dilluns, 23 de setembre del 2019

Alguns tresors de Las Merindades (3)


Aquest dia, després de berenar i de preparar queviures i motxilles, ens vérem a la plaça per esperar en Juan amb el seu bus. El programa era encoratjador: dematí caminada a vorera de l'Ebre i, després de dinar, anar a fer els cafetets o els gelats o ambdues coses a Orbaneja del Castillo. Després, i fent carretera per arribar a Espinosa de los Monteros, passaríem per Puentedey a fer una aturadeta.

Pujàrem al bus i ens posàrem a fer carretera. Després de voltes i revolts arribàrem a Pesquera de Ebro, vila burgalesa del nord de la província de Burgos. Aquest és l'indret on el riu Ebre s'endinsa dins un gran solc que ha dins les muntanyes. Sembla que diferents llocs de la vila foren declarats Conjunt Històric i que el poble té els seus orígens cap el segle IX. El seu nom té a veure amb un lloc ric en peixos, el riu és massa a prop. El bus passà per un pont medieval deixant al darrera l'ermita barroca de San Antonio. 

Nosaltres ens aturaríem a la placeta de l'esglèsia de San Sebastián. Des d'aquest indret iniciàrem l'excursió del dia, que va ser modificada degut a la caiguda d'un pont per caminants que se l'endugué una crescuda del riu. En Juan va haver de partir amb el bus per esperar-nos a Escalada on dinàrem.

Les imatges que venen tot seguit mostren l'entorn que trepitjaren les nostres cames i que, sobretot, delectaren els nostres sentits.






















Arribats a la destinació primera (a Escalada) i afamats de gana, dinàrem per després enfilar-nos al bus i dirigir-nos cap a Orbaneja del Castillo. Aquest és un poble declarat també Conjunt Història que es troba a la vall de Sedano dins del mateix conjunt del Canó de l'Ebre. Aquest poble conserva una molt bona arquitectura popular com podreu veure a les imatges que segueixen i, a més, l'aigua que brolla de l'anomenada Cueva del Agua se passeja entre les cases i es deixa caure per una cascada passant abans per diferents molins d'aigua amb els seus respectius obradors. Sembla que eren uns cinc molins fariners que encara ara es conserven algunes restes. L'aigua cau uns vint metres d'alçada fins arribar a les Pozas d'aigues netes i cristal·lines.  


Aquí tenguérem temps per tot: passejar, posar els peus en remull, descansar, fer cafès i gelats... Les següents imatges mostren el que veren els nostres ulls. 
















Després d'aigües i rialles, fresca i cafès ens tornàrem enfilar al bus per fer carretera i aturar-nos a Puentedey, un poble enfilat sobre un pont natural per on hi passa el riu Nela. Hi férem aturada i també a la cascada de La Mea, un salt d'aigua que baixa muntanya amunt. 

Aquí resten les darreres imatges del dia. Arribats a Espinosa, anàrem a sopar tots plegats per desgutar, per darrera vegada, alguns plats de les terres que ens havien acollit.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada