La calçotada d'enguany...

Les branques d'avellaner i les flames del foc couen lentament els calçots.

Un altre cap de setmana...

[perfectament] calçat

N'Antònia va triant els calçots, a gruixa és important...

Tornar a descobrir el plaer de reviure i compartir un plat de la gastronomia catalana és el que férem un grapat de sollerics, joves i no tant, el passat mes de març. Hem de dir però que l’aventura la comencen na Marta i en Jordi al seu mas. Allà i a finals de l’estiu sembren el que seran els calçots de la propera temporada. S’ha d’anar tenint cura, setmana rere setmana, mes rere mes. Els calçots volen ser calçats i no només menjats.

Sobre les graelles se'ls hi ha de sonar la volta...

Aquest any tan sols hi quedarem una nit i tot un dissabte. La novetat va ser la que na Marina, en Joan Francesc, en Toni i n’Aina, els joves, participaren de la calçotada pel fet de ser per terres catalanes ampliant i cultivant els seus coneixements. Nosaltres, com a pares, els disfruitàrem una micona més pel fet d’estar lluny de casa. Res, una escusa com una altra per aprendre a tornar grans, vellets.

Les flames van fent la seva feina...

Ja queda menys camí per arribar a taula...

La jornada de la calçotada començà com sempre, arrabassant els calçots de la terra que els havia engreixat, inflat, nodrit... al llarg de més de quatre mesos. En Jordi i en Joan anaven arrabassant mentre un servidor carregava la carreta amb aquests preuats vegetals. Després els havíem de preparar per posar-los sobre les graelles.

El guió s’anava complint, el director (en Jordi), que és un bon guia, anava fent i els altres el seguíem mirant de fer les coses bé per així assegurar el plaer d’asseure a degustar i assaborir cadascun dels calçots.

El més joves anaven veient i col·laborant, aprenent en definitiva. Qui sap, qualque dia ho faran ells!

Entre graella i graella, una cervesa i una altra. Embolicant i col·locant els petits feixos de calçots entre fulls de diaris, xafardejant de notícies passades o d’anuncis curiosos. En definitiva, fent boca per després anar a dinar.

En bastar, basta. Els feixos d’avellaner de l’exsecallada passada ens serviren  per cuinar els calçots d’enguany, ara el cicle tornava a començar; ningú però ho té en compte, ara toca anar a taula.

A taula els calçots mai hi surten sols. La botifarra i altres embotits són els fidels acompanyants d’aquest vegetals. I no descuidem la salsa que banya i arrebossa d’aromes de la terra cada un dels calçots abans d’entrar a les boques de cada un dels participants.

Rialles, xerrades... boques plenes assaborint els menjars. En definitiva, una altra vivència per apuntar o enregistrar dins de cada un de nosaltres. Vi, aigua; dolç per acabar i cafè i copa per qui en vol.

Ara, arramassar taula i anar a fer un petit itinerari per ajudar als budells a fer la digestió. Enguany la fita va ser arribar a l’ermita de Sant Pere del Puig; un edifici romànic del segle XIII reformat diverses vegades al llarg del temps. Bones vistes de la Selva i de la Plana de Tarragona.

Després arriba el que ha d’arribar: l’adéu o el fins aviat. Nosaltres agafaríem cotxe i ens dirigiríem de cap a Barcelona per fer-hi nit.

Altra vegada 1000 gràcies Marta i Jordi i que el temps i la salut ens donin l’oportunitat de tornar a coincidir. Fins aviat !!!

Segueixen un grapat d'imatges que volen il·lustrar la calçotada d'enguany; esper us agradin...

Na Marina, en Toni, n'Antònia i en Rafel observant i olorant la cuita dels calçots.

En Pere i na Marta escoltant qualcú... qui sap, ens trobaren sense fer feina...

Pere, Rafel i Joan fent la cervesa...

Na Maria i n'Antònia fent la xerradeta.

En Joan, en Toni i n'Aina estrenant-se com a calçotaires.

En Joan atiant el foc d'un altra cuita.

Na Bruna observant el que fer dels humans...

Na Llum fent temps i observant tot el truet de l'aconteixement.

Xesca i Llum; quines dues...

El sol va fent camí a mesura que nosaltres anam pujant al puig per visitar l'ermita de Sant Pere.

L'escorça d'un pi ver al puig de l'ermita.

Els líquens sobreviuen a les toves d'un marge proper a l'ermita.

(A l’entrada del dimecres 14·03·2012 i amb el títol  Viure una calçotada de ben a prop podreu saber més coses sobre els calçots i les aventures dels calçotaires)