dimecres, 4 de gener de 2012

Una de clàssica per començar l'any

Els indicadors dirigeixen als caminants
De Biniaraix a Sóller 
per Es Barranc i s’Arrom.

Itinerari:
Creu de Biniaraix | Biniaraix | camí des Barranc | ses Voltetes | sa Roca Llisa | s’Estret | can Cada Dia | can Silles | Sa Campana | Salt des Cans | Pi des Llamp | torrent de l’Ofre | na Rosta | Cornador Gran (952 metres) | mirador den Joaquim Quesada | refugi | coll des Cornadors | ses Piquetes de s’Arrom | ses cases de s’Arrom | es Gravet | s’Estepar | pas d’en Capet | es Racó den Vives.

Aquesta és una de les excursions clàssiques per molts excursionistes d’avui i d’antany. Ja fa temps que no es pot fer tota la travessa si no és amb el permís dels propietaris de s’Arrom, però l’amic Bernat es va fer càrrec de demanar-ho i aquest passat dimarts la poguerem dur a terme.

Ens trobarem a la creu de Biniaraix per pujar tots junts cap a aquest llogaret. Arribats, començarem a pujar pels empedrats escalons del camí d’Es Barranc. La pujada va ser pausada i, xerrada rere xerrada, arribarem a Can Silles, on pegarem una mossegada i quatre glops d'aigua per agafar forces i enllestir el darrer tram fins arribar baix de les cases de l’Ofre.

Passat can Silles i just davall Sa Campana feim passes per arribar a veure la pedra dels matemàtics
El camí deixa veure un Cornador que guaita sobre Es Barranc

Es Barranc de Biniaraix és un indret únic, un espai on l’enginy i la necessitat dels humans ha jugat i conviscut amb la natura i les seves forces al llarg de molts i molts anys. Aquest joc –de subsistència- ha fet possible aquest paisatge de marges i marjades, oliveres i garrovers, fonts i síquies i tants altres elements naturals i etnològics que han escrit la història d’aquest racó de la Serra de Tramuntana.

Ara, arribats baix les cases de l’Ofre, hem de creuar el torrent pel enfilar-nos coster amunt per remuntar els darrers metres dels 952 que té el Cornador Gran. El camí és agradable però castiga una mica més les cansades cames. Algunes aturades ens deixen contemplar el paisatge i alguns voltors forasters. Alguns amics intercanvien opinions observant el Cornador Petit (únic cim solleric) i parlant de l’aventura que feren dies passats gaudint el “Pas de s’Anglès”.
Els companys guaiten sobre es Salt des Cans. L'ombra no deixa veure l'encletxa d'Es Barranc
Les marjades just baix els Cornadors i ben damunt de les Cases de Can Cati
Pujant na Rosta feim aturades des d'on podem contemplar l'Ofre i la seva vall...
... o també alguns voltors forasters que es deixen dur per les corrents d'aire
El camí fent ziga-zaga s'obre dins d'unes espeses carritxeres, ara ja arribam al cim

Arribats al cim, és obligat guaitar des del mirardor den Quesada. La vall de Sóller i els seus voltants es deixen veure per un sol net i agradable. El vent, fluixet però fred ens fa decidir de posar-nos a recer i tornar fer una altra menjada més substanciosa: dinar potser?

El mirador den Quesada ofereix tot un espectacle sobre la vall de Sóller i Fornalutx
Tots guaiten, tal vegada es creuen voltors que juguen sobre els cels de la vall

Panxa plena baixam el coll des Cornadors fins arribar a la partió de s’Arrom, on trobam la barrera que hem d’obrir per seguir el nostre camí. Dins aquesta finca de muntanya és obligat també fer una altra aturada, la de sa Font de Ses Piquetes. Aquí poguerem veure tres voltors negres que planejaven sobre nosaltres.

Quins dos personatges !!! El primer molt inquiet i segur, el segon sempre amb peus de plom (té el cul delicat)
Altres vistes sobre Sóller i el Port; aquesta des de s'Arrom
Baixant es Gravet per dir adeu a s'Arrom

Seguim fent camí per arribar a les cases on ens agrupam per davallar plegats es Gravet, vertadera obra d’enginyeria “etnològica”. D’aqui ja ens dirigim al Pas den Capet per acabar l’excursió a Es Racó den Vives.
Una altra jornada agradable, fresqueta i, com sempre, profitosa i amb bones companyies.
Fins una altra !!!

Quatre apunts sobre història
Cap allà de l’any 1344, el camí del Barranc ja era públic, no el que ara coneixem com l’itinerari més popular sinó el tram conegut amb el nom de camí vell. Les nombroses queixes dels propietaris al llarg de l’any 1388 ens fan conèixer els seus principals usuaris, el nombrosos pelegrins que transitaven el camí per arribar al ja conegut i popular monestir de Lluc.

Les queixes segueixen cap el 1402 argumentant l’entrada sense permís a les propietats de Es Barranc i Alofre per cercar i collir caragols i arreplegar bestiar; la qual cosa ocasionava destrosses a les parets que tancaven la finca i als parats.

L’any 1438 el bisbe Gil S Muñoz escriu una carta al rector de Sóller on li demana el perdó pels seus feligresos si col•laboraven amb les tasques de manteniment del camí.

L’any 1555 el camí des Barranc és citat com a camí reial. Aquest mateix any els propietaris de s’Arrom reben el dret a pasturar el seu bestiar dins del barranc, un any dins l’ombra i el següent al costat del sol.

Als llargs dels segles XVI i XVII la constant presència dels bandejats rompen la tranquil•litat d’aquest indret.
Ja entrats al segle XIX es coneguda la documentació que es refereix als nombrosos adobs que rep el camí; les despeses dels quals eren pagades per l’ajuntament i els veïnats.

Van passant els anys i la seva història segueix; però val la pena destacar la iniciativa de l’Escola de Margers, creada l’any 1986 amb el principal objectiu de arreglar els trams més deteriorats a més d’educar al un gran grup de nous margers en aquest ofici tradicional o dit d’una altra manera, de l’art de pedra en sec.

Recomanació
L’any 1994 s’edità el llibre titulat Barranc de Biniaraix. Guia d’interpretació del medi, coordinat per Guillem Alomar i Antoni Reynés. Aquesta publicació hi podreu trobar TOT –d’una manera discreta i, alhora, didàctica- sobre aquest preuat indret: geologia, botànica, fauna, arqueologia, història (que n’hem fet quatre cèntims), la gestió de l’aigua... És una lectura obligatòria si ens agrada la natura, l’etnologia i el paisatge.

Per acabar una frase a destacar de Joan Mayol del llibre Les terres de Baliar:
Sense els marges, les Balears serien avui molt menys verdes, molt més pobres, molt més desèrtiques.


1 comentari: