 |
| El port de Felanitx a trenc d'auba |
De s’Estany den Mas a Cala Antena
Tot va començar un dia abans. Partírem de Sóller l’horabaixa per fer nit a Porto Colom; havíem de dormir a ca na Llum. Abans però férem mossegades al pa amb oli de Sa Cova dets Ases, un lloc acollidor on serveixen un bons tiberis.
Després de sopar férem dues voltes pels carrers i plaça per així pair la menjada. Arribats a la casa, higiene personal, pijama i a dormir.
Ens vàrem aixecar d’hora, el llum que entrava pel finestral era net i el port era molt agradable. Ens prepararem per anar altra vegada a Sa Cova dets Ases, aquesta vegada cafè amb llet i croissant.
Dos cotxes, un l’havíem de deixar a Cala Antena, amb l’altre arribaríem fins el començament de l’excursió del dia: s’Estany den Mas. Motxilla a l’espatlla començam a fer camí. Les primeres passes sobre l’arena de la platja, després ja trepitjam garriga que no deixarem fins acabada l’excursió.
La garriga mostra un paisatge molt repetitiu, ullastres, pins, vegetació baixa... els ocells van sortint dels seus amagatalls i els esbarts de gavines van passant cridaners al costat nostre. Qualque pàssera i més busquerets va fent passades sense deixar-se veure massa. Les onades van posant música a la nostra diada. El sol encalenteix i ens ajuda a veure tots els colors d’aquest paisatge diferent al de la nostra Serra.
Entre garriga i garriga, els barrancs deixen veure les cales que han anat fent amb l’ajuda del temps i l’aigua. Cala Falcó, Cala Varques, Cala Sequer, Cala Serral, Cala Magraner... fins arribar a Cala Antena; totes elles van mostrant els seus secrets. Algunes amb arenes blanques, d’altres amb bales o pilotes fibroses tretes d’una mar enfadada. Els roquissars deixen també entreveure la seva història natural, això és possible gràcies a les explicacions den Joan, que amb les seves paraules desperta la nostra curiositat i imaginació per conèixer i escoltar tímidament els secrets que cada redol amaga.
Feim aturada sobre una gran balma, a la zona des Frontó des Molar. Més envant menjaren una mica de fruita sobre Es Pont, abans d’arribar a cala Varques. A cala Magraner, un paisatge extraordinari amb unes parets altes i imponents, veurem escaladors que s’enfilen desafiant la gravetat.
Seguim camí i arribam a cala Pilota, nom curiós però encertat, la vorera de la platja de còdols està plena de pilotes de fibres vegetals que la mar enfada ha tret. Ja queda menys camí, aquesta vegada la garriga se fa llarga, és un paisatge massa igual, però les xerrades amb na Maria, na Llum, na Xesca i en Joan fan la jornada distreta i profitosa.
Passa a passa el destí ja es presenta, una zona urbanitzada amb hotels i restaurants; afortunadament tot està adormit. Agafam cotxe i anam altra vegada a s’Estany den Mas a cercar l’altre vehicle. Ara només queda agafar les motxilles i coses de la casa i anar a pegar dues mossegades més.
I aquesta és la nostra darrera sortida dins any vell. Ara manca veure quina serà la primera d’any nou.Fins aviat !!!
 |
| comença l'itinerari amb una garriga plena d'estepes i pedres |
 |
| una antiga cantera de marés i, aprop, una balma just davant la mar blava |
 |
| baixades i pujades ens fan veure barranc i cales |
 |
| si obrim els ulls i escoltam les explicacions den Joan coneixerem les històries de les pedres |
 |
| les onades juguen amb el litoral |
 |
| es Pont, lluny cala Varques i a sobre en Joan |
 |
| l'arena de cala Varques i una flor que mal anomenam "safrà bord" |
 |
| cala Varques i ses Meleres |
 |
| el trespol del litoral i en Joan que ha trobat un bufador |
 |
| vorejant la costa tornam arribar a una altra cala |
 |
| estepes, albons o porrasses i limoniums |
 |
| la garriga deixa pas a trams de pedra llisa |
 |
| les roques ens tornen a parlar: un caragol fòssil i uns plegs d'argila fossilitzats |
 |
| els cucons plens d'aigua de mar esperen que el sol deixi la preuda sal |
 |
| cala Magraner i cala Pilota es deixen veure d'enfora |
 |
| cala Pilota i en Joan que ens mostra un exemplar de fibra vegetal |
 |
| un altre fòssil i un cala plena de còdols |
 |
| el camí s'acaba, però les roques encara tenen coses a dir sobre la seva història |
 |
| altra vegada el port, però ja és l'horabaixa |
Idò em vaig perdre una excursió maquíssima. És clar que amb aquestes fotos... Una abraçada!
ResponEliminaSi, senyor, una excursió maquíssima Jaume... si vols la repetim, sempre que na Llum vulgui!
ResponEliminaPer cert, Pere: menos mal que no has detallat quin pijama mos varem posar, ni que jo duia sa "bullota" per anar a dormir!