Irlanda / 10 d’agost de 2011
Aquest era el nostre darrer dia a Irlanda, l’horabaixa –si tot anava com estava preparat- estaríem a casa amb els nostres fills i en Brom (que també l’enyorarem).
Com cada dia ens aixecarem, dutxarem, prepararem l’equipatge –aquesta vegada de forma definitiva- i baixarem a berenar, el darrer berenar irlandès. Va ser molt bo, de fet estàvem allotjats a un hotel de categoria (era una oferta, no vos penseu que...) i estarem de meravella, i el berenar no seria l’excepció.
Na Xesca, sense estar gens nerviosa i amb tot el seu temps va fer la següent proposta: perquè no anam a despedir l’estada a Irlanda allà on iniciarem la volta? Jo, que sempre estic més nerviós, vaig posar els meus dubtes. Hem de tornar el cotxe i, primer, hem d’arribar a l’aeroport. No sabem on hem d’entregar el Nissan i no sé si hi ha temps per fer-ho tot. Com sempre, ella tenia raó. Posarem fil a l’agulla i baixarem les maletes al cotxe. Mentre jo les carregava, na Xesca demanava com podíem sortir de Cork per anar a Kinsale i, després, arribar a l’aeroport. Era la millor manera per guanyar temps i dur a terme la proposta de na Xesca.
Mans al volant i peus als pedals ja rodàvem per dins la ciutat. L’objectiu, sortir de la ciutat i trobar el forat per arribar a Kinsale.
I així va ser, arribarem a l’altre costat del port de Kinsale. És un dels indrets d’Irlanda amb més encant. Simbolitza la fi de la independència d’Irlanda, els gaèlics perderen cap allà del 1601 i els anglesos convertiren el port en una de les bases navals més importants. No va ser fins a finals del segle XVIII que els irlandesos poguessin atracar-se per poder-s’hi quedar.
 |
| Un dia amb una certa nostàlgia |
El recer port de Kinsale té una entrada especial i la custodien dues fortaleses, el Fort James, que està en runes i el visitarem el primer dia, i el Charles Ford, on diguérem fins una altra a Irlanda.
Arribats a Charles Ford poguerem veure que és una de les fortificacions més importants d’Irlanda, que la seva planta té forma d’estel i que l’arquitecte que el va dissenyar va ser el mateix que va construir el Kilmainham Royal Hospital de Dublin. L’espai mostra dues exposicions sobre el món de les batalles; però, el que és espacial és imaginar-se els edificis i els espais oberts plens de persones que defensaven una terra dels possibles atacs. O els voltants sotmesos als forts vents i a les feroces tempestes de l’Atlàntic.
Una vegada sortits del fort, vérem un home, que amb els seus dos cans, disfrutava com encalçaven una pilota. Aqui recordàrem amb enyorança el nostre, en Brom.
I això és tot del nostre viatge d’aquest estiu 2011.
Esperem poder seguir en una altra ocasió el camí per seguir descobrint altres espais irlandesos.
Pd:
Deixau-me fer aquest petit homenatge al qui ens ha ajudat a rodat aquests dies per aquesta gran illa.
 |
| Un petit gran cotxe, va passar per tot i es va portar de meravella |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada