![]() |
L'aigua corre pel llit del torrent que solca un dels paisatges més interessants de la nostra serra. |
Idò sí, un passat i fred dia de febrer, ja fa una llarga estona, anàrem a Can Silles; hi teníem una cita important, molt important. Anar a Can Silles és anar a veure en Gori, una persona senzilla però necessari per què el Barranc sigui com és. Aquell dia ens va cuinar una porcelleta amb patató i enciam; un menjar de reis quan toquen de peus a terra.
![]() |
El petit equip que no va quedar a romandre el dissabte; però sí que va pujar a degustar la porcelleta den Gori. |
![]() |
Un dels molts gorgs que s'omplen amb l'aigua descorrentia. |
![]() |
A les passadores, unes voltes abans d'arribar a Can Silles. |
Abans però, anàrem a fer un petit itinerari pel redol fins arribar a Can Cati, un vertader santuari per a l’oliva i l’oli de l’indret. Poguérem visitar la tafona i, fins i tot, aixoplugar-nos una bona estona d’una petita nevadeta que va caure; res, per entrar amb gana.
![]() |
La façana posterior de Can Cati, una finca de sa serra i del Barranc que segur que va viure moltes històries i aventures llunyanes i no tant. |
![]() |
N'Antònia que contempla la petita nevada que estava fent. |
![]() |
Les mans den Joan tanquen una de les tafones més importants de Sa Serra de Tramuntana. |
Tot plegat va ser un dia agradable on, amb les paraules d’un home de Sa Serra, aprenguérem coses noves pel nostre futur immediat.
![]() |
En Gori escoltant qualque veinat per la ràdio i, amb l'altra mà, les tissores que divideixen el petit mamífer que ens calmaria la gana. Gràcies Gori... |
Segueixen unes imatges que il·lustren una mica el què va ser aquell dia, que arriba tard, però arriba. Esper us agradin...
![]() |
Arriba el moment, com sempre, de dir fins una altra.... Els ases es preparen per baixar Barranc avall i romandre fins el proper viatge a Biniaraix. |
![]() |
Cavalleria preparada, tan sols hi manca el qui mana la tropa... |
![]() |
El sol post, els niguls que guaiten i la nit que ens cau a damunt... |
![]() |
En Gori, l'esperit inquiet del barranc, trepitjant les passadores i les bísties fent el seu tradicional itinerari... Fins una altra i que la salut ens acompanyi a totes i tots !!! |
Bones! Fa uns anys vaig anar menjar a Can Gori.... M'agradaria contactar-lo, però he perdut el seu número de telèfon. Em demanava si em podria ajudar! El meu email és el annalisa.mari@gmail.com Gràcies!!
ResponElimina