diari d'un viatge: Irlanda (V)

Irlanda / 7 d’agost de 2011

Aquest seria un dia de rodar amb el cotxe, però abans com cada dia: endreçar l’habitació, preparar l’equipatge i berenar, sobretot berenar. La madona ens va oferir un bon tiberi: torrades, pastes, té, cafè, llet... com els de cada dia, però diferent.

A Waterville conegueren a Charles Chaplin i nosaltres també

Després de dir adéu i carregar el cotxe iniciarem el nostre quart itinerari, aquest ens conduiria a Killarney on hi faríem nit per l’endemà descobrir la península de Dingle. Un itinerari senzill que acabaria el Ring of Kerry i, amb ell, el paisatge fins ara més espectacular que havíem vist. Passaríem per Cahersiveen, poble on va néixer Daniel O’Connell advocat i diputat del Comptat de Clare, seguiríem find Caragh Lake, on visitaríem un llac i d’aquí a Killorglin, poble per on l’endemà tornaríem passar per dirigir-nos a la península de Dingle.

Arbre de visc a les muntanyes de Ballaghisheen

Tot i que el paisatge seguia essent interessant, estàvem arribant a una ciutat turística i això comporta veure coses diferents que fins aleshores no estàvem acostumats a veure: grans aglomeracions de gent, cotxes i més cotxes, carrers i carreteres una mica més amples i, fins i tot, una miqueta de brutícia. 

Ens costà molt trobar el lloc on havíem de passar la nit. L’objectiu que teníem era el de deixar les coses a la casa i anar a caminar per dins del Killarney National Park. En el primer intent no trobarem la madona, però en el segon sí; ens comentà que no hi era per què havia anat a un funeral d’un conegut home que havia mort d’una manera sobtada. Era una persona estimada per tota la gent d’aquella comunitat i, per això, hi havia assistit molta gent. Aquí entenguérem la gentada que omplia uns dels carrers que donaven entrada a la ciutat. La madona del B&B, que era una senyora molt amable i molt comunicativa, ens donà tota la informació que necessitàvem per visitar tot allò que teníem programat per aquells voltants.

Férem una llarga caminada a voreres del Lough Leane on vérem dos homes pescant i al fons les muntanyes que anaven aturant una llarga filera de niguls que feien caure, tira a tira, petits ruixats. Quan el sol quan sortia formava nombrosos arcs de Sant Martí.

Anàvem fent camí i poguérem arribar primer a l’Abadia de Muckross, abadia franciscana del segle XV. Va ser incendiada l’any 1652 per les tropes de Cromwell però les restes que queden són molt interessants. Dins la seva torre hi ha enterrats tres dels grans caps de diferents clans així com poetes gaèlics dels segles XVII i XVIII. Els estils que mostra són el gòtic, el normand i el romànic. En el centre del seu claustre s’hi alça un teix centenari. No hi falta el cementiri. Al seu voltant un exemplar bosc d’arbres enormes de fulla caduca que, arribada la tardor, deu ser tot un espectacle. Les soques i els troncs de gairebé tots els arbres tenien el costat que mira el nord ple de molses i petites falgueres. Només faltava la presència de Robin Hood i els seus amics, una passada !!!

Seguirem fent camí pel parc fins arribar a la Muckross House, casa construïda l’any 1843 d’estil isabelí i antiga residència del diputat del Comptat de Kerry, Henry Herbert. Ara és un museu que dóna molta informació sobre la història del passat irlandès. Nosaltres no hi entrarem, volíem sortir del parc –per cert, grandiós- per arribar amb el cotxe a la Ladies View, indret on la reina Victòria li donà aquest nom, ja que la primera vegada que ho va contemplar quedà admirada, tant que va autoritzar a les seves dames de companyia a fer-hi un cop d’ull. Poguérem observar com els niguls acaronaven els cims de les muntanyes baixes, mentres deixaven caure aigua i més aigua.

Més d’horabaixa, ens havíem avesat a sopar prest, decidírem anar a menjar a un restaurant que aconsella la Trotamundos. Es tracta d’un restaurant que està de moda i on es pot menjar molt i de preu econòmic. Peix, marisc, costelles de xot... Hi menjarem bé i va ser molt bo. Després, com cada dia, anàrem a estirar les cames i, per descansar una mica, ens asseguérem a una gelateria a fer un “fresque”. Verem una cosa molt curiosa, semblava una escena de la pel·lícula “Los pájaros” d’Alfred Hitchcock. Eren un esbart de corbs que ompliren el sostre del carrer.

Cansats decidírem anar al B&B a allargar el cos per donar-li el descans merescut. Demà havíem de voltar per les terres on rodaren la pel·lícula “La hija de Ryan”.
Bona nit i fins la pròxima.

Ja ho vérem a Londres, un "cul de sac"