London 72 /2

Despertar-se a una barriada propera al Hyde Park, a la zona de Bayswater, un diumenge dematí; berenar i posar fil a l’agulla per anar fent camí i descobrir noves coses, va ser genial. M’explicaré... Era diumenge i el volíem fer retre. Crec que ho aconseguirem. Hi havia molta més gent, amunt i avall. Feia un dia esplèndid, el sol hi era present i la temperatura era molt agradable. Motxilles i bosses a l’esquena, guia i mapa amb les mans i sabates ben cordades començàrem la nostra aventura urbana.

Anàrem fent passes pels carrers de Bayswater fins arribar a l’estació de metro. Fent camí, els nostres ulls anaven observant façanes i racons, mostradors amb l’oferta de diferents musicals i d’obres de teatre,...gent amunt i avall sense aturar donaven un ritme viu, l’activitat a flor de pell. Entràrem dins dels passadissos subterranis de l’estació de metro més propera del nostre petit hotel, baixàrem, pujàrem i caminàrem baix la ciutat de Londres per arribar a l’aparell de transport que ens permetria arribar a la destinació desitjada. Altra vegada més gent amunt i avall, trens cap un costat i l’altre... Enfilats ja dins de l’aparell i després de passar per un bon grapat d’estacions, arribàrem al nostre objectiu, baixàrem i tornàrem pujar escales... Sortírem de baix terra i ens trobàrem amb un dia esplendorós i a un lloc de comerç, de mercat... a Candem. Aquest és un barri que és famós pel seu mercat de carrer diversificat i molt cridaner. Rep moltíssim turisme arribat de tots els racons del món. Als carrers i a les tendes hi podem trobar de tot: establiments on es fan tatuatges i col·loquen piercings, botigues de robes de primera i segona mà, de sabates esportives o de passejar, establiments on pots trobar diferents models de motxilles i de bosses de cuiro, bars i paradetes per menjar qualsevol oferta culinària... Menjars venguts de cuines del món; cuina índia, xinesa, mexicana, japonesa...

El mercat de Camden és, per tant, un indret molt popular de la capital britànica i un lloc que val la pena pegar-hi més d’un cop d’ull. El racó de més anomenada, pel meu gust, i, alhora, original és el de l’Stables Market. Ocupa un antic edifici que era un hospital veterinari per a cavalls. Allà hi podem trobar botiguetes amb diferents ofertes d’elements decoratius, roba i antiguitats. A fora, paradetes amb una gran oferta de menjars i olors que feien, senzillament, salivar la boca.

Nosaltres, després de voltar dins d’aquest gran espai de mercat, deixàrem l’indret per seguir fent passes pel Regent’s Canal, un canal d’uns 13 quilòmetres de llarg. Aquest canal es va començar a construir dins la primera meitat del segle XIX amb la finalitat de traginar mercaderies com carbó i materials de construcció. Amb l’arribada del tren i la construcció d’una bona xarxa de carreteres, el canal i l’activitat que es feia començaria a caure en desús. Actualment, aquest canal és un lloc de plaer on pots navegar amb els waterbus que cada hora parteix amunt i avall entre Maida, Vale i Camden. Nosaltres hi passejarem a peu per la vorera, un itinerari molt agradable que ens va conduir fins al Regent’s Park, on els arbres s’anaven pintant de colors de tardor, fent així del paisatge un immens objecte d’admiració. Des d’aquest parc, ens dirigírem a Baker Street, el carrer on, encara ara, hi té la consulta el detectiu Sherlock Holmes, el personatge de ficció creat el 1887 per Arthur Conan Doyle. A aquest mateix carrer ens aturàrem a dinar en un restaurant molt agradable amb una decoració senzilla i original. Els plats que degustàrem foren mel i les cerveses que els acompanyarem millor. Després seguírem la nostra particular aventura urbana carrers avall.

Era el dia assenyalat per anar a fer la fotografia que feia estona que volia repetir. La primera feia deu anys que la vaig fer, ara els protagonistes eren més majors i amb més experiències i més curolles. Se tractava de trobar l’indret exacta per fer el mateix enquadrament. Sabia que era molt a prop de la Tate Modern i del Shakespeare’s Globe, al fons havia de tornar a sortir el Millennium Bridge, el pont del mil·lenni. A vorera del Tàmesi i sobre d’un pedrís amb una petita i baixa barana se col·locaren els protagonistes, jo vaig cercar l’enquadrament i “clic”, vaig tirar la foto. Al fons de la imatge, el pont, on no parava de passar gent per sobre. Per baix les embarcacions també feien solcar les aigües del riu.

El Millennium Bridge és un pont d’acer que penja sobre el riu Tàmesi i que uneix Bankside amb la City. Es troba entre dos ponts; el de Blacfriars (on hi passen els trens) i el de Southwark. El pont del mil·lenni, com se’l coneix popularment, es va començar a construir l’any 1998 i s’obrí al públic l’any 2000; però la cosa no anà bé ja que els primers vianants que el trepitjaren notaren tremolors i es varen haver de fer modificacions per assegurar el seu ús. El 2002 es tornar obrí al públic i, fins el moment, no aturen de passar persones amunt i avall com a teringues de formigues.

El dia ja s’havia acurçat prou i el sol anava acabant la seva feina. El cel s’anava tornant ataronjat i els llums de carrers, cases, edificis i comerços s’anaven encenent. Férem les darreres passes pels voltants de la Tate Modern i observàrem els edificis alts i moderns de la zona. Vérem que al costat d’aquest museu d’art contemporani s’hi fa una ampliació per seguir ofertant cultura i art.

La Tate Modern de Londres és un dels museus d’art més visitats del món. El museu ocupa l’edifici d’una antiga central elèctrica que es va construir entre els anys 1947 i 1963. Es va tancar el 1981 i l’edifici fou reconvertit amb el que podem disfrutar ara.

Aquesta vegada les passes ens atracaren a Portobello. Na Xesca i n’Aina ja hi havien fet passes i ara el volíem conèixer sense mercat i trull. Portobello és un carrer situate a la barriada de Notting Hill. Cada dissabte s’hi fa un mercat, el Portobello Road Market; un dels mercadets de carrer més coneguts de Londres. Roba de segona mà, antiguetats i altres ofertes són el que s’hi pot mercadejar. Les cases, les carreres, les voltes i revols, les voravies del carrer... fan del paisatge urbà un espai d’admirar, sobretot si ho visites d’horabaixa vespre. És el que férem nosaltres. La llum era excel·lent i l’ambient immillorable. Sentírem música en directe i ens hi atracàrem; dins d’un pub dos músics animaven els clients de l’establiment. Nosaltres hi entràrem i escoltàrem les darreres cançons. Això sí, amb degustació de les cerveses locals.

El dia acabà llescant pans locals acompanyats de diferents formatges també de la regió. Fou un dia molt intens però, a la vegada, molt agradable. L’enyorarem!!!

Amb aquesta imatge començaríem un diumenge molt agradable.

L'oferta cultural a Londres és bestial: teatre, concerts de músical, musicals...

El tub de Londres, el nostre medi de transport que fa deu anys ens va atemorir pel atemptats que la ciutat va patir i, ara, ens tornà possibilitar el descobrir -o seguir descobrint- petits/immensos racons d'una ciutat cosmopolita.

Els protagonistes de l'aventura...

Primera imatge de moltes a Camden.

Original mostrador amb reflexes inclosos.

Les que segueixen són imatges del mercat d'Stablet Market.

L'estornell espera que la gent li deixi espai per poder caçar amb el seu bec les miques de menjar caigudes a terra.

El passeig a vorera del canal.

Gallineta d'aigua nedant per les aigües del canal.

Dues fotges solcant les aigües.

Entrant al Regent's Park.

Els arbres del parc es van pintant de colors de tardor.

Sobre la Tate Modern el cel estava empedrat de petits niguls blancs sobre un cel net d'horabaixa. Solcant aquest cel un avió amb destinació qui sap on...

La imatge cercada després de deu anys.

Fantasmes a Notting Hill.