L’Ara Balears la qualificava d’històrica; jo,
senzillament, la qualific de cívica, pacífica i nombrosa, molt nombrosa. Tan sols
record les que es feren per protegir el territori i la llengua anys enrere com
a multitudinàries, però no com aquesta. I aquesta vegada per demanar una
educació de qualitat, dissenyada des del seny i el consens social.
A ningú li agraden les imposicions. Sempre he dit que
un bon aguiat s’ha de fer sense preses, a poc a poc, i encara així ens pots sortir salat, fat
o se’ns pot aferrar i cremar-se una mica. Amb l’educació passa el mateix, ha de
ser un bon aguiat i l’hem de cuinar lentament i amb molta cura. Són molts els
ingredients a posar i els hem de posar en seny, hem de tenir en compte QUI se’ls
ha de menjar i COM. Hem de saber posar la taula i l’hem d’assaborir TOTS per
igual des de la diversitat. El per què, senzill: el futur és de tots i TOTS som
els qui hem de dir –amb consens- què volem ser en ser grans. Hem de saber com
volem contribuir des del nostre saber i esforç al lloc on ens ha tocat viure i
amb la gent amb qui ho hem de compartir. Tan si volem com no, tots formam part
d’una comunitat i amb ella ocupam un territori que ens marca i condiciona; però
també ens cuida i ens acull alhora.
Vegeu idò el que veren els meus ulls de la caminada
verda pels carrers de Ciutat aquest diumenge horabaixa, quan més de 90.000 persones decidiren
fer costat al col·lectiu de docents de les nostres Illes. Esper que aquest plat sigui del
vostre gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada