dilluns, 8 de juliol del 2013

Un dia de febrer al Barranc de Biniaraix


L'aigua corre pel llit del torrent que solca un dels paisatges més interessants de la nostra serra.

Idò sí, un passat i fred dia de febrer, ja fa una llarga estona, anàrem a Can Silles; hi teníem una cita important, molt important. Anar a Can Silles és anar a veure en Gori, una persona senzilla però necessari per què el Barranc sigui com és. Aquell dia ens va cuinar una porcelleta amb patató i enciam; un menjar de reis quan toquen de peus a terra.


El petit equip que no va quedar a romandre el dissabte; però sí que va pujar a degustar la porcelleta den Gori.
Un dels molts gorgs que s'omplen amb l'aigua descorrentia.
A les passadores, unes voltes abans d'arribar a Can Silles.

Abans però, anàrem a fer un petit itinerari pel redol fins arribar a Can Cati, un vertader santuari per a l’oliva i l’oli de l’indret. Poguérem visitar la tafona i, fins i tot, aixoplugar-nos una bona estona d’una petita nevadeta  que va caure; res, per entrar amb gana.


La façana posterior de Can Cati, una finca de sa serra i del Barranc que segur que va viure moltes històries i aventures llunyanes i no tant.
N'Antònia que contempla la petita nevada que estava fent.
Les mans den Joan tanquen una de les tafones més importants de Sa Serra de Tramuntana.


Tot plegat va ser un dia agradable on, amb les paraules d’un home de Sa Serra, aprenguérem coses noves pel nostre futur immediat.


En Gori escoltant qualque veinat per la ràdio i, amb l'altra mà, les tissores que divideixen el petit mamífer que ens calmaria la gana. Gràcies Gori...

Segueixen unes imatges que il·lustren una mica el què va ser aquell dia, que arriba tard, però arriba. Esper us agradin...


Arriba el moment, com sempre, de dir fins una altra.... Els ases es preparen per baixar Barranc avall i romandre fins el proper viatge a Biniaraix.


Cavalleria preparada, tan sols hi manca el qui mana la tropa...

El sol post, els niguls que guaiten i la nit que ens cau a damunt...

En Gori, l'esperit inquiet del barranc, trepitjant les passadores i les bísties fent el seu tradicional itinerari... Fins una altra i que la salut ens acompanyi a totes i tots !!!





1 comentari:

  1. Bones! Fa uns anys vaig anar menjar a Can Gori.... M'agradaria contactar-lo, però he perdut el seu número de telèfon. Em demanava si em podria ajudar! El meu email és el annalisa.mari@gmail.com Gràcies!!

    ResponElimina