Com sempre, darrerament i per vacances
de primavera, anàrem a trepitjar Menorca. Aquesta vegada però, caminàrem i
atracàrem cultura. El primer dia des de Cala Blanca, on hi teníem el lloc base,
arribàrem fins a Ciutadella, aquest port que amb la seva gent i els seus racons
ens atreu massa.
|
Els representants sollerics en aquesta edició de Camí de Cavalls 2018. |
L'endemà però havíem de fer camí des
de Binibequer Vell fins a Maó. Va ser un dia gris amb niguls baixos que
deixaren caure qualque gota però no passà d'aquí. Aviat arribàrem a Punta Prima
on es deixà veure l'Illa de l'Aire on s'hi pot divisar un far de prop de 38
metres d'alçada instal·lat des del 1860. A aquesta illa hi habita la sargantana
negra i a més, és un important refugi d'ocells.
|
Des de Punta Prima l'Illa de l'Aire amb el seu far de 38 metres d'alçada. |
|
Instantànea a la torre d'Alcalfar. |
Seguírem fent camí pel trespol rocós fins que arribàrem a la torre d'Alcalfar que es troba amb un estat de conservació excel·lent des del 1787. Passada la torre arribàrem a Cala Alcalfar, un antic nucli de pescadors on encara hi trobam embarcadors o escacs i cases rehabilitades. Aviat ens atracàrem a Es Castell on hi dinàrem i descansàrem per, més tardet, anar a fer el cafè a Maó. I fins l'endemà...
|
Cala Alcalfar, antic nucli de pescadors. |
Aquest nou dia havíem de fer camí pel
nord de Ciutadella, l'objectiu era arribar a la Punta Nati i després, fins a
Cala Morell on dinaríem. La costa nord-occidental menorquina ens mostra un paisatge salvatge i
alhora, ramader. El trespol calcari ens passejà per indrets autèntics on hi poguérem
veure tanques i murs de paret seca i nombroses barraques de bestiar. Aquest dia
va ser una experiència molt encisadora pel fet de conèixer un món etnològic poc
vist.
|
Des del nord de Ciutadella es pot contemplar el perfill de l'illa de Mallorca. |
|
Els Penyals de Son Salomó i al fons, el far de Punta Nati. |
|
Les barraques de bestiar, una construcció de pedra en sec digne de veure i conservar. |
|
Arribant a Punta Nati. |
|
Una rapa especial... |
|
La Creu del General Chanzy honora al naufragi d'aquell 10 de febrer de 1910. |
El tercer itinerari el començaríem a
Maó, concretament al Port. Havíem d'embarcar per arribar a l'Illa dels Conills
on, representants de l'Associació d'Amics de l'Illa de l'Hospital, ens tenien
preparada una acurada visita. Just arribar a l'illa poguérem veure volar dues
àguiles peixateres i qualque corb marí. Dins l'illa hi vérem un jardí amb
plantes de la mediterrània i ja dins de l'edifici, diferents indrets i sales
decorades amb motius d'època. Hem de dir que tot està dissenyat amb molta cura
i respecte i, a més, amb la participació de moltíssima gent voluntària de tot
arreu. Va ser una altra bona experiència.
El dia va seguir fent camí des del
Port de Maó fins a s'Albufera des Grau.
|
Exterior de l'hospital de l'Illa dels Conills. |
|
Interior de l'hospital. |
|
La sala dels remeis naturals... |
|
Fent camí cap Es Grau... |
El darrer dia ho dedicàrem a visitar
la Mola, una fortificació construïda al segle XIX per ordre d'Isabel II
d'Espanya. Aquest fet va fer que la capital menorquina es convertís en un dels
enclavaments militars més importants dins la mediterrània occidental. La seva particular
arquitectura va ser declarada Patrimoni Militar de Menorca per la seva
espectacularitat. I amb aquesta visita acabàrem l'aventura de Camí de Cavalls
2018, aixó sí amb un bon dinar a Sant Lluís on hi poguérem estirar una micona
les cames abans d'agafar l'avió.
|
Carrer de Sant Lluís. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada