francesos. Aquest és un dels motius del perquè existeixen topònims francesos dins l'extensa geografia de la zona.

Aquest dia però, pujàrem al cim, 1723 metres d'alçada de la coneguda Peña de Francia. Aquest és un indret que, des de Sevilla, el camí de Santiago creua per arribar al seu destí.  Diuen que cap allà del 1434 va aparèixer la verge de la Peña de Francia i, des de llavors, és una ruta sagrada. Testimoni d'aquesta ruta són els hospitals de La Alberca, Cepeda, Mogarraz i San Martín del Castañar.

Al ben alt de la Peña de Francia s'hi eixeca una església on s'hi troba la Virgen Negra, Nuestra Señora de la Peña de Francia, imatge romànica primitivaque va ser trobada pel francès Simon Roland el 14 de maig de 1434. El 1872 va ser robada i, anys després, el 1889 fou entregada baix secret de confessió.

El voltor és present a la zona. Existeix un programa de recuperació amb els ramaders de la zona.

Els líquens, amb uns colors peculiars, s'escampen sobre les roques que configuren la geologia de les muntanyes de la zona.

Després baixàrem a conèixer San Martín del Castañar, poble i fortalesa dins del cor de la Sierra de Francia. Allà poguérem conèixer la seva plaça de toros quadrada més antiga d'Espanya. És coneguda amb el nom de CosoTaurino i es va construir en el segle XVI.

Les façanes de les cases delaten l'antiguitat i la manera de construcció de l'indret: roures, castanyers, pedra i morters revestien habitatges per eixuplugar els habitants dels diferents pobles del revol.

La vida tranquila al poble visitat: uns paisans jugant una partida d'escacs.

La plaça de toros, d'uns 2000 espectadors, és una de les més antigues del territori espanyol.

Detal d'un revetiment d'una façana lateral.

Als pobles visitats, destacar les fonts que rajaven sense aturar tot i haver fet un hivern i una primavera minsa en pluges.

Dinàrem a La Alberca i, a l'horabaixa, coneguérem com era l'interior d'una casa tradicional a la Casa Museo Sátur Juanela. L'explicació de Sátur i la seva dona va ser molt interessant i emotiva, val la pena anar-hi.

A l'horabaixa, visita a una casa museu per conèixer com era l'interior d'una casa de La Alberca.

Detall reclam d'una botiga de queviures de productes locals. Els llegums en són un bon exemple, com a prductes i com a ingredients de plats de la gastronomia local.

Vegeu les imatges que acompanyen a aquesta jornada.