Es Rafal d'Ariant, sa caleta d'Ariant i es torrent de Mortitx.

 

Es Rafal d’Ariant, sa caleta i es torrent de Mortitx.

Aquest passat diumenge, dia ennuvolat i fred, decidírem anar a fer una excursió de les clàssiques dins la Serra de Tramuntana. Se tractava d’arribar amb cotxes fins a la finca de Mortitx, dins del terme municipal de Pollença, i caminar fins a les cases del Rafal d’Ariant.

L’eixida va ser preparada per na Maria, que dies abans havia fet la convocatòria, via correu electrònic, i els sollerics interessats ens hi apuntarem. Ens trobarem a Sa Teulera, just a baix de l’escola des Puig. Dues cotxades bastaren, tan sols érem set excursionistes. Arribats a Monnàber la boira es va presentar i no ens deixà fins al Gorg Blau. El cel s’anava tapant i el dia era una mica fred. Seguirem fent camí fins arribar a Mortitx.

Els colors de tardor de les vinyes de Mortitx

Motxilles a l’esquena, començarem a caminar per unes vinyes pintades d’ocres i marrons, custodiades per ovelles i mes que feien l’herba a les carreres. Ens dirigírem de cap a Es Clot de Ses Someres per arribar a s’Avenc de Mortitx, on ferem aturada i en Joan ens va explicar quatre coses sobre el paisatge càrstic de la nostra serralada. 

Aturada tècnica, havíem de guaitar a l'avenc de Mortitx

En Joan explicant el paisatge càrstic

Contents a un pla de carritxeres i roquissam

Uns excursionistes més joves ja pujaven des Rafal, havien baixat pel torrent de Mortitx, indret pel que nosaltres remuntaríem. D’aquí aniríem de cap a Ses Voltes de s’Ullastre, on contemplaríem l’accidentada costa i les cases des Rafal d’Ariant.  

Des de ses voltes de s'Ullastre: es Rafal i els penya-segats

En Bernat baixant ses voltes, al costat el Bec de s'Oca

Baixant per ses Voltes de s'Ullastre, al fons es Rafal d'Ariant

El camí del Rafal d’Ariant té troços empedrats des de la partida de les cases de Mortitx, no es troba en molt bon estat però s’observa bé. Segueix solcant dins olivar fins arribar a un carritxar molt gran, on trobam l’avenc de Mortitx. El camí, després de deixar el creuer que ens desviaria a la Malè i Ariant, ens condueix a ses Voltes de s’Ullastre, marges i camí empedrat es lliguen a les penyes de la muntanya, una meravella. Baixades les voltes, arribam a les cases des Rafal.

A les cases posarem el cul sobre les pedres de la carrera per pegar quatre mossegades als queviures que havíem traginat dins les motxilles. En Joan em cridà per si volia immortalitzar quatre esclata-sangs. Així ho vaig fer. Quan en Joan trepitja la Serra mai deixa d’escoltar les roques i pedres, elles sempre tenen coses a contar sobre la història de la vida. I, si és temps de bolets, tampoc deixar d’olorar la suor del trespol del bosc de pinotells novells per si a qualque redol s’hi troben els preuats bolets que acompanyen sopes, torrades i arrossos cuinats amb foc de llenya i menjats amb bones companyies.

Deixarem en Joan amb les seves curolles i, els altres sis, ens dirigírem a sa Font des Rafal, just devora hi trobarem l’abeurador pel bestiar i el que devia ser l’hort. La curiositat per l’indret ens va conduir fins la vorera dels penya-segats. Contemplarem Sa Butxaca, Ses Fel·les, Sa Pesquera des Gat... segons la toponímia de Mascaró Passarius. El paisatge era majestuós i la llum fantàstica. Un dragó prenia el sol i l’aigua corria muntanya avall. Tres voltors remuntaven una tèrmica per damunt les aigües des Racó de Mortitx. Amb aquest escenari a compartir i admirar esperarem en Joan. 

Un dragó que s'encalentia a les pedres del penya-segat

Sobre els penya-segats del Racó de Mortitx

L'aigua de les darreres pluges arribaven a la mar

Ja érem a lloc, valia la pena arribar fins la caleta d’Ariant per veure sa Cova de Ses Bruixes i els penya-segats des Cingle Verd. Jo no vaig arribar fins baix, me vaig entretenir amb un caragol bover que feia camí entre pedres i aritges.

Un bover baixant a sa caleta d'Ariant

Ara tan sols havíem de tornar a les cases per endinsar-nos dins del torrent de Mortitx. Abans del Gorg des Bec de s’Oca trobarem uns joves vestits i equipats per baixar fins a la mar per dins del torrent. Nosaltres, guiats per en Joan i en Bernat havíem de remuntar el torrent per arribar a Mortitx. Els qui érem una mica més porucs varem ser ajudats als trams més dificultosos, que n’hi ha pocs però... El curs del torrent és un trajecte agradable on les penyes d’ambdós costats guaiten dins l’encletxa que solca la muntanya. Carritxeres, mates enormes, didaleres –ara sense flor- i qualque endemisme vesteixen aquest escenari natural.

Remuntant el torrent de Mortitx

Gràcies a la bona companyia i a l’esforç arribarem fins a l’olivar on vérem un curiós forn de calç. Ja arribats a les cases de Mortitx poguerem contemplar un altre sementer sembrat de vinyes, també d’uns colors que cridaven els ulls de cada un de nosaltres.

Va ser un dia molt agradable que va començar ennigulat i va acabar amb el sol que guaitava a estones pintant de colors vius i banyats el paisatge que ens acompanyava.

Acabarem fent un beure al restaurant d’Escorca. 

En Joan, na Maria, na Xesca, na Llum, na Cati, en Bernat i jo