dissabte, 24 de novembre de 2012

Dos dies grisos però plens de color



Idò sí, varen ser dos dies grisos però plens de color. El per què, molt senzill, tot i que l’atmosfera va ser grisa, poguérem conèixer moltes, moltíssimes coses que varen fer l’estada a Barcelona més agradable que altres vegades. La principal, veure n’Aina i els seus companys de pis i tot el món que ara els envolta.

Les cotorres urbanes de Barcelona descansen sobre les antenes

Aterràrem el divendres a vespre i arribàrem tard a la nostra destinació. L’endemà, ens despertàrem molt a prop de Gràcia, un dels barris més populars i amb més caràcter de la ciutat de Barcelona. Sembla un petit poble; carrers i carrerons donen forma a tota una xarxa on la gent passeja i s’atura a xerrar. Tendes, tallers de bicicletes, forns excel·lents, petits restaurants amb molt caràcter, botigues de queviures, llibreries, casals per joves, cinemes... tot un sistema de serveis i oferta per atendre les necessitats dels seus habitants, de la seva gent. Nosaltres compràrem quatre croissants a un forn on l’oloreta no aturava de ser agradable i ens asseguérem a una terrassa d’un cafè a una plaça on la gent anava amunt i avall sense aturar. Més tard sabérem el per què: padrines i padrins, mares i pares, mestres i alumnes demanaven un UNIVERS nou pels seus descendents, pels ciutadans del demà: els infants d’ara.

Berenats, n’Aina ens va anar mostrant aquesta barriada, les petites descobertes que havia anat fent aquestes setmanes que era fora de casa. Un món nou i ple de coses per descobrir, ara ho compartia amb els seus pares. Nosaltres, curiosos, veiem l’escena, el nou escenari on la nostra filla ara es mou cada setmana escrivint el seu guió per un demà que ja ho toca amb els dits.

La terrassa de Gràcia on degustàrem uns croissants amb un bon cafè amb llet

El cafè amb llet arriba a taula, els croissants surten del seu amagatall i es van fragmentant per així ser devorats per la gana que cada un de nosaltres té. Llegir l’Ara a la terrassa, observar la gent del redol, xerrar de les experiències quotidianes de la nostra filla, dissenyar el què fer la resta del dia... són les coses que acabam d’aclarir per seguir la nostra petita aventura del dissabte. Això sí, el dia acaba al teatre Goya per veure l’obra “El nom”.

Gent amunt i avall pels carrers de Gràcia

L’itinerari no deixa Gràcia. Tendes i botigues, curiositats, comentaris, anècdotes... van omplint els minuts, la xerrada, la caminada. Veure n’Aina parlar amb na Xesca em fa pensar, em fa imaginar la manera de com es mou lluny de casa. Ha passat massa temps i massa de pressa; tots hem tornat grans. No hi ha volta enrere, el camí ha de ser més llarg i, alhora, més profitós. Ni la il·lusió ni les ganes han de decaure, hem de seguir el camí marcat. Tot és nou, tot està per fer i tot és possible.

El dia gris no deixa que s'aturin els colors d'un dissabte dematí
Les magranes que guaiten d'un comerç i donen color a aqueixa nova tardor

Se giren i em fan senyes que entren a una botiga –normal, no?- jo seguesc amb la meva càmera, mirant pel visor i descobrint la llum d’un paisatge nou, urbà. Intent emmarcar i cercar la llum correcte per captar una imatge,... de sobte, un padrinet amb una carro de compra travessa el carrer, una imatge excel·lent però no hi som a temps. Llàstima!!! Seguim el camí dissenyat, al cantó una botiga de queviures regentada per uns orientals, una caixó de magranes guaita i no m’hi puc resistir: enquadrar, mesurar la llum i clic!! Ja la tenc.

L'aparador que en Lluc hauria de veure i visitar

Ara filla i dona entren dins d’una botiga-taller de bicicletes, al costat d’un cafè teatre. El mostrador m’atreu, després les cames m’entren dins del taller. Unes bicicletes i accessoris magnífics, val la pena haver-hi entrat. Llàstima que en Lluc no hi sigui, diu n’Aina.

A aquesta botiga hi vaig veure aparcat un Mollon com el que tenim a ca nostra. Una passada!!!

Orgullosa de la feina feta: guia de Gràcia per unes hores matineres, n’Aina ens condueix a una plaça per fer-hi una mossegada. Ens comenta que l’altra dia –fa unes setmanes- ja hi dinaren amb en Pau i en Lluc. De tapes, és clar !!! Compram l’Ara al quiosc i asseguts esperam que s’atraqui el cambrer. Hi regna molta tranquil·litat, deu ser per què els cotxes deixen l’espai i el temps als vianants, a la gent que surt al carrer.
La carta, les ulleres als ulls i la boca feta aigua ens fan decidir; cervesa i aigua per beure i un sortit de tapes per assaborir-les davall d’una “sombrilla” proveïda d’una estufa. Segueix la xerradeta de com passam els dies lluny de casa: estudis, nous amics i amigues, noves aventures, coses que van descobrint, anècdotes... Arriba el menjar i les boques callen i mosseguen, degusten, engoleixen... un glopet ara i una nova mossegada; fins que tot s’acaba. Pagar, aixecar-nos i seguir el trajecte marcat. Ara pujarem pel Passeig de Gràcia, ample, majestuós,... cases modernistes, tendes... gent amunt i avall. Ens tornam endinsar dins dels carrerons de Gràcia, m’agraden les tendes; portells antics obrin les seves portes per oferir als seus clients herbes medicinals, remeis contra mals quotidians, llegums apunt de menjar, menjars de les nostres padrines... La llum es va apagant, el sol ja s’amaga i l’horabaixa deixarà l’espai a la nit.

No deixàrem de visitar el mercat del barri. Un lloc per comprar llegum
Unes carxofes que esperen ser comprades

I uns colors vius per ser degustats
Comprar productes del dia, menjar sà

Com he dit abans, el nostre vespre de dissabte l’acabam al teatre Goya; un teatre fundat el 1914 i que el 2012 passa a anomenar-se teatre Goya Codorniu. L’obra, “El nom” de Matthieu Delaporte i Alenxandre de la Patellière. Una hora i trenta minuts sense aturar de riure i d’escoltar i veure unes actrius i uns actors genials baix la direcció de Joel Joan. Passàrem una vetllada molt agradable. Ara ja tocava deixar descansar l’ossada, ens quedava un diumenge sencer.

Més botigues que ofereixen productes necessaris. Al vidre de la porta,
un póster anuncia una exposició sobre Raimon a Arts Santa Mònica, a les Rambles
Una botiga de mobles original

Detall d'una façana modernista
Més queviures aprop de casa. Llegums cuinats i altres poductes

Tothom pendent de ser servit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada