Alguns tresors de Las Merindades (2)

Descansats del primer dia, després de dormir i berenar a l'Hostal Sancho García, ens reunírem a la plaça per començar el que seria el nostre segon dia i la nostra segona aventura.

El vesc o visc és una planta paràsita que viu a les branques d'algunes espècies d'arbres. Diuen que té bona sort i, antigament, se la considerava una planta sagrada que havia de ser tallada per una falç d'or.

Detall d'un vesc.

Avui teníem previst partir del mateix poble on ens allotjàrem, Espinosa de los Monteros. La ruta era l'anomenada "del Estraperlo" i hi afegiríem un tram, el de la "Cascada Guarguero"; un total d'uns 13 quilòmetres aproximadament.

Partírem i ben aferrats al riu Trueba iniciàrem el nostre camí que ens conduiria primer fins Las Machorras, poble que es troba al nord de Castella-Lleó i a tocar de Cantàbria i del País Basc. El paisatge que trepitjàrem era de muntanyes, valls i rius; terres dels anomenats "pasiegos", gent que habitava aquestes contrades.

Lathraca clandestina, planta de color porpra o violaci també parasitària que viu al sotabosc dels boscos de ribera. En trobàrem moltíssimes !!!

Però el camí que férem també va ser de contrabandistes per fer estraperlo amb la finalitat de traginar farina de las Merindades fins a Cantàbria.

Arribats a Las Machorras enfilàrem camí per agafar alçada a les faldes de les muntanyes més altes fins arribar a un coll. Allà, envoltats de cabanyes "pasiegas" trobàrem una casa on fer-hi la menjada del dia. Acabats de dinar enfilàrem camí altra vegada per entrar dins un paisatge que es pot confondre ben bé amb la geografia que ens mostra Cantàbria. Pujant i baixant arribàrem a la nostra destinació: la cascada de Guarguero, on les aigües del riu Trueba troba un bot d'uns sis metres.

Obrador i sèquia d'un molí d'aigua arribant a Las Machorras.

El grup de sollerics per terres ibèriques.
 Els arrufats i d'esquerra a dreta: en Joan, na Catia, na Maria, en Maties, na Joana i na Margalida.
Els drets i d'esquerra a dreta: en Vicenç, en Bernat, en Mateu, na Teresa, en GAspar, na Miquela, na Xesca, n'Antònia, na Teresa, en Jaume, en Biel, na MArgalida, na Llum i en Damià.

Va ser el dia que férem més fotos de grup. A més, quan arribàrem a Espinosa de Los Monteros, ens esperava una guia que en Juan coneixia que ens va fer una visita guia pel poble.

Aquest dia l'acabàrem sopant a un restaurant de carretera on, el primer dia, hi férem un bon berenar després d'aterrar a l'aeroport de Bilbao.