dimarts, 1 d’octubre del 2013

L'onada verda que demanà seny i consens als seus governants...




L’Ara Balears la qualificava d’històrica; jo, senzillament, la qualific de cívica, pacífica i nombrosa, molt nombrosa. Tan sols record les que es feren per protegir el territori i la llengua anys enrere com a multitudinàries, però no com aquesta. I aquesta vegada per demanar una educació de qualitat, dissenyada des del seny i el consens social.


A ningú li agraden les imposicions. Sempre he dit que un bon aguiat s’ha de fer sense preses, a poc a poc, i encara així ens pots sortir salat, fat o se’ns pot aferrar i cremar-se una mica. Amb l’educació passa el mateix, ha de ser un bon aguiat i l’hem de cuinar lentament i amb molta cura. Són molts els ingredients a posar i els hem de posar en seny, hem de tenir en compte QUI se’ls ha de menjar i COM. Hem de saber posar la taula i l’hem d’assaborir TOTS per igual des de la diversitat. El per què, senzill: el futur és de tots i TOTS som els qui hem de dir –amb consens- què volem ser en ser grans. Hem de saber com volem contribuir des del nostre saber i esforç al lloc on ens ha tocat viure i amb la gent amb qui ho hem de compartir. Tan si volem com no, tots formam part d’una comunitat i amb ella ocupam un territori que ens marca i condiciona; però també ens cuida i ens acull alhora.



Vegeu idò el que veren els meus ulls de la caminada verda pels carrers de Ciutat aquest diumenge horabaixa, quan més de 90.000 persones decidiren fer costat al col·lectiu de docents de les nostres Illes. Esper que aquest plat sigui del vostre gust.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada