No passa sovint
quan et ve un suggeriment carregat d'emotivitat. L'altre dia de pagès n'Aina,
la nostra filla, ens va fer una proposta original on un ample llistat de valors
i emocions es donaven la mà i dibuixaven una nova experiència on totes i tots
hi podríem tenir el nostre racó, el nostre paper.
La idea era la de
fer un concert a ca nostra un horabaixa d'aquest estiu. Nosaltres, amb uns ulls
i unes orelles ben badades, estàvem atents a la proposta. Els músics eren en Jo
Jet i na Maria Ribot que ella ja coneixia i que, nosaltres, per què no dir-ho,
encara no havíem escoltat prou.
La nostra
resposta va ser sí i que, després de xerrar amb ells, ja aniríem perfilant i
polint el petit projecte. Així va ser com va començar aquesta massa curta i
molt agradable aventura.
Ha estat tot un
plaer l'haver compartit aquests petits instants amb ells. Són gent jove i
agradable, amb idees clares i projectes nous que quan ho conten els ulls els hi
brillen il·lusionats i et fan parar l'orella i obrir tots els sentits.
Converses escoltes d'allà i d'aquí, plats mallorquins per entretenir la gana,
noms d'ocells i curolles on natura, paisatge i cultura hi foren presents...
Moments, instants agradables i plens de sentit. Una petita experiència de
convivència que ens va fer reviure i recordar campaments d'antany.
I arriba el dia,
el moment del concert. Ja feia dies que preparàvem l'espai perquè fos agradable
per a totes i tots. Sempre hem pensat que les coses que passen fent el camí són
iguals o més importants que el propi destí. Aquesta vegada, el destí, el
concert, superà de molt el camí, i tant!
De la furgo a
l'oruga i de l'oruga al trespol de la marjada. Catifa vermella de forma rodona
sobre el verd de la gespa dibuixava l'espai on les dues cadires blanques de na
Maria i en Jet esperarien els seus amos fins el moment de començar. La llum,
també important quan el sol s'amaga. Na Xesca havia comprat una tira llarga de
bombetes que penjàrem en diagonal amb un cordell sobre la marjada. Dues
làmpares de peu col·locades prop seu els acompanyarien quan comencés a ser
fosc.
L'escala de
collir a baix vora el camí de Ses Argiles i el cavallet de dibuix baix de
l'escala anunciaven el concert. La gent, de fora i de Sóller, va anar arribant.
Mentre en Jet i na Maria es preparaven,
els de casa anàvem rebent i acomodant a la gent. Amigues, amics i familiars,
més joves i no tant, duien queviures per entretenir la gana i la set després
del concert.
L'espai s'anava
omplint, cadascú cercava el seu racó per escoltar i gaudir el concert. La
catifa vermella manava l'espai, era el referent. I fet! Maria i Jet
compareixen, canten una o dues cançons que conscient o inconscientment, els
presenten i saluden als assistents. Un silenci parà l'atenció dels presents i
començaren a sonar notes i acords de la guitarra i de les seves veus, dolces i
suaus, sortien paraules i cançons carregades de sentit que sacsejaren
consciències i emocions de totes i tots.
Prop de dues
hores na Maria i en Jet ens oferiren cançons conegudes i d'altres no tant que
-digueren- formaven part del seu segon projecte junts, anomenat "Lliure o descansar", que molt aviat
-aquest proper 29 d'octubre- presentarien a la sala Foyer del Liceu de
Barcelona dins la programació de Músiques Sensibles (si us interessa, trobareu més
informació a: www.jojetimariaribot.cat).
Una vegada
acabada l'actuació poguérem beure i fer un tastet de coques de verdura, trempó
i pebres torrats i altres menjars que, desinteressadament, amics i familiars
dugueren i escamparen sobre dues taules. Moltes gràcies gent!!!
La nit se va anar
allargant i entre xerrada i xerrada els assistents anaven partint. Quedàrem els
de casa, els qui havíem conviscut aquests dos dies i mig. Les hores s'anaven
consumint i aquesta experiència màgica ja començava a ser història.
Satisfets de la
vetllada partírem a dormir i descansar per seguir l'estiu l'endemà.
Hem après moltes
coses de vosaltres, Jet i Maria, i esperam poder tornar a repetir aquesta
experiència en una altra ocasió.
Salut i temps,
1000 GRA6,
2000 besades,
3000 abraçades i
4000 albergínies!!!
Molta sort des de
Ca'n Realí, Sóller.