Cinc dies a París (IV i fi)

Camamil·la al jardi medieval del Musée National du Moyen Âge.

Aquest era el quart dia, va ser el més plujós, gris i, fins i tot, fresquet. Però  no ens va aturar de fer coses, la llista per descobrir era llarga i sabíem que no seria la darrera vegada que tornaríem escollir aquesta ciutat per seguir coneixent les “coses” que quedarien dins del sarró.

Tanca de l'esmentat jardí. Es tracta d'un estil de tanca molt antic, talment com es feia abans de poder disposar de xarxes metàl·liques o altres sistemes moderns.

Aquest dia triàrem un indret interessant, singular, històric, recuperat...: el Musée National du Moyen Âge, que ocupa l'antic Hôtel de Cluny. Se troba ben enmig del barri llatí i ben aferrat a les termes gal·loromanes (segles I i III) i ocupa l'edifici que cap el segle XII acollia els abats de Cluny. És un dels millors exemple de l'arquitectura medieval que es pot veure a París.

Detalls d'alguns dels vitralls que podem veure al museu, daten d'entre els segles XII i XIII.

Mentre a fora queien gotes i el dia segui gris ens deixàrem dur per la màgia d'aquest espai d'història medieval. Dins s'hi amaguen col·leccions de producció medieval importantíssimes: tapissos, talles, vitralls (la majoria d'ells dels segles XII i XIII), escultures, objectes quotidians... A una de les sales destaquen els sis tapissos de la col·lecció “La dama de l'unicorn” teixits al sud d'Holanda a finals dels segle XV.

 

En Rafel, na Xesca i na Cata asseguts dins el frigidarium, fent un descanset.

Detall de les parets de toves col·locades fa molts segles a les termes gal·loromanes.

L'itinerari et deixa descobrir els passadissos i les voltes subterrànies que et condueixen a les restes de les termes  gal·loromanes: el frigigarium (la sala de banys freds), el tepidarium i el caldarium (les restes dels banys tebs i calents). Paisatge del passat que et fa pensar amb l'enginy dels que l'idearen i el construïren. Una passada!

Rajoles medievals amb detalls significatius.

Rellotge de sol curiós i molt interessant a l'exterior de museu.

Detall del rellotge de sol.

Va ser un dia que ja ens sortí el cansament; feia tres dies que feiem passes i més passes i moltes descobertes. El cos ja ens va dir que anéssim més pausats i així ho férem, de fet el dia acompanyava. Va està bé conèixer aquest espai que ens va deixar descobrir i descansar alhora.

Cantonada de dos carrers de la zona del barri llatí, un espai molt interessant per a descobrir.

Durant el cafetet, una tepesta d'aigua de bambolla. Una passada. La ciutat s'aturà una bona estona fins que sortigueren les clarianes.

Edifici singular molt aprop de la seu de la UNESCO.

Na Cata i na Xesca pegaren una ullada a la Saint-Chapelle mentre en Rafel i jo fèiem una cervesa. Després de dinar, al mateix lloc de la cervesa, anàrem a fer una volta per cercar un bistró per fer el cafetet; de sobte, el cel tornà més gris i fosc, vent i aire fred atracà una tempesta d'aquelles que a Sóller en deim “d'aigua de bambolla”, un espectacle que va fer aturar l'activitat de la ciutat. Quan acabà passarem el Pont Neuf i anàrem a veure la Torre Eiffel i l'edifici de la UNESCO, indret on es declarà la Serra de Tramuntana de Mallorca Patrimoni de la Humanitat.