diumenge, 11 de desembre de 2011

diari d'un viatge: Irlanda (VII)

Irlanda / 9 d’agost de 2011
La partida de Killarney suposava deixar enrere els bons moments viscuts dins el paisatge rural i natural del sud-oest d’Irlanda. Ara ens dirigíem a la ciutat de Cork i, el que feia més ràbia, a l’aeroport per tornar a casa. És necessari tornar a casa, però quan ho passes bé el temps corre massa i tot s’acaba més aviat, al menys així pareix.
Aquesta vegada anàrem per l’autopista, férem més via però el paisatge no és tan maco i el ritme ho acaba d’espanyar.

Corb marí gros a un dels canals que travessen Cork

Arribat a Cork, l’objectiu va ser cercar l’hotel per deixar les coses a l’habitació i el cotxe a l’aparcament. Així evitaríem robatoris i multes. Va costar una mica trobar-lo però quan hi arribarem decidírem anar amb el cotxe fins a Cobh.


Cobh se troba a uns 24 km de Cork; al sud de la Great Island. És un poble de pescadors que a finals del segle XVIII es va convertir en una base naval britànica. Els seus molls són testimonis de circumstàncies dramàtiques tal com les nombroses migracions de vaixells plens de ciutadans irlandesos que partien cap el nou món, Amèrica. O la partida sense retorn del famós Titanic.
Després de fer quatre voltetes per aquest port, ens dirigírem altra vegada a la ciutat de Cork per fer el mateix.

Cork és una ciutat que es troba a les voreres del riu Lee, a uns 15 km de la costa irlandesa. Cork Harbour és el segon port natural més gran del món. Els irlandesos la mal comparen amb Venècia pel fet de que es troba construïda entre dos afluents del riu Lee i per alguns canals que solquen algunes zones de la ciutat. No és turística, conserva el seu caràcter autèntic de les ciutats portuàries. Recomanen visitar-la de dia, ja que durant la nit ens podem topar amb bandes que han begut massa.


Nosaltres voltarem pel barris de la gent treballadora, visitarem el mercat i els carrers de botigues i pubs. Férem la darrera menjada forta, copiosa i calenta a un restaurant recomanat per la Trotamundos: el Bulli’s, un restaurant petit, net i ple de gent; pots menjar tranquil i és un lloc on hi va la gent jove, con estudiants... El menjar és molt bo i abundant. Quedarem bé !!!


Com cada dia d’aquest viatge, després de menjar, estirar una mica més les cames. Aquest dia va ser cansat i dur. Tal vegada ens sortia el cansament de tots els dies passats o el fet de deixar enrere les coses i els moments tan agradables que havíem viscut.

Decidírem arribar a l’hotel, dutxar-nos i estirar-nos al llit. Encenguérem la televisió i, sense entendre gaires coses, vérem els fets que passaren a Londres aquest passat agost de 2011.

Els ulls se tancaren sols, el dit va pitjar el botó de “of” i l’aparell es va apagar. El cos es va posar a descansar i el cervell, trist, va pensar que aquella havia estat una de les setmanes més agradables que havíem viscut coneixent un món i una gent diferent, havíem aprés coses noves i, sobretot, havíem viscut un paisatge natural i rural que val la pena visitar. La tristor també era per què els nostres fills no havien participat d’aquest projecte, era la primera vegada, després de molt de temps, que na Xesca i jo sortíem sense ells.

Ja hi tornarem !!!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada