diumenge, 13 d’agost del 2017

Albarracín, una visita modèlica



Dins el XXXè encontre d'escoles associades a la UNESCO que es va celebrar dins la primera setmana del passat mes de juliol a la ciutat de Terol, tenguérem l'oportunitat de fer una visita guiada, i modèlica alhora, al poble d'Albarracín, a uns vint quilòmetres de Terol.

Albarracín és un indret exemplar en molts sentits: va ser declarat monument nacional l'any 1961, es considerat un dels pobles de més bellesa d'Espanya, es troba dins un paisatge fantàstic enfilat sobre una muntanya solcada pel riu Guadalaviar i el seu nom i la seva fisonomia provenen de la dinastia dels Banu Racín, originària dels berebers dins l'edat mitjana.

Com deia abans, la visita va ser modèlica, ja que comptàrem amb un guiatge de luxe, el geògraf i gerent de la Fundación Santa María de Albarracín, el Sr Antonio Jiménez. Ell ha vist néixer i créixer aquest projecte cultural de refer, salvar i recuperar edificis emblemàtics i cases particulars d'aquest poble creant diferents llocs de feina, una quarantena, des de l'administració, vigilants de museus i guies, restauradors, i tot tipus de mà d'obra per dur endavant aquest original projecte de recuperació d'Albarracín. Paisatge i arquitectura tradicional configuren un atractiu original i, alhora, fràgil. Carrerons estrets amb portells i escales ens passejaren per teringues de façanes que desafien totes les lleis de gravetat i que, alhora, van tancant el sostre del carrer aixoplugant-te de possibles ruixades i tempestes o, senzillament, creant ombra i fresca dins l'estiu feixuc i calorós.


Va ser un dia perfecte, tant pel que vérem com pel que escoltàrem i sentírem. Hi haurem de tornar amb més temps.

Vegeu un petit tast de la jornada...

Detall del sostre de l'esglèsia de Santa Maria de Albarracín, ara restaurada i convertida en auditori. En aquest espai hi començàrem la visita guiada amb pèls i senyals pel geògraf i gerent, el Sr Antonio Jiménez.

Tot i ser el mes de juliol, encara hi havia roelles florides. Aquestes guaitaven sobre el sostre d'una antiga i recuperada casa de neu, just a l'esglèsia de Santa María de Albarracín. 
Detall de la murada que envolta la ciutat fortalesa des del segle XIV. 


 

Detall d'una de les moltes façanes de les cases que donen forma al poble. La fusta, el guix vermell i la teula àrab són els materials tradicionals de les diferents construccions d'Albarracín. 









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada