dimarts, 10 de juliol de 2012

Rebost analògic [2] part I


Com que aquest estiu no sortirem lluny de l’illa, aquí us deix la primera entrega d’un petit reportatge d’imatges analògiques fetes a la ciutat de Londres el ben passat juliol de 2005. Esper us agradin...

Aqueixa és la meva petita família; quina sort que tenc de tenir-los !!!

Juliol de 2005, Londres | Anglaterra

Ja en fa set d'anys que férem estada a Londres; va ser un viatge molt mogut i diferent; per moltes raons: la temperatura, la llengua, la gent, l’ambient... i, fins i tot, l’atemptat del 7 de juliol.

Si un atemptat que ens va fer viure un viatge que sempre recordarem pel cúmul de circumstàncies viscudes.

El dia del primer atemptat (nosaltres per sort només visqueren el primer i d’enfora, bé no de tan enfora) teníem previst anar a Greenwich, però haguérem de canviar de programa; ja que quan faltaven 10 minuts per les nou del matí tres explosions al transport públic de Londres van explotar en tres vagons del metro. Tot es va col·lapsar i la infraestructura de telecomunicacions va quedar sense us un llarg període de temps; la qual cosa va fer encara que l’angoixa fos més accentuada, els nostres familiars no pogueren saber coses nostres fins moltes hores després de l’atemptat.

Per sort nostra, i la de molts, la gent ens ajudà i poguérem seguir des de l’hotel com es desenvolupava la recuperació d’una gran ciutat sacsejada per un atemptat terrorista. D’altra gent ho tengué més complicat, familiars morts o greument ferits.   

Nosaltres, tot i alterar el programa de la nostra visita a aqueixa gran ciutat d’Europa, anàrem fent. Les imatges que segueixen es refereixen a diferents passejades realitzades a vorera del gran riu, el Tàmesi. Un riu d’uns 340 quilòmetres de llargària que comunica Londres i altres ciutats amb l’Atlàntic.
El Tàmesi és una vertadera autopista banyada, barcasses de càrrega, llanxes ràpides, golondrines i altres vaixells circulen i donen vida "marítima" a una ciutat per descobrir.

En primer pla la Torre de Londres que guaita dins les capçades de verds arbres. En un segon pla i lluny una de les modernes torres de la City.

St Paul's Cathedral a l'esquerra i la City que guaita al seu costat. La gent que camina sobre el pont Millenium Bridge que penja damunt les aigües del Tàmesi.
Instruments de corda que deixen les seves notes baix del pont Tower Bridge, un enginy victorià de 40 metres d'alçada i 60 d'amplària. Molt a prop la Torre de Londres, un indret d'obligada visita.
La City o distrite financer de Londres mescla edificis colonials, antics i elegants, amb edificis moderns i majestuosos.
Molt a prop de la Tate Modern i baix d'un pont peatonal un músic rasca les cordes de la seva acústica alegrant la passejada a molts, nosaltres no em som una escepció.
A vorera del Tàmesi i amb el Millenium Bridgeal fons, na Xesca -com sempre- explica a n'Aina i en Lluc el que hem vist i veurem. Aquest pont, més tard, sortí a una de les pel·lícules de Harry Potter.



2 comentaris:

  1. M'encanta... I ho dic per tu, per les fotos i per la narració.

    Esper que la vida ens faci trobar prest... Una super besada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, moltes gràcies Miriam. Com estàs? Esper que bé. M'agrada que t'agradi, amb el blog faig una mica de diari de ruta o de memòria de vida, tan se val; m'ajuda a sentir-me bé.

      Elimina