 |
|
Llaurat i sembrat; arbres d'hivern i
flors d'ametlers. Tot esperant una primavera per assegurar els
queviures de tot un any.
|
L'itinerari va ser:
Valldemossa-font de s'Abeurada-Pla des Pouet-mirador de Na Torta-volta a Na Torta-mirador de Ses Puntes o de Can Costa-sa Talaia Vella-es refugi de s'Arxiduc-coll de Son Gallard-cova de s'Ermità-camí de s'Arxiduc-Pla de Ses Aritges i Puig Caragoler-cova de s'Aigo-Camí de Ses Basses-Valdemossa.
Començàrem fent camí fins arribar a sa Font de s'Abeurada, localitzada a una zona de ranxos de carboners i utilitzada per allotjar-hi un llatzaret pels malalts de pesta cap allà del 1652. El camí va punjant lentament i fent ziga-zaga fins arribar a una clariana oberta dins un bosc d'alzines, el Pla des Pouet; antic centre per proveïr aigua entre carboners i altres treballadors de muntanya.
D'aquí ens havíem de dirigir cap al mirador de na Torta, on entretenguérem la gana amb una micona de fruita. De mirador a mirador, ara al mirador de Ses Puntes. El camí l'anàvem fent dins alzinar vell, escenari de ranxos de carboners i sitges. Ara, i després de contemplar les magnífiques vistes, ens enfilaríem cap a Sa Talaia Vella per visitar el refugi de s'Arxiduc, el primer documentat de l'estat espanyol. Abans però, ens aturaríem a sa Cova de s'Ermità Guillem.
Tornàrem emprendre camí pujant fins el Puig Caragol i passant per l'anomenat camí de s'Arxiduc, des d'on disfrutàrem d'un vertader espectacle. Dir que el dia que trobàrem no podia ser millor.
Arribàrem fins la Cova de s'Aigo on dinàrem per després descansar una mica i baixar per un altre camí de carboners, el camí de Ses Basses. I, tots contents i arribats, na Miquela i en Gaspar ens tenien preparada una sorpresa: coquetes, cafè i, pels més assaciats de set, cerveses.
 |
|
Pujant al Pla des Pouet després de
deixar la Font de s'Abeurada; un camí de ferradura que ben segur fou
molt transitat quan les sitges i els ranxos de carboners del redol
estaven en ple rendiment.
|
 |
| Arribats al Pla des Pouet, ara és guardat per guies de medi natural per evitar que la natura es faci malbé. |
 |
|
Del Pla des Pouet ens havíem de
dirigir cap al mirador de Na Torta recentment restaurat.
|
 |
|
Panoràmica des del mirador de Na
Torta. Mar blava i plana, dia espectacular que anava agafant força.
Vistes des Pla des Rei i de les possessions que guaiten a la marina
de Valldemossa.
|
 |
|
Els nostres protagonistes de "A peu pla":
Ole, Gaspar, Jaume, Jordi i Biel, ajupits. Cati, Xisco, Maria, Teresa, Damià,
Xesca, Bernat, Miquela, Pilar, Maria, Catita i Vicenç, drets.
|
 |
|
Caminant dins bosc d'alzines, terra de
carboners. Ara ens dirigíem cap al mirador de Ses Puntes fent la
volta al Puig de Na Torta (737 m).
|
 |
|
Alzinar net i antic, de soques
gruixades i cobertes de líquens.
|
 |
|
Camins d'antics oficis de muntanya que
ara ens permeten conèixer un pasat i disfrutar d'un paisatge,
senzillament, espectacular.
|
 |
|
Runes d'un forna de carboner, segur que
va ser un complement luxós per un ofici dur i familiar d'un temps
-ara per ara- no tan llunyà.
|
 |
|
Clarianes de bosc i més camí...
|
 |
|
Camí marjat i reblat que ens atraca al
mirador de Ses Puntes.
|
 |
|
Na Xesca i na Pilar guaitant sobre Can
Costa.
|
 |
|
Detall des Mirador de Ses Puntes.
|
 |
Des de Ses Puntes cap a la marina des
Port des Canonge.
|
 |
|
Dues Maries i una Catalina descobrint
una geografia neta, ondulada i ordenada.
|
 |
|
Enfilant camí de cap a Sa Talaia Vella
i el refugi de s'Arxiduc.
|
 |
|
Assaborint un glop d'aigua després
d'una pujada i contemplant, alhora, el blau turquesa de la nostra
Mediterrània.
|
 |
|
Les barbes de frare verdoses i
groguenques vesteixen branques i troncs d'alzines.
|
 |
|
Un mòbil enregistra una sola que vol
estar sola i unes mans hàbils que arreglen un incert.
|
 |
|
Vistes des del refugi de s'Arxiduc.
Baix el Coll den Gallard, enfront el Puig Gros (935 m) i lluny el
Penyal des Migdia, el Puig Major i el Puig de Massanella.
|
 |
|
El refugi de s'Arxiduc ara roman
restaurat sobre Sa Talaia Vella (858 m).
|
 |
Detall
d'un ull de bou a la façana de l'esmentat refugi.
|
 |
|
Més alzinar i ara fent camí cap el
Puig Caragolí pel camí de s'Arxiduc.
|
 |
|
El
camí de s'Arxiduc, un vertader balcó que guaita sobre unes
impressionants vistes. Camí capritxós dins roca viva per
encantar i conservar la poesia de la naturalesa (1890,
Gaston Vuiller).
|
 |
|
Fent
passes sobre aquest enginyós camí marjat i reblat...
|
 |
| ...que va dibuixant un itinerari de muntanya que amaga tresors als nostres sentits. |
 |
|
Drets:
Vicenç, Biel, Teresa, Damià, Cati, Ole, Maria i Xisco. Gaspar,
Miquela, Xesca i Bernat. Ajupits: Jaume, Jordi i Catita.
|
 |
|
Panxa
plena, alegres i contents -mot contents- anam baixant cap el camí de
ses Basses.
|
 |
|
Vorejant
ses Fontanelles i observant sa Coma de Son Moragues.
|
 |
|
Satisfets
d'un dia clar i net; d'un dinar a davora sa Cova de s'Aigo degustant
menjars i dolços i bevent vinet i aigua de cantimplora.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada