Escapada al País Basc [tercer i darrer dia]

Olorant el flysh 

El tercer dia d’aquesta escapada pel País Basc tocà una activitat innovadora: descobrir paisatge des d’aigües atlàntiques. Se’ns presentava una petita aventura d’aprendre a llegir el paisatge, degustar i desxifrar un missatge geològic que ens donaria a conèixer un passat molt llunyà sobre el nostre escenari terrestre, el que trepitjam cada dia.

Esperant per pujar a la barca vaig veure una botiga de queviures. Mi vaig atracar i vaig fer algunes fotografies. El menjar sempre m’atreu !!!

La costa occidental de Guipúscoa, concretament entre Zumaia i Mutriku, és l’indret que ens mostra, ens presenta un paisatge litoral on la geologia ha deixat escrita –i escriu encara- la vertadera història de la Terra. L’activitat la va proposar en Joan i na Maria, consistia en pujar en un petit vaixell i fer un curt creuer per la costa. Senzill però a l’hora molt engrescador.

El far de la bocana ens indica que sortim de la ria de l’Urola. Na Naiara, l’ambientòloga de l’expedició, ens fa quatre cèntims sobre els foraminífers.

Pujàrem juntament amb un grup d’unes vint-i-cinc persones; hi havia gent de tot arreu. La tripulació va anar per feina i començàrem a navegar. Abans de sortir de la bocana, es presentà na Naiara, l’ambientòloga de la “petita” expedició de curiosos. Ella ens va reconduir per aquell itinerari del passat, d’un passat geològic, fent ús d’una bona didàctica i retòrica on tots, grans i petits poguérem entendre cada una de les seves explicacions. No parà de comunacar fins arribar a Mutriku, des d’on després tornàrem al lloc d’on havíem sortir.

Ja se comencen a veure els espectaculars penya-segats, aquests però amaguen tresors naturals, milions i milions d’anys d’història natural. Una història geològica que està escrita dins de cada un d’aquests fulls de pedra, unes formes capritxoses que tenen un nom estrany: flysch, paraula germànica que ens delata el què fan aquest fulls, lleneguen, llisquen uns sobre altres. Dins d’aquests fulls, talment com una caixa negra d’uns avió, s’hi amaguen els petits secrets de la història del nostre planeta Terra. 

Arribats a port, la panxa necessitava omplir-se i anàrem a degustar cuina basca a una fonda on la gent del lloc hi sol anar a menjar. Abans però, en Joan ens va guiar per un curt itinerari molt interessant des del punt de vista paisatgístic i geològic. De tot plegat en podeu gaudir en aquestes imatges que acompanyen.

Na Naiara, la nostra ambientòloga particula, mostra, explica, comunica... tot el què sap per així poder entendre millor el que trepitjam. Amonites, nàutils, pedra foguera... són “instruments” didàctics i reals que fa servir per il·lustrar les seves explicacions.

Els fulls segueixen mostrant-se, talment una prestatgeria.

Detall del flysch vist des de dalt, les ones de l’Atlàntic rompen banyant la roca poguent mostrar així els colors més vius que aquesta amanga.

L’aigua va pujant i baixant el seu nivell dibuixant així un mapa que deixa veure secrets del fons marí.

Una de les platges de Zumaia on es pot veure com el penya-segat s’aixeca magestuós sobre la sorra que els banyistes trepitgen. No deixa de ser una mica perillós, ja que hi solen haver petits despreniments, roques menudes i pedres cauen fins arribar a la mateixa platja. S’ha d’anar amb precaució !!!

Més detalls que delaten informació de temps remots, però aquesta ja la coneixen els experts, els geòlegs.

Altres detalls, aquest aguanten una capella que s’alça sobre un penya-segat des d’on hi ha unes vistes espectaculars.

Aquestes dues imatges mostren les diferents textures d’aquesta tipologia de pedres. Formes diferents que fan que la imaginació viatgi i ens ajudi a entreveure els missatges llunyans d’una història que només escriu la natura.