dimarts, 17 de juliol del 2012

Rebost analògic [2] part IV


La Tate Modern
un museu d’art contemporani que es troba a la ciutat de Londres i ocupa l’edifici, ara transformat, de l’antiga central elèctrica Bankside Power Station.  

N'Aina, na Xesca i en Lluc damunt del Bridge Millenium i ben davant la façana de la Tate Modern.

Aquesta central va ser dissenyada per Sir Giles Gilbert Scott, arquitecte i dissenyador de les famoses i vermelles cabines telefòniques. 


Telefonant a Mallorca des d'un cabina vermella situada ben davant del Victoria & Albert Museum


Després del seu tancament, l’any 1981, l’edifici es reconverteix en un espai que es destinarà a la divulgació de l’art contemporani. Els arquitectes que reconvertiren i reformaren l’antic edifici foren els suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron; ells dissenyaren les dos pisos de vidre que deixen omplir de llum l’interior fins a la Turbine Hall i, a més, ofereixen als visitants unes magnífiques vistes de Londres.

Un enorme mural collage sobre diferents retalls de la vida de Kahlo
A les parets del passadís, just ben al costat de la cafeteria de l'edifici, més imatges de vida de l'artista mexicana
Moviment, diversitat i curiositat foren les accions que provocà aquesta interessant exposició temporal de la Tate Modern de Londres

La nostra visita es va central en l’exposició temporal sobre Frida Kahlo que va ser molt impactant. Així com també el nombros i divers públic que entrava i sortia de la mateixa. No deixarem de guaitar sobre les impressionants vistes sobre aquesta ciutat tan diversa i sorprenent.

Frida Kahlo,
Va nèixer a Coyoacán, al sud de la Ciutat de Mèxic, el 6 de juliol de 1907, quatre anys abans de la revolució Mexicana. La seva personalitat es veu marcada per un profund sentit de la independència i rebel·lia contra els hàbits socials i morals, i sempre es va moure des de la passió i la sensualitat. Es sentia profundament orgullosa de ser mexicana i de les seves arrels culturals. Va tenir un peculiar sentit de l’humor.

Al seu diari personals (el va començar l’any 1944) va escriure el que per a ella representaven els colors que emprava a les seves pintures:

  • Verd,  llum tèbia i bona.
  • Magenta asteca. Tlapalli. Vella sang de figa de moro, el més viu i antic.
  • Cafè, color de mola, de fulla que se'n va; terra.
  • Groc, bogeria, malaltia, por. Part del sol i de l'alegria.
  • Blau cobalt, electricitat i puresa. Amor.
  • Negre res no és negre, realment és res.
  • Verd fulla, fulles, tristor, ciència. Alemanya sencera és d'aquest color.
  • Groc verdós, més bogeria i misteri. Tots els fantasmes usen roba d'aquest color... quan menys roba interior.
  • Verd fosc, color d'anuncis dolents i de bons negocis.
  • Blau marí, distància. La tendresa també pot ser d'aquest blau.
  • Vermell, sang? Doncs, Qui sap!
Fragment del Diari de Frida Kahlo



Frida Kahlo, reconeguda pintora mexicana, es va moure sempre dins les influències d’estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada