Fent passes per Sa Serra

Fent camí per dins del bosc de l'Ofre

Caminar un bocinet de Serra pels sollerics ens és cosa fàcil. Motxilla a l’esquena, peus ben calçats i roba adequada és tot el que ens manca, la muntanya amb els seus paisatges espectaculars és aquí al devora. Només falta decidir quin itinerari escollir; ara bé, després d’una tardor i a començament d’hivern anar del Pla de Son Torrella fins baix del Puig de l’Ofre per després davallar pel Barranc de Biniaraix no té preu (bé, ara n’hi volen posar!).

Pla de Son Torrella

Fent camí pel Pla de Son Torrella, ple de coixinets de monja, d’estepes i altres herbes, podem contemplar el planejar d’algun voltor seguit de qualque corb o qualque pàssera botant de pedra en pedra. Arribats a la paret de pedra en sec que hi ha al fons del pla podem veure Es Cornadors i Sa Serra d’Alfàbia, la rosseguera d’Es Verger i el Puig de l’Ofre; si ens giram al darrera, el Puig Major i bocí del Migdia i més lluny el Puig de Ses Vinyes i el Massanella. Fent quatre passes més podrem guaitar al Portell de Sa Costa per fer volar els ulls sobre Es Marroigs i Fornalutx.

Ara ens dirigirem cap Es Camins Nous per arribar a la falda del Puig de l’Ofre; bon lloc per fer una mossegada i un glop d’aigua. Anirem baixant pel bosc de l’Ofre fins arribar a dalt del Barranc de Biniaraix, lloc on tan sols ens mancaran 1932 graons de baixada fins el llogaret de Biniaraix. 

A mesura que anam fent camí es va dibuixant un espectacle fet a mà, fet a consciència, respectant la natura i, alhora, aprofitant la terra per cultivar l’olivar. Trepitjam una obra mestra de l’enginyeria tradicional: marjades i porxos, pujadors i escalons, passadores i ponts, homes i dones, esforç i gust, molt de gust.

Can Catí, la tafonna des Barranc

Fent les ziga-zagues de la pista empedrada anirem veient Can Catí, Can Sivella... i Can Silles, aquí segur que en Gori ens farà entrar i degustar unes bones herbes cassolanes. Ell amb altres veïnats i amics barranquers són els vertaders protagonistes d’aquest indret.

A partir d’aquí el camí ens deixarà veure el torrent de ben a prop. Un vertader camí d’aigua que mostra petits salts que deixen caure l’aigua fresca sobre còdols i molses fent surar i navegar qualque fulla caiguda de figueres i espinalers. Els olivars, ara més ben conservats, deixen veure l’esforç i la feina d’alguns barranquers que conserven el paisatge d’aquest monument de pedra.

Aviat arribarem a s’Estret, altre miracle natural! Després Ses Voltetes i, sense molt d’esforç, serem ben davant de la taverna de Biniaraix, a la seva plaça.

I fins una altra!!!