Els paratges de La Trapa

Sa Dragonera, tal vegada, és una de les imatges més espectaculars de l'eixida

Un paisatge recuperat

El proper 1 de juny –encara manquen setmanes- farà 18 anys del terrible incendi que cremà la coberta vegetal de La Trapa. Aquest passat diumenge poguérem trepitjar els paratges de La Trapa i, des dels seus cims més alts, contemplàrem un paisatge que, tira a tira, s’ha anat recuperant d’aquell desastre que deixà cendres més de 1300 hectàrees de garriga.

El paisatge vegetal d’aquest indret està format per garriga d’ullastre, romaní i xiprell. Una garriga adaptada a un sòl sec i molt àrid. Ullastres, aladerms, garballons i mates vesteixen el trespol ondulat de les muntanyes del nord-oest de la Serra de Tramuntana. És un vestit alt i atapeït que dóna seguretat i aliment a petits ocells com els busquerets de coa-llarga, les pàsseres, les caderneres i els pinsans entre d’altres.

Més proper al trespol s’hi troba la garriga de romaní i xiprell, més baixa i espessa. Romaní, xiprell i gatova són les espècies més dominants d’un espai degradat per l’incendi del 1994. Dins d’aquesta espessa i baixa garriga s’hi amaguen diferents i interessants orquídies.

Abans de l’incendi s’hi alçava el bosc de pi blanc, ara en queden pocs i a llocs reduïts. Dins dels comellars més ombrívols i prop de les cases podem observar algunes alzines. Altres espècies vegetals que dominen la zona són el càrritx i l’aritja de muntanya, com també la ceba marina i la rapa blava. L’estepa joana i els coixinets els trobam a les zones més altes on el vent les ajeu i les arrodoneix, agafant unes formes curioses.

Aquest és el paisatge vegetal que nosaltres poguérem disfrutar i contemplar de ben a prop.

Començàrem la caminada a Sant Elm, on agafàrem camí per arribar a Can Tomeví i enfilar-nos pel caminoll empinat que puja per un terreny on roques i comellars hi són presents. Aviat arribàrem a la Vall de Sant Josep, on les marjades s’escalonen mostrant les edificacions existents: el vell monestir trapenc i l’antic molí de sang. Passàrem de llarg, el nostre destí no era aquest.

El següent objectiu era seguir la ruta en direcció al Puig de Ses Basses (493 m) on hi férem la berenada per agafar forces. Seguírem fent camí per les crestes per arribar als Puntals des Forn i a Sa Paret des Moro. Des d’aquests dos indrets es poden veure unes vistes espectaculars.

Ara havíem de cercar un lloc per poder dinar, aquest va ser el Puig de Ses Celles, on en Tolo ens va sorprendre amb un “cuscus” ben original i saborós. En Bernat ens va oferir qualque glop de vi i, per acabar, na Carme i en Rafel ens convidaren a beure un cafetó calentet per calmar el fred. 

Després de dinar començàrem a baixar per la cresta fins arribar al Coll des Coloms des d’on vérem el pas que havíem de pujar per fer el cim del Puig d’en Farineta. L’expedició es va dividir en dos bàndols, uns feren el cim, mentre els altres seguirem camí avall per arribar a Can Tomeví.

Ens trobàrem tots a la platja de Sant Elm, on assaciarem la sed i ens despedírem fins una altra. 

Vegeu les imatges que mostren l’experiència esmentada:  

Pujant cap al Puig de Ses Basses

Mirant cap al sud s'observen les Illes Malgrat i l'illa del Toro

Cap a l'est, la costa nord: Fondal de Ses Basses, Es Carregador i Sa Foradada

En Vicenç i en Bernat contemplen Sa Dragonera

El grup es dirigeix fins a la gran fita

Entre les penyes, Sa Dragonera guaita amb el far de Tramuntana

L'horitzó sobre la cresta des Puntals

Un bocí de les rotes i marjades dins de la Vall de Sant Josep

Ara ens dirigíem cap a Sa Paret des Moro, dins l'ennuvolat s'hi amaga el Puis de s'Esclop

Sa Dragonera mostra el seu llom i, al més alt, les runes del far de na Pòpia

Arribant al punt més alt de Sa Paret des Moro

L'esquelet d'un vell pi, segurament un supervivent a l'incendi del 1994

Baixant de Sa Paret des Moro, ara ens diríem al Puig de Ses Celles

Entre les carritxeres anam fent camí per enfilar-nos al més alt del Puig de Ses Celles

La sorpresa gastronòmica d'en Tolo: un "cuscus" amb verduretes

Baixant per la cresta des Puig de Ses Celles, al fons el Puig d'en Farineta, el proper objectiu

Ens acostam al Coll des Coloms. Al fons podem veure el pas per on pujarem per fer el cim d'en Farineta

Les formigues de cap vermell habiten l'esquelet d'un vell pi blanc

El pas per remuntar la cresta d'en Farineta. Imatge maca on tothom s'ajuda per aconseguir l'objectiu

I la gran fita, el punt més alt del Puig d'en Farineta. N'Ole ens saluda als que anam fent camí per arribar a Can Tomeví