[Nit de l'art] particular

L'aquerel·la que em va fer n'Aina per penjar el món a la meva tela.

Fa dies i setmanes que no faig cap entrada al blog. M’ha mancat temps, tot i que les imatges ja fa temps que les tenc escollides. Són moltes coses que vull penjar per quedi constància al meu llibret de ruta “virtual”; però, deixau-me que primer pengi unes imatges que va fer les meva filla de la passada “nit de l’art”.

La tela penjada al carrer de la Victòria, ben davant de Mobles Castanyer.

Va ser una experiència inoblidable, plena de moments que sents moltes coses al mateix instant que passen.

Tot va començar quan en Lluís López, l’escultor solleric i amic de fa molts anys, va insistir en que participés. Em va dir que ho podia fer amb dues fotògrafes a una sala de Can Castanyer, de Mobles Castanyer. Em va presentar na Maria Rosa, que ja ens coneixíem com a veïns de Sóller i posarem fil a l’agulla.

Protagonistes per una nit. De dreta a esquerra: na Pilar, na Dori, na Maria Rosa i un servidor.

Vaig posar-me en contacte amb les fotògrafes: na Dori i na Pilar, ambdues de fora vila, i que ja fa anys que es dediquen a la fotografia. Tot d’una connectàrem i férem una visita a na Maria Rosa que ens mostrà la sala. Anàrem a fer un beure a plaça per repartir feines i concretar el que faríem, millor dit, el què duríem a l’exposició. Jo estava una mica indecís, era tot nou per mi; però aquesta vegada em tirava a la “piscina”.

N'Aina i en Hansjoerg guaitant a les imatges sobre paper d'aigua

Us he de dir que només el fet de conèixer les dues companyes de viatge va valer la pena. Vaig aprendre moltes coses en poc temps. Conèixer més na Maria Rosa i en Felip va ser una altra experiència molt positiva; són molt bona gent; així com totes les persones que treballen a Mobles Castanyer. Ha estat un plaer compartir aquests petis grans moments; GRA6 !!!

A en Lluís li anava fent consultes d'un principiant i ell, expert ja, em feia de guia, de bon guia. Des d'aquí, moltes gràcies !!!

La meva mare i la meva sogre m’ajudaren amb la tela, una altra prova que havíem de resoldre. N’Aina, la meva filla, m’ajudà amb els petits detalls del que penjava a la tela; i en Lluc, la penjà. Na Xesca, com sempre, va sofrir els meus petits i llargs moments de malsofridura. A tots ells, moltíssimes GRA6 !!!

A na Dori i a na Pilar, dir-li que ha estat un viatge curiós que m’ha fet entrar en ganes. Sé que em queden ,moltes coses per aprendre; però d’això es tracta, no? Moltes gràcies Dori i Pilar, esper tornar coincidir en alguna altra aventura de la imatge. Una besada !!!

I ara em queda donar les gràcies a totes les persones que venguéreu a guaitar. Dir-vos que el que se sent quan qualcú mira una imatge que un ha escollit de l’entorn per mostrar-la és cosa sense preu, agrada, omple i, sobretot, encoratja i il·lusiona alhora. Gràcies per venir i guaitar.

Satisfet d'haver confiat i escoltat en Lluís, d'haver trobat a na Maria Rosa, na Dori i na Pilar. Fins una altra !!!

Ah, no em puc deixar a en Damià de Can Det, sense ell (i sense deixar de banda a na Maria i n'Antònia) les imatges no hagueren pogut quedar fixades al paper. Moltíssimes gràcies i fins sempre.

Per la meva banda, esper no sia la darrera vegada. Miraré de mostrar més coses, però el que és clar i segur, és que seguiré aprenent.

Salut i fins una altra !!!