Seqüències d’un projecte
Feia molta estona que havia fet aquest retrat, record que era un dematí, el sol entrava per la finestra de la nostra habitació i encalentia l’ambient, el llum era fort i net. En Lluc, panxa enlaire i xupa posada, estava atent a les paraules de na Xesca. Era un moment que cridava fer unes fotos. Vaig anar a cercar la màquina per immortalitzar-ho.
Ara, vint anys després, aquesta imatge és motiu per fer un treball plàstic en mans de n’Aina. Veure com dona forma i color sobre una tela d’una imatge de fa temps enrere em fa gràcia i, a més, m’agrada el que hagi escollit aquesta, la del seu germà.
Avui he fet algunes fotografies per immortalitzar els darrers moments del treball plàstic de n’Aina. I ara m’agradaria compartir-les amb vosaltres. Esper us agradin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada