Escapada al País Basc [tercer i darrer dia]

Olorant el flysh 

El tercer dia d’aquesta escapada pel País Basc tocà una activitat innovadora: descobrir paisatge des d’aigües atlàntiques. Se’ns presentava una petita aventura d’aprendre a llegir el paisatge, degustar i desxifrar un missatge geològic que ens donaria a conèixer un passat molt llunyà sobre el nostre escenari terrestre, el que trepitjam cada dia.

Esperant per pujar a la barca vaig veure una botiga de queviures. Mi vaig atracar i vaig fer algunes fotografies. El menjar sempre m’atreu !!!

La costa occidental de Guipúscoa, concretament entre Zumaia i Mutriku, és l’indret que ens mostra, ens presenta un paisatge litoral on la geologia ha deixat escrita –i escriu encara- la vertadera història de la Terra. L’activitat la va proposar en Joan i na Maria, consistia en pujar en un petit vaixell i fer un curt creuer per la costa. Senzill però a l’hora molt engrescador.

El far de la bocana ens indica que sortim de la ria de l’Urola. Na Naiara, l’ambientòloga de l’expedició, ens fa quatre cèntims sobre els foraminífers.

Pujàrem juntament amb un grup d’unes vint-i-cinc persones; hi havia gent de tot arreu. La tripulació va anar per feina i començàrem a navegar. Abans de sortir de la bocana, es presentà na Naiara, l’ambientòloga de la “petita” expedició de curiosos. Ella ens va reconduir per aquell itinerari del passat, d’un passat geològic, fent ús d’una bona didàctica i retòrica on tots, grans i petits poguérem entendre cada una de les seves explicacions. No parà de comunacar fins arribar a Mutriku, des d’on després tornàrem al lloc d’on havíem sortir.

Ja se comencen a veure els espectaculars penya-segats, aquests però amaguen tresors naturals, milions i milions d’anys d’història natural. Una història geològica que està escrita dins de cada un d’aquests fulls de pedra, unes formes capritxoses que tenen un nom estrany: flysch, paraula germànica que ens delata el què fan aquest fulls, lleneguen, llisquen uns sobre altres. Dins d’aquests fulls, talment com una caixa negra d’uns avió, s’hi amaguen els petits secrets de la història del nostre planeta Terra. 

Arribats a port, la panxa necessitava omplir-se i anàrem a degustar cuina basca a una fonda on la gent del lloc hi sol anar a menjar. Abans però, en Joan ens va guiar per un curt itinerari molt interessant des del punt de vista paisatgístic i geològic. De tot plegat en podeu gaudir en aquestes imatges que acompanyen.

Na Naiara, la nostra ambientòloga particula, mostra, explica, comunica... tot el què sap per així poder entendre millor el que trepitjam. Amonites, nàutils, pedra foguera... són “instruments” didàctics i reals que fa servir per il·lustrar les seves explicacions.

Els fulls segueixen mostrant-se, talment una prestatgeria.

Detall del flysch vist des de dalt, les ones de l’Atlàntic rompen banyant la roca poguent mostrar així els colors més vius que aquesta amanga.

L’aigua va pujant i baixant el seu nivell dibuixant així un mapa que deixa veure secrets del fons marí.

Una de les platges de Zumaia on es pot veure com el penya-segat s’aixeca magestuós sobre la sorra que els banyistes trepitgen. No deixa de ser una mica perillós, ja que hi solen haver petits despreniments, roques menudes i pedres cauen fins arribar a la mateixa platja. S’ha d’anar amb precaució !!!

Més detalls que delaten informació de temps remots, però aquesta ja la coneixen els experts, els geòlegs.

Altres detalls, aquest aguanten una capella que s’alça sobre un penya-segat des d’on hi ha unes vistes espectaculars.

Aquestes dues imatges mostren les diferents textures d’aquesta tipologia de pedres. Formes diferents que fan que la imaginació viatgi i ens ajudi a entreveure els missatges llunyans d’una història que només escriu la natura.

[Nit de l'art] particular

L'aquerel·la que em va fer n'Aina per penjar el món a la meva tela.

Fa dies i setmanes que no faig cap entrada al blog. M’ha mancat temps, tot i que les imatges ja fa temps que les tenc escollides. Són moltes coses que vull penjar per quedi constància al meu llibret de ruta “virtual”; però, deixau-me que primer pengi unes imatges que va fer les meva filla de la passada “nit de l’art”.

La tela penjada al carrer de la Victòria, ben davant de Mobles Castanyer.

Va ser una experiència inoblidable, plena de moments que sents moltes coses al mateix instant que passen.

Tot va començar quan en Lluís López, l’escultor solleric i amic de fa molts anys, va insistir en que participés. Em va dir que ho podia fer amb dues fotògrafes a una sala de Can Castanyer, de Mobles Castanyer. Em va presentar na Maria Rosa, que ja ens coneixíem com a veïns de Sóller i posarem fil a l’agulla.

Protagonistes per una nit. De dreta a esquerra: na Pilar, na Dori, na Maria Rosa i un servidor.

Vaig posar-me en contacte amb les fotògrafes: na Dori i na Pilar, ambdues de fora vila, i que ja fa anys que es dediquen a la fotografia. Tot d’una connectàrem i férem una visita a na Maria Rosa que ens mostrà la sala. Anàrem a fer un beure a plaça per repartir feines i concretar el que faríem, millor dit, el què duríem a l’exposició. Jo estava una mica indecís, era tot nou per mi; però aquesta vegada em tirava a la “piscina”.

N'Aina i en Hansjoerg guaitant a les imatges sobre paper d'aigua

Us he de dir que només el fet de conèixer les dues companyes de viatge va valer la pena. Vaig aprendre moltes coses en poc temps. Conèixer més na Maria Rosa i en Felip va ser una altra experiència molt positiva; són molt bona gent; així com totes les persones que treballen a Mobles Castanyer. Ha estat un plaer compartir aquests petis grans moments; GRA6 !!!

A en Lluís li anava fent consultes d'un principiant i ell, expert ja, em feia de guia, de bon guia. Des d'aquí, moltes gràcies !!!

La meva mare i la meva sogre m’ajudaren amb la tela, una altra prova que havíem de resoldre. N’Aina, la meva filla, m’ajudà amb els petits detalls del que penjava a la tela; i en Lluc, la penjà. Na Xesca, com sempre, va sofrir els meus petits i llargs moments de malsofridura. A tots ells, moltíssimes GRA6 !!!

A na Dori i a na Pilar, dir-li que ha estat un viatge curiós que m’ha fet entrar en ganes. Sé que em queden ,moltes coses per aprendre; però d’això es tracta, no? Moltes gràcies Dori i Pilar, esper tornar coincidir en alguna altra aventura de la imatge. Una besada !!!

I ara em queda donar les gràcies a totes les persones que venguéreu a guaitar. Dir-vos que el que se sent quan qualcú mira una imatge que un ha escollit de l’entorn per mostrar-la és cosa sense preu, agrada, omple i, sobretot, encoratja i il·lusiona alhora. Gràcies per venir i guaitar.

Satisfet d'haver confiat i escoltat en Lluís, d'haver trobat a na Maria Rosa, na Dori i na Pilar. Fins una altra !!!

Ah, no em puc deixar a en Damià de Can Det, sense ell (i sense deixar de banda a na Maria i n'Antònia) les imatges no hagueren pogut quedar fixades al paper. Moltíssimes gràcies i fins sempre.

Per la meva banda, esper no sia la darrera vegada. Miraré de mostrar més coses, però el que és clar i segur, és que seguiré aprenent.

Salut i fins una altra !!!

Rebost analògic [2] part IV

La Tate Modern

un museu d’art contemporani que es troba a la ciutat de Londres i ocupa l’edifici, ara transformat, de l’antiga central elèctrica Bankside Power Station.  

N'Aina, na Xesca i en Lluc damunt del Bridge Millenium i ben davant la façana de la Tate Modern.

Aquesta central va ser dissenyada per Sir Giles Gilbert Scott, arquitecte i dissenyador de les famoses i vermelles cabines telefòniques. 

Telefonant a Mallorca des d'un cabina vermella situada ben davant del Victoria & Albert Museum

Després del seu tancament, l’any 1981, l’edifici es reconverteix en un espai que es destinarà a la divulgació de l’art contemporani. Els arquitectes que reconvertiren i reformaren l’antic edifici foren els suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron; ells dissenyaren les dos pisos de vidre que deixen omplir de llum l’interior fins a la Turbine Hall i, a més, ofereixen als visitants unes magnífiques vistes de Londres.

Un enorme mural collage sobre diferents retalls de la vida de Kahlo

A les parets del passadís, just ben al costat de la cafeteria de l'edifici, més imatges de vida de l'artista mexicana

Moviment, diversitat i curiositat foren les accions que provocà aquesta interessant exposició temporal de la Tate Modern de Londres

La nostra visita es va central en l’exposició temporal sobre Frida Kahlo que va ser molt impactant. Així com també el nombros i divers públic que entrava i sortia de la mateixa. No deixarem de guaitar sobre les impressionants vistes sobre aquesta ciutat tan diversa i sorprenent.

Frida Kahlo,

Va nèixer a Coyoacán, al sud de la Ciutat de Mèxic, el 6 de juliol de 1907, quatre anys abans de la revolució Mexicana. La seva personalitat es veu marcada per un profund sentit de la independència i rebel·lia contra els hàbits socials i morals, i sempre es va moure des de la passió i la sensualitat. Es sentia profundament orgullosa de ser mexicana i de les seves arrels culturals. Va tenir un peculiar sentit de l’humor.

Al seu diari personals (el va començar l’any 1944) va escriure el que per a ella representaven els colors que emprava a les seves pintures:

• Verd,  llum tèbia i bona.
• Magenta asteca. Tlapalli. Vella sang de figa de moro, el més viu i antic.
• Cafè, color de mola, de fulla que se'n va; terra.
• Groc, bogeria, malaltia, por. Part del sol i de l'alegria.
• Blau cobalt, electricitat i puresa. Amor.
• Negre res no és negre, realment és res.
• Verd fulla, fulles, tristor, ciència. Alemanya sencera és d'aquest color.
• Groc verdós, més bogeria i misteri. Tots els fantasmes usen roba d'aquest color... quan menys roba interior.
• Verd fosc, color d'anuncis dolents i de bons negocis.
• Blau marí, distància. La tendresa també pot ser d'aquest blau.
• Vermell, sang? Doncs, Qui sap!

Fragment del Diari de Frida Kahlo

Frida Kahlo, reconeguda pintora mexicana, es va moure sempre dins les influències d’estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme.