Un març endarrerit...

... vol mostrar una passejada d’un diumenge qualsevol per alguns barris de Barcelona. Són unes imatges que volen donar a conèixer alguns dels indrets que la nostra filla ens va voler compartir.

Barcelona, n'Aina, el metro, els estudis... i tantes altres coses
han omplit aquesta passada tardor, hivern i primavera.

La llum de la plaça d'allà on berenàrem era neta i clara.
Feia entreveure que seria un dia ple de llum i de caça fotogràfica.

Persianes eixecades, gent desperta i apunt
de començar un nou dia.

Com no podia ser d’altra manera, primer anàrem a berenar d’un croissant amb un bon cafè amb llet a una terrassa d’un bar de Gràcia. El sol era net i clar i ressaltava les façanes d’algunes cases de la plaça. La gent passejava tranquil·la amb amics i familiars pels carrers. 

N’Aina ens feia observar, de tant en tant, alguns detalls d’aquell indret ja conegut per ella. Al llarg d’aquest curs, Gràcia ha estat un escenari on ha captat imatges, tan dibuixades com fotografiades.

Panxa enganada i tranquil·la ens disposam a seguir la nostra guia i anar descobrint i assaborint els racons d’aquest barri. Carrers, places, façanes modernistes, botigues de queviures, cafès ... La gent va fent el mateix que nosaltres, començant així un diumenge com un altre.

Detalls de façanes modernistes
dins del barri de Gràcia.

Petites famílies passejant pels carrers
d'una Gràcia tranquil·la.

Carrers estrets i façanes altes plenes de vida.

L’itinerari va anar fent el seu camí i, sense adonar-se’ns, ja havíem arribat al barri de la Ribera, aquell barri que ens descriu tan bé Ildefonso Falcones a la seva novel·la “L’església del mar”.

La Ribera és un dels barris més populars i interessants del centre històric de Barcelona. Aquest barri va ser, al llarg dels segles XIII i XV, el centre econòmic de la ciutat; moments on el Mediterrani arribava terra endins. Hi havia una gran activitat comercial i d’ella molts oficis que ja han desaparegut. La novel·la esmentada abans és una bona lectura on es descriven les aventures i desventures d’uns personatges que il·lustren aquella època i aquest barri que anava creixent.

Lluís Millet, fundador de l'Orfeó Català.
Escultura creada per Josep Jassans.

Un dels nombrosos detalls que hi ha a les façanes del Palau de la Música.

El Palau tocant un cel ben blau.

Per a mi, la imatges que més em va agradar caçar...

Nosaltres entrarem per Sant Pere i anàrem decidits a conèixer el Palau de la Música Catalana. No hi entrarem, ja ens va agradar només l’observar les façanes amb tots els seus detalls. Realment degué ser un projecte molt interessant i de gran envergadura. La primera pedra de l’esmentat Palau es va col·locar l’any 1905 i, tres anys més tard, es va inaugurar.

Carrerons estrets i ombrívols amb façanes i portals
de comerços de roba i moda, ofertes de gastronomia
i galeries d'art.

La gent xerrant i observant l'ambient que ens
ofereix aquest espai de la Ciutat Vella.

Seguírem fent camí per aquells carrers de façanes altes i de finestres i balconades actives. Gent amunt i avall, botigues de totes castes i racons interessants. Arribarem al Born, indret on passat i present conviuen amb propostes innovadores d’art, moda i gastronomia.

Detall de la façana on es pot veure un contrafort
i una de les torres octogonals.

Des del Born s’insinuà Santa Maria del Mar, la basílica gòtica construïda entre els anys 1329 i 1383.  Varen ser els bastaixos de Ribera qui, amb la seva força i perseverança, traginaren les pedres per construir i alçar aquest antic temple. Si contemplam la façana principal podem observar les dues torres octogonals amb els dos poderosos contraforts que delimiten l’edifici guardant el seu interior. A baix, el pòrtic i els finestrals. Les façanes laterals són austeres, les seves parets són planes i tanquen l’espai amb els contraforts.

Els bastaixos, la gent de la mar i els veïnats de Ribera varen ser els vertaders impulsors d’aquesta església gòtica de la Ciutat Vella. Ara, des de fora, ens podem imaginar l’esforç de tota aquella gent.

Detall d'una de les façanes laterals.

Detall del pòrtic de la façana principal.

Ara la panxa ja havia acabat el combustible, recordau que tan sols hi teníem un croissant i un cafè amb llet. Cercarem un indret per poder entretenir la gana i arribar a l’horabaixa.

La digestió la férem al teatre i el capvespre passà volant. Altra vegada ens havíem de despedir de n’Aina i tornar a la roqueta per esperar una altra ocasió.

Au idò, fins una altra i esper sia del vostre agrat !!!