Aquest segon dia el dedicàrem a als voltants de la Reserva de la Biosfera de Urdaibai. Fou declarada reserva de la biosfera l’any 1984 pels seus valors ecolològics i paisatgístics; l’any 1994 va ser declarada ZEPA, zona d’especial protecció per a les aus i es troba inclosa al Conveni de Ramsar des del 1992. Aquest immens estuari el forma el riu Oca que neix a la muntanya d’Oiz i recórrer la vall del mateix nom, passant per la vila de Guernica. Tan sols té 12 quilòmetres de longitud però forma un estuari molt ampli on l’avifauna és diversa i abundant.
 Un card ben xalest que vérem pujant a l’ermita de St Juan de Gaztelugatxe |
Als voltants hi ha molts atractius pel que fa a turisme cultural i natural. Nosaltres triarem fer itinerari per pobles de pescadors del redol on poguérem veure alguns molls ben resguardats dels temporals de l’Oceà Atlàntic. Un d’aquests poblets és Armintza que no té platja, només una cala de roca i una escullera feta en conciència per resguardar els seus vaixells dels temporals marítims; un vertader trencaones.
 |
Detall de l’escullera d’Armintza,
una vertadera obra d’enginyeria
|
 |
Matí tranquil de mare i fill, un
dia per anar a pescar i gaudir d’una mar plana i una mica de sol
|
L’altre destinació important d’aquest dia va ser Gaztelugatxe, un illot que pertany a la localitat de Bermeo. Aquest illot es troba unit a la costa amb un pont de dues arcades i una escala que es va enfilant per les vessant de l’illot. Uns 230 escalons de pedra picada ens acompanyen fins arribar a l’ermita de San Juan de Gaztelugatxe, que data del segle X i pareix esser d’origen templari. És un indret des d’on hi ha una vista espectacular de la costa biscaïna i –valga la redundància- no deixa de ser un espectacle el veure les ones com rompen al litoral o les aus marines com solquen l’espai aeri, o, per què no, grans cetacis foradar la superfície de la mar. Res un lloc on s’hi ha d’anar. La primera vegada que el visitàrem no hi havia tanta gent, ara és un indret molt transitat, però no deixa de ser recomanable.
Acabàrem les aturades a Mundaka, on estava ple de cotxes, no trobàrem aparcament i decidírem anar a estirar les cames per l’estuari d’Urdaibai. Un altre lloc que amb tranquil·litat i temps val la pena deixar-s’hi perdre. Ja hi tornarem !!!
Segueixen unes imatges, que segur seran del vostre agrat; així ho esper !!!
 | ||
El litoral proper a l’illot de Gaztelugatxe
mostra vertaderes obres d’ensinyeria natural: roques i pedres que desafien la
gravetat, ponts solcats dins la roca per la persistència de l’aigua marina...
|
 |
I fonoll marí florit que s’aguanta
dins d’una encletxa d’un penya-segat
|
 |
Més envant escalons i petites
aturades davant de creus que aguanten forts vents del nord
|
 |
Les sargantanes vigilen les
deixalles dels humans per així anar subsistint dia rera dia
|
 |
El expedicionaris contents d’haver
guaitat a dalt de tot. Ara, ja baix de Gaztelugatxe només quedava remuntar per
anar a assaciar la gana
|
 |
Mare selva a Urdaibai
|
 |
Els fangs de l’estuari d’Urdaibai
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada