diari d'un viatge: Irlanda (II)

Irlanda / 5 d’agost de 2011

Començam el primer itinerari de la nostra petita aventura

Aquest dia va ser realment el primer dia a Irlanda, era el dia en què començava la nostra petita aventura.

Després de fer quatre passejades pel poble de Kinsale, carregarem el cotxe amb motxilles i maleta i ens tornarem asseure al volant de la que seria la nostra nau: un cotxe petit però amb el nervi que necessitàvem. 

Era el gran moment, conduir altra vegada per l’esquerra i fer-ho des de la dreta (ja m’enteneu !!!). La gran prova acabava de començar, començaríem a rodar pel sud-oest de l’illa, però aquesta vegada el cel s’esqueixava i deixava entrar el sol, les formes i els colors d’aquest nou indret ens feien obrir el ulls per descobrir nous paisatges i noves maneres de viure i de fer. 

L’itinerari que férem va ser el següent: Kinsale-Clonakilty-Skibbereen-Ballydehob-Bantry-Glengarrif.

Clonakilty és una petita ciutat on la música tradicional hi té molta importància, de fet no hi ha cap indret a Irlanda on la música no sigui important. Té dos festivals dins els mesos de juny i juliol, nosaltres férem tard a ambdós. Dos personatges històrics i coneguts d’aquesta zona són Michael Collins (dirigent de l’IRA durant la guerra de la Independència) i Henry Ford (famós fabricant de cotxes nat als Estats Units).

Skibbereen és una de les aldees més importants del comtat, però molt turística. Aquí vaig comprar l’adaptador/endoll per poder carregar la bateria de la màquina fotogràfica. A la tenda hi poguérem veure unes imatges antigues d’una inundació terrible de la zona.

Ballydehob és un petit poble interessant però no ens hi aturarem, seguirem en direcció a Durrus per arribar abans de tancar portes a la Bantry House. Durrus és una localitat des d’on es pot entrar a la península de Sheep’s Head, on també hi passarem de llarg.

Bantry és una petita aldea a vorera de mar, aprop hi trobam la Bantry House i els seus impressionants jardins. Es tracta d’una residència georgiana del segle XVIII, que posteriorment fou ampliada en el XIX. Els comtes de Bantry l’ocuparen a partir de l’any 1750. Nosaltres poguérem veure les façanes i disfrutar dels seus jardins, des d’on, pujant una empinada i llarga escala, poguérem observar l’edifici i admirar la gran badia.   

Vorejant l’Atlàntic i amb un cel que se tapava i obria clarianes, arribarem al nostre darrer destí d’aquest primer dia sencer a Irlanda: Glengarrif. Aquesta és una població que té un microclima extraordinari, per això hi ha una vegetació subtropical, un autèntic oasi. La zona ja es presenta més muntanyosa i, evidentment, el turisme i la construcció hi són presents, però sempre dins d’una modèstia tranquil·la i familiar, sense grans edificacions. 

És molt important tenir alguna guia de viatge, nosaltres en teniem dues, la “Trotamundos” i la de “El País, Aguilar”. A la primera hi llegirem que a Glengarrif no hi havia bancs per poder treure doblers, per tant ho férem a Bantry. També llegirem la recomanació de restaurants per poder menjar bé i econòmic. L’encertarem, menjarem bé, bo i barat i ens atengueren com a reis. A aquest lloc va ser l’únic on dormirem a un petit hotel, també fantàstic. Abans d’anar a dormir però férem la caminadeta per pair el menjar i després anàrem amb el cotxe fins al Hearly Pass des d’on vérem com la lluna minvant que guaitava sobre el cel irlandès. Lluny però, ens imaginarem com la mateixa lluna guaitava sobre la Serra i el nostre estimat poble.

I aquí començava la segona nit i acabava el primer dia a Irlanda. Començarem el dia amb 18ºC i l’acabàvem amb 12ºC. 

Bona nit i fins demà !!!

Detall d'una flor amb un capoll del jardí de la Bantry House

Una de les moltes façanes de les petites cases de gairebé tots els pobles d'Irlanda.Totes mostren uns colors cridaners però ben aconseguits.

Vista general de la façana de la Bantry House, a baix i ambdos costats els jardins.

Sortida de la lluna minvant just abans d'enfilar-nos al Hearly Pass.