Irlanda / 4 d'agost de 2011
Aquest estiu na Xesca i jo ens varem decidir a sortir de l'illa de Mallorca per descobrir-ne una altra de l'Atlàntic: Irlanda. Feia estona que hi volíem anar, però resistíem. Ha estat el primer viatge sense els nostres fills. La veritat és que ha estat diferent, per molts motius. De fet se'ns va fer estrany no tenir-los al nostre costat i descobrir junts un nou món desconegut fins aleshores; però ho havíem d'intentar, i va anar molt bé. Ells a casa, beníssim i nosaltres a l'altra banda de la península, també beníssim. La veritat que els trobarem a faltar, sobretot quan no ens acabàvem d'entendre amb la gent, saben més l'anglès que nosaltres.
Aquestes imatges són un conjunt de quatre detalls de les fotografies originals que ferem. La intenció és mostrar el què verem i compartir-ho amb vosaltres. Són fetes durant el primer dematí i abans de partir cap al sud-oest de l'illa per descobrir. En aquesta primera imatge, quetre detalls: portada d'un llibre de botànica i llegendes sobre la vegetació de l'illa, vista des d'un turó de part del port de Kinsale amb el campanar de l'esglesia, façana d'una botiga de queviures i,
finalment, detalls dels indicadors on podem veure que empren l'anglés i el gaèlic.
Partirem de Palma l'horabaixa, feia molta calor, anàvem amb vestits lleugers i amb albarques. Arribats a l'aeroport de Cork, just sortir de l'avió fotia un fred que la pell de gallina va comparèixer tot d'una. Ben decidits, ens dirigirem cap al taulell d'una companyia de lloguers de cotxes i posarem en pràctica el "nostre anglès", una gestió de 15 minuts es va convertir en 45, però riguérem. Les rialles les perderem després de carregar les maletes i bosses al cotxe, ens asseguérem al volant: a la dreta, el canvi de marxes a l’esquerra, els retrovisors... tot canviava; i a més a més, circular per l’esquerra. Res, posam en marxa el cotxe, feim enrere i iniciam la sortida de l’aeroport. Na Xesca –com sempre- de copilot fent les indicacions pertinents fa les coses més fàcils: arribam a la rotonda on els indicadors assenyalen el nostre primer destí, Kinsale.
Aquestes mostren un detalld'un carrer amb les façanes de les cases decorades de diferents colors, un altre detall del campanar, el rètol d'una casa B&B i un rètol d'un de les places amb més ambient.
Per arribar a Kinsale la carretera anava fent voltes dins un paisatge fosc i banyat, plovia. Anàvem tira a tira obrint bé els ulls per no perdre camí ni temps, teníem gana i ganes d’arribar. I així va ser, arribarem a un port molt acollidor: cases baixes, gents de tota casta que passejaven davall la pluja i carrers estrets. Aparcam després de fer algunes voltes i cercam l’allotjament per aquella primera nit. Com que arribarem tard, els restaurants ja havien tancat la cuina i haguérem de menjar “Kebab” i “burguer”. Després seguirem la gent, s’anava escampant i col·locant als pubs on hi sonava música en directe, una passada. Nosaltres quedarem a davall una parca escoltant a tres músics locals que sonaren cançons tradicionals i altres més conegudes per nosaltres. La pluja no acabava de banyar, seguia. Després de beure unes cerveses i escoltar unes quantes cançons decidirem anar cap al bed & breakfast i estirar-nos al llit per descansar del primer horabaixa a Irlanda.
I aquestes darreres: una mà tocant un jersei de llana d'ovella irlandesa, un iot entrant a la part més arrecerada del port, una voravia amb els barrils de cervesa buits i uns petits quadres sobre dibuixos d'arbres referents a la cultura celta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada