dimecres, 28 d’agost de 2013

Sa costera, una clàssica...


El camí de ferradura que baixa fins a la font de Bàlitx d'Enmig

El camí de Sa Costera, partint des del Mirador de Ses Barques, ens fa passar per Bàlitx d’Amunt, d’Enmig i d’Avall. Sense deixar de banda Sa Font de Bàlitx d’Enmig. Fent camí i aixecant amunt els genolls pujam pel Coll de Biniamar i, més tard i havent passat el tirany que davalla a Sa Fàbrica, arribam al Coll de Na Polla que s’enfila per deixar-nos veure una visió general de Sa Costera, una badia impressionant de la façana nord de Sa Serra de Tramuntana. Des d’aquí ja tocam Cala Tuent. 

La font de Bàlitx d'Enmig, un qanat d'engineria popular

Havíem deixat els tres Bàlitx fent dues aturadetes: la primera a la font de Bàlitx d’Enmig, una font de mina amb canaleta interior que condueix l’aigua a una pica just a la seva entrada. L’aigua segueix camí avall per una síquia que condueix l’aigua a dues piques més: una rodona per abeurar les bísties i l’altre rectangular que deixava rentar la roba temps enrere. Polls, oms, noguer i morera acompanyen aquest racó humit de la Serra.

Deixant enrere Bàlitx d'Enmig, una camí de carro que ens condueix fins a Bàlitx d'Avall

La segona aturada la férem a Bàlitx d’Avall, just a davant la capella. L’ombra del lledoner ens convidà a gaudir d’una estona de fresca per poder assaciar la set. Aquesta capella va ser construïda l’any 1749 i les seves portes, obertes de bat a bat, ens deixà veure el seu interior. No deixàrem de guaitar a les cases velles de Bàlitx amb la seva torre annexa.

Bàlitx d'Avall des del camí de ferradura que ens fa baixar ziga-zaga epr dins l'olivar

Pared interior de la capella
Detall del sostre de la capella
Façana principal de la capella
Ses cases velles de Bàlitx d'Avall amb la torre de defensa
Ovelles tosses que ens contemplen

El grup excursionista més nombrós venia dels Cingles de n’Amet i nosaltres des del Mirador de Ses Barques. Ara la destinació era fer camí per arribar junts a Cala Tuent.

Portell de Sa Costera dins de l'alzinar del Coll de Biniamar
El camí, dins l'alzinar, ens consduirà per l'espai que anomenam Sa Costera
Les cases de Sa Costera, damunt de la Punta de Cala Rotja
Càrritx i pins vesteixen aquest paisatge esquerp.


Fent camí i pensant amb l’incendi dels termes d’Andratx i Estallencs vaig recordar el que hi va haver a l’indret que anàvem trepitjant a finals de la dècada dels anys 70, quan Sa Costera va ser víctima de les flames. Va ser el primer incendi de grans dimensions que, malauradament, vaig conèixer.



A la Punta de Cala Tuent, la seva torre de defensa. Més enllà i enfilada, la torre de Can Palou
Les cases de Sa Costera i les marjades de conreu tancades amb paret seca.

Els participants d'aquesta petita aventura fent passes pel camí que encara no ha arribat al Coll de Na Polla


L’excursió va acabar amb una nedada i una paella al Vergeret. Va ser un divendres 7 d’agost, el dia que es va inaugurar el servei de “taxi boat” dels Capapuig. Aquesta embarcació ens va dur fins al Port de Sóller.

Una experiència més dins aquest estiu. 

Arribats al portell de Cala Tuent, vista general de la Punta de Cala Rotja

Imatge marítima just abans d'arribar a port.

2 comentaris:

  1. Un reportatge fantàsric, Pere. Et felicit. Ses fotos impressionants. Salut!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Joan; és un dels itineraris arran de mar més macos que tenim just a davora.
    Salut també !!!

    ResponElimina