dilluns, 26 de novembre del 2018

Camí de cavalls 2018, quatre nits cinc dies...

Com sempre, darrerament i per vacances de primavera, anàrem a trepitjar Menorca. Aquesta vegada però, caminàrem i atracàrem cultura. El primer dia des de Cala Blanca, on hi teníem el lloc base, arribàrem fins a Ciutadella, aquest port que amb la seva gent i els seus racons ens atreu massa.

Els representants sollerics en aquesta edició de Camí de Cavalls 2018.

L'endemà però havíem de fer camí des de Binibequer Vell fins a Maó. Va ser un dia gris amb niguls baixos que deixaren caure qualque gota però no passà d'aquí. Aviat arribàrem a Punta Prima on es deixà veure l'Illa de l'Aire on s'hi pot divisar un far de prop de 38 metres d'alçada instal·lat des del 1860. A aquesta illa hi habita la sargantana negra i a més, és un important refugi d'ocells. 

Des de Punta Prima l'Illa de l'Aire amb el seu far de 38 metres d'alçada.
Instantànea a la torre d'Alcalfar.
Seguírem fent camí pel trespol rocós fins que arribàrem a la torre d'Alcalfar que es troba amb un estat de conservació excel·lent des del 1787. Passada la torre arribàrem a Cala Alcalfar, un antic nucli de pescadors on encara hi trobam embarcadors o escacs i cases rehabilitades. Aviat ens atracàrem a Es Castell on hi dinàrem i descansàrem per, més tardet, anar a fer el cafè a Maó. I fins l'endemà...




Cala Alcalfar, antic nucli de pescadors.




Aquest nou dia havíem de fer camí pel nord de Ciutadella, l'objectiu era arribar a la Punta Nati i després, fins a Cala Morell on dinaríem. La costa nord-occidental  menorquina ens mostra un paisatge salvatge i alhora, ramader. El trespol calcari ens passejà per indrets autèntics on hi poguérem veure tanques i murs de paret seca i nombroses barraques de bestiar. Aquest dia va ser una experiència molt encisadora pel fet de conèixer un món etnològic poc vist.


Des del nord de Ciutadella es pot contemplar el perfill de l'illa de Mallorca.


Els Penyals de Son Salomó i al fons, el far de Punta Nati.


Les barraques de bestiar, una construcció de pedra en sec digne de veure i conservar.

Arribant a Punta Nati.

Una rapa especial...

La Creu del General Chanzy honora al naufragi d'aquell 10 de febrer de 1910.


El tercer itinerari el començaríem a Maó, concretament al Port. Havíem d'embarcar per arribar a l'Illa dels Conills on, representants de l'Associació d'Amics de l'Illa de l'Hospital, ens tenien preparada una acurada visita. Just arribar a l'illa poguérem veure volar dues àguiles peixateres i qualque corb marí. Dins l'illa hi vérem un jardí amb plantes de la mediterrània i ja dins de l'edifici, diferents indrets i sales decorades amb motius d'època. Hem de dir que tot està dissenyat amb molta cura i respecte i, a més, amb la participació de moltíssima gent voluntària de tot arreu. Va ser una altra bona experiència.

El dia va seguir fent camí des del Port de Maó fins a s'Albufera des Grau.





Exterior de l'hospital de l'Illa dels Conills.
Interior de l'hospital.


La sala dels remeis naturals...

Fent camí cap Es Grau...






El darrer dia ho dedicàrem a visitar la Mola, una fortificació construïda al segle XIX per ordre d'Isabel II d'Espanya. Aquest fet va fer que la capital menorquina es convertís en un dels enclavaments militars més importants dins la mediterrània occidental. La seva particular arquitectura va ser declarada Patrimoni Militar de Menorca per la seva espectacularitat. I amb aquesta visita acabàrem l'aventura de Camí de Cavalls 2018, aixó sí amb un bon dinar a Sant Lluís on hi poguérem estirar una micona les cames abans d'agafar l'avió.






Carrer de Sant Lluís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada