Set dies a la Bretanya francesa...

Feia estona que na Xesca i jo volíem fer estada a aquest indret. A principis d'aquest any que ara ja s'acaba es presentà la possibilitat d'anar-hi amb dos amics, na Teresa i en Damià. Ells hi tenen família i es brindaven a donar-nos estada. No hi poguérem renunciar; en un tres i no res cercàrem vols i començàrem a fermar caps. Seria a principi d'agost, just una setmaneta que tan sols es convertí en un tast que -més endavant- haurem de repetir i d'allargar amb més dies i setmanes.

Arribaríem tard des de l'aeroport de Palma al de Nantes. Era nit fosca i tan sols fenguérem temps per llogar cotxe i anar cap l'hotel a fer-hi estada i repòs per començar l'endemà.

De Nantes a L'Orient

Dutxats i calçats prenguérem el bus que ens va dur fins el centre de Nantes, teníem gana i ganes de cafè. Berenàrem i ens deixàrem dur per un itinerari urbà pintat sobre l'asfalt dels carrers i carrerons. Coneguérem diferents racons i descobrírem i recordàrem coses sobre la ciutat. Feia calor, prop de 37 graus i cercàvem ombres.

Carrers i carrerons, façanes i "escaparates" ens descobriren un món poc conegut. Formatges, galletons, mantequilles, tasses i teteres i moltísimes de més coses deleitaren els nostres ulls i entretingueren els nostres interessos.

Aviat ens dirigírem cap a "Les Machines de l'Íle"; de fet, acceleràrem la marxa quan vérem en una façana dibuixada la figura  reposada de Jules Verne. Arribats a aquest indret màgic férem un tast de cerveses bretones per refrescar-nos l'ànima per després iniciar la curiosa visita.

Les Machines de l'Ìle és un projecte artístic i, alhora, inèdit; els seus pares són François Delarozière i Pierre Orefice que, a partir de la seva imaginació i creativitat, inspirats amb els móns de Jules Verne i Leonardo da Vinci i sense deixar de banda la història industrial de Nantes i l'aprofitament de les antigues drassanes de la ciutat crearen aquest espai turístic i cultural. De fet és una passada i hi pots dedicar més de dos o tres dies per disfrutar d'un espai d'invents i de màquines que simulen bitxos i animalots fets de fusta i ferro. El primer que vérem va ser un elefant d'uns dotze mestres d'alçada traginant gent amunt i avall. També poguérem veure el Carrousel des Mondes Marins, uns dels darrers projectes fantàstics.

Teníem gana i anàrem a fer el que havíem de fer. Panxa plena ens despedírem d'aquest indret fantàstic per anar a guaitar a un edifici que ens mostrà altres idees noves sobre la sostenibilitat. Es tracta de la gestió forestal i l'aprofitament de tota la fusta i biomasa; res, una passada. Tan sols us  recoman la visita.

Ens dirigírem cap a l'hotel a cercar el cotxe i a posar rumb cap a L'Orient passant primer per la península de Guérande. Aquest indret té en l'actualitat un interès fort a nivell turístic; però, és un indret on l'Atlàntic entra dins el continent i es deixa "robar" des de temps remots la sal per ser aprofitada pels humans. Sembla que les salines de Guérande s'explotaven des d'època celta. És un espai de 2.000 ha que les aus migratòries també coneixen bé. No hi poguérem fer gaire aturada ja que a L'Orient ens esperaven d'hora. Serà un lloc per tornar-hi en disposar de més temps.

Arribàrem a L'Orient i hi férem nit fins l'endemà. La fosca no ens deixà veure on teníem el cau, però el dematí va ser espectacular. Vistes al mar amb una caleta d'arena que es deixava pentinar amb el vaivé de les onades i la marinada...

De L'Orient al Golf de Morbihan

La destinació del dia que començava era la de visitar la part sud-est de L'Orient, concretament Aurey i els conjunts megalítics de Carnac i Locmariaquet al Golf de Morbihan.

Primer visitàrem Aurey i el barri de St-Goustan, port que ocupa un lloc estratègic a vora d'una ria i que, durant l'Edat Mitjana, es va enriquir gràcies al dret de pas de vaixells carregats que entraven terra endins. Tot plegat és un indret de molt caràcter i on es poden contemplar un edificis d'antany que es conserven prou bé.

Després de voltar per aquest poblet ens dirigírem als dos conjunt megalítics de la zona: Carnac i Locmariaquet. A un i altra, visitàrem els centres d'interpretació i guaitàrem per escoltar què ens contaven aquelles pedrotes tan llunyanes en el temps. De tornada contemplàrem platges amb gent que disfrutava de l'aigua de l'Atlàntic i del Sol que ja començava a pondre.

L'Orient i el Festival Interceltique

L'endemà va dia per anar a veure a L'Orient "La Grande Parade", acte del Festival Interceltique que es va celebrant cada any des del 1971. Tots els artistes de cultures celtes s'hi troben per mostrar-se a un públic nombrós vengut d'arreu del món.

Dinàrem a la fireta del festival on podies tastar cerveses de tota casta i degustar menjars interessants, tot plegat escoltant música en directe de grups venguts de molts indrets. Va ser una passada!!!

Horabaixa visitaríem la base de submarins de Keroman, la principal base alemanya de la batalla de l'Atlàntic durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta base té tres blocs on s'hi podien refugiar vint-i-cinc submarins. Més 900.000 tones de formigó donen forma a aquesta estructura de guerra que es va construir l'any 1940 i que mesuren entre 130 i 170 metres de llarg i 18 i 20 d'alçada, tots tres. Guaitàrem també dins un submarí, res claustrofòbia i ràbia a l'hora. Desastres de la Humanitat que mai més haurien de tornar a passar!!! 

De L'Orient a Finisterre sud

Visitàrem primer Pont-Aven, que en el seu moment, va atreure a molts artistes per la seva llum i la simplicitat de les seves cases. Paul Gauguin i altres crearen l'escola que duia el nom del poble i que durà des de 1886 fins a 1894. Pont-Aven d'aquesta manera fou conegut arreu del món talment com un laboratori pictòric. El que realment em cridà l'atenció varen ser les rescloves fetes al riu Aven per aprofitar la força de l'aigua a un bon grapat de molins de banda i banda del riu.

Prop d'aquest poblet s'hi troba el bosc de l'amor, indret d'inspiració d'aquells pintors d'antany i que hi poguérem fer una caminadeta fins arribar a la part alta del turó on s'hi troba la capella de Trémalo, del segle XVI. A aquesta capella s'hi troba un Crist de fusta que va inspirar al seu moment a Gauguin per la seva obra Crist groc el 1889. És un lloc especial, val la pena guaitar-hi.

Seguírem carretera fins arribar a la fortificació de Concarneu, construïda damunt d'un illot d'un 300 metres de llarg per 100 d'ample. Aquesta ciutadella es comunica amb el continent amb dos pontets. Tot i ser un lloc molt turístic té el seu encant i, a més, com Pont-Aven, té una llum especial. A l'extrem de l'illot s'hi troba el Carré des Larrons (el racó dels lladres), indret des d'on conduïen els lladres i condemnats a la forca.

Cotxe i carretera ara per arribar fins a Pointe du Raz, a l'extrem oest de Cornouaille. Punta que ocupa un indret d'excepció i des d'on es pot veure l'illa de Sein i el far de la Vieille. Quan hi ha tempesta deu ser un lloc inhòspit però, alhora, d'espectacularitat extrema. M'agradà molt el paisatge, la vegetació i la llum, que era clara i neta. Lluny i cap el nord s'entreveia el cap de la Chévre. Segur que si ens hi deixam caure una setmaneta podem veure nombroses aus marines. Hi haurem de tornar !!!

Ara deixaríem aquest indret natural i ens dirigiríem cap a Locronan, una ciutat menuda que mostra un patrimoni arquitectònic espectacular. Va ser una ciutat on s'hi cosien i fabricaven veles pels vaixells cap el segle XV. Hi trobam tendes d'artesans, d'art i un artesà del vidre bufat. També s'hi troben molts portals de restauració on s'hi poden fer unes bones crêpes i galettes; nosaltres en podem donar fe, són boníssimes!!!

Aquest dia fou complet, llarg però agradable i molt encisador. Ara a dormir i descansar per retornar a la descoberta.

Quimper i poblets del revolt

Aquest dia el destinàrem a conèixer les cases bretones amb el sostre de coberta vegetal. Va ser un dia plujós però distret que va acabar als carrer de Quimper o Kemper.

Kemper va ser l'antiga capital de Cornouaille i se troba entre el mar i terra endins. Nosaltres voltàrem pels carrers i carrerons on s'hi troben les cases bretones que tant ens encisaren. 

Visita al mercat de l'Orient

Aquest dia el dedicàrem a la família den Damià. Anàrem a comprar al mercat i, de rebot, el visitàrem. Havíem d'aconseguir els ingredients per fer unes sopes mallorquines. Evidentment i des de Sóller, duguérem tap de cortí i les sopes. VA ser tota una experiència poder cuinar unes sopes a la bretanya francesa per una gent encantadora que ens va obrir les portes de ca seva i ens guià i acompanyar pels racons de L'Orient per conèixer on estàvem i d'on venien. Horabaixa acabàrem de visitar una part de la fireta del festival intercèltic on músics i lutiers hi tenien estada.

Darrer dia

I vengué l'hora dels adeus, aquell moment que ha d'arribar però que, a vegades, no vol que arribi mai. Ens ho passaren molt bé i ens acolliren amb molt de carinyo i estima. Gràcies Pierre i família per tot plegat, una forta abraçada des d'aquest Sóller que també enyorau.

Tal i com ens digueren i fent camí de cap a l'aeroport de Nantes, ens aturàrem  a Rochefort-en-Terre, un poble amb un encant especial on poguérem descobrir cases antigues del segle XVI i, alhora, degustar les darreres galettes amb unes bones cerveses de la terra.

Moltíssimes gràcies família per aquests dies tan especials. Ha estat un viatge molt agradable i, alhora, encisador. Fins aviat i una forta abraçada !!!