La Tate Modern
un museu d’art contemporani que es
troba a la ciutat de Londres i ocupa l’edifici, ara transformat, de l’antiga
central elèctrica Bankside Power Station.
 |
| N'Aina, na Xesca i en Lluc damunt del Bridge Millenium i ben davant la façana de la Tate Modern. |
Aquesta central va ser dissenyada per
Sir Giles Gilbert Scott, arquitecte i dissenyador de les famoses i vermelles cabines
telefòniques.
 |
| Telefonant a Mallorca des d'un cabina vermella situada ben davant del Victoria & Albert Museum |
Després del seu tancament, l’any 1981,
l’edifici es reconverteix en un espai que es destinarà a la divulgació de l’art
contemporani. Els arquitectes que reconvertiren i reformaren l’antic edifici
foren els suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron; ells dissenyaren les dos
pisos de vidre que deixen omplir de llum l’interior fins a la Turbine Hall i, a més, ofereixen als
visitants unes magnífiques vistes de Londres.
 |
| Un enorme mural collage sobre diferents retalls de la vida de Kahlo |
 |
| A les parets del passadís, just ben al costat de la cafeteria de l'edifici, més imatges de vida de l'artista mexicana |
 |
| Moviment, diversitat i curiositat foren les accions que provocà aquesta interessant exposició temporal de la Tate Modern de Londres |
La nostra visita es va central en l’exposició
temporal sobre Frida Kahlo que va ser molt impactant. Així com també el nombros
i divers públic que entrava i sortia de la mateixa. No deixarem de guaitar
sobre les impressionants vistes sobre aquesta ciutat tan diversa i sorprenent.
Frida Kahlo,
Va nèixer a Coyoacán, al sud de la
Ciutat de Mèxic, el 6 de juliol de 1907, quatre anys abans de la revolució
Mexicana. La seva personalitat es veu marcada per un profund sentit de la
independència i rebel·lia contra els hàbits socials i morals, i sempre es va
moure des de la passió i la sensualitat. Es sentia profundament orgullosa de
ser mexicana i de les seves arrels culturals. Va tenir un peculiar sentit de l’humor.
Al seu diari personals (el va començar
l’any 1944) va escriure el que per a ella representaven els colors que emprava
a les seves pintures:
- Verd, llum tèbia i bona.
- Magenta asteca. Tlapalli. Vella sang de figa de moro, el més viu i antic.
- Cafè, color de mola, de fulla que se'n va; terra.
- Groc, bogeria, malaltia, por. Part del sol i de l'alegria.
- Blau cobalt, electricitat i puresa. Amor.
- Negre res no és negre, realment és res.
- Verd fulla, fulles, tristor, ciència. Alemanya sencera és d'aquest color.
- Groc verdós, més bogeria i misteri. Tots els fantasmes usen roba d'aquest color... quan menys roba interior.
- Verd fosc, color d'anuncis dolents i de bons negocis.
- Blau marí, distància. La tendresa també pot ser d'aquest blau.
- Vermell, sang? Doncs, Qui sap!
Fragment
del Diari de Frida Kahlo
 |
Frida Kahlo, reconeguda pintora mexicana, es va
moure sempre dins les influències d’estils com el realisme, el surrealisme i el
simbolisme.
|
