dimarts, 4 de novembre de 2014

Cinc dies a Paris (III)


Tercer dia a Paris, després de berenar i preparar les coses per sortir vérem que el cel tornava estar tapat però s'entreveien clarianes lluny, molt lluny.

Aquest dia volíem descobrir Montmartre, un pujolet no molt enfora del centre on històries, vistes i comentaris no feien més que despertar la nostra curiositat. 


Agafàrem el metro, ens asseguérem i contemplàrem la gent, la diversitat de persones que com nosaltres voltaven per la ciutat europea a la recerca de noves descobertes i profitoses aventures.


Aviat arribàrem a la parada, just davall de l'habitada i visitada Montmartre. Hi havia molta gent! Seguirem les indicacions i començarem a pujar els escalons d'una escala que pareixia que no havia d'acabar mai. Començava davant d'una escola de primària i acabava ben davant de l'església del Sacré-Coeur, des d'on hi ha una vista de la ciutat espectacular.


Just on la imatge surt més cremada, on hi ha més intensitat de llum, hi ha l'escola de primària. Al seu costat s'hi troba el primer escaló d'una llarga escala empinada que s'enfila fins fer-te arribar a una esglèsia molt visitada.
La basílica s'inspira en l'arquitectura romana i bizantina. La seva forma és de creu grega amb quatre cúpules, la central té vuitanta metres. Dins d'aquest edifici emblemàtic s'hi guarda una campana, la Savoyarde, de tres metres de diàmetre i d'unes vint-i-sis tones de pes.
L'any 1875 s'hi col·loca la que seria la primera pedra i el 1914 s'acabà de construir. No es va consagrar fins el 1919, quan va finir la primera Guerra Mundial.
Des dels peus de la Basílica del Sacré Coeur hi ha unes vistes espectaculars. S'hi observau la imatge hi trobareu una grua, és la mateixa que es veu des de la finestra del Musée d'Orsay.

El cel s'anava esqueixant i el sol, aquest dia, volia dominar la ciutat. Els colors i les formes que delatava eren esplèndids. El temps de na Cata, na Xesca i en Rafel visitaven l'interior del Sacré-Coeur, vaig quedar embadalit escoltant dos músics de color amb una guiterra acústica i una caixa de percussió. Aviat tengueren un bon nombre d'espectadors que -la veritat- disfrutàven i disfrutàvem amb les seves cançons i, sobretot, de la seva interpretació. Genial!

Aquests dos músics s'entregaren al públic i féren que el dia fos esplèndit.


Façanes, finestres, finestrals i, sobretot, fumerals que guaitaven sobre les teulades d'una manera molt ordenada.
Ja erem a l'altra vessant de la petita muntanyeta, cases i casones curioses que feien aturar tota classe de turista.
Els protagonistes del viatge: en Rafel i na Cata a l'esquerra. Un servidor i na Xesca a la dreta. Asseguts a la carrera d'un dels locals nocturns més coneguts de París: Au Lapin Agile.
Començàrem a voltar pels carrers d'aquest “llogaret” fins arribar a la Place du Tertre on -tota plena de gent- vérem artistes amb les seves paletes i pinzells que anaren dibuixant i pintant la realitat del voltant, el que els hi passava pel cap o bé i més senzill, les seves obres.

Aviat seguirem carrers amunt i avall fins arribar a l'anomenat Museu de Montmartre, més aviat un centre d'interpretació del lloc que recorda els moments àlgics de la intensa vida dels cabarets i el pas del pintor espanyol Picasso, tot a través de fotografies, quadres i cartells de l'època. Des de les finestres i el pati es podem observar les vinyes de la Butte, el que queda d'elles.

Ja ens trobam al museu de Montmartre. Xesca, Rafel i Cata escolten les explicacions de la guia virtual. Es trobavem al jardí posterior.
Dins del museu observant nombrosos dibuixos, caricatures i fotografies de temps passats.
Detall del que resta de les vinyes de Montmartre.

Seguírem caminant i, alhora, baixant d'aquesta muntanyeta tan visitada. 

Curiosa la pintada: una jove turista fent el que ens agrada la fotografia; però detall significant. La pintada està feta sobre paper i no sobre la façana d'obra vista. Serà per respecte? Si és així, genial!
 
Baixada que me recorda a la pel·lícula "3 Days to Kill" on surt l'actor americà Kevin Costner i nombrosos indrets de la ciutat de París.

Les cases eren curioses i els comerços que veiem eren molt interessants: botigues de formatges i vins, venda de peix fresc i ostres, farmàcies a banda i banda... 


Aviat les olors de les cuines dels restaurants ens despertaren la gana. Ja era migdia i feia hores que el berenar s'havia consumat. Havíem d'agafar forces i energia per seguir les descobertes del dia. Dinàrem a un restaurant discret d'un menú senzill però bo amb un vi de la terra que va acompanyar l”estona. Panxa plena, seguírem davallant fins arribar a la zona baixa de la Butte, on poguérem contemplar la façana del famós Moulin Rouge.

En Rafel fent el "casting" per si el contracten al Moulin Rouge.

Aviat arribàrem a la zona de l”Opéra Garnier,  dels Grans Boulevars. Allà ens va sorprendre un altre músic amb una acústica que, ell totsolet, tenia més d”un centenar de persones que el miraven i escoltaven amb moltíssima atenció. Per suposat, nosaltres hi quedarem una bona estona, fins i tot comprarem el CD.

Molta gent tenia parada l'orella a aquest cantant i a la seva acústica. Va ser molt maca l'experiència.
En Rafel comprant el cd.

El cantant ben davant de l'Academie Nationale de Musique.
Interior de la Galeries Lafayette, un edifici amb una cúpula ornamentada amb vidres de colors i peces de ferro forjat. Uns magatzems comercials que val la pena visitar. Na Xesca s'hi comprà unes sabates més lleugeres i còmodes, tenia els peus destrossats de tant caminar.

El trajecte feia moure les cames que ens feren arribar fins a l”Avenue des Champs-Élysées i els Jardins des Tuileries on voltàrem i admiràrem tan el disseny del gran jardí com l”arquitectura dels diferents edificis que l”envolten. 

Creuant la carretera, entre l'Arc de Triomphe i els Jardins des  Tuileries.
Diferents moments i vistes dels Jardins des Tuileries. La gent, fins i tot na Xesca, aprofita les darreres hores de sol.

Arribàrem al les afores del Musée du Louvre i poguérem observar també les façanes dels edificis amb la llum de la posta de sol.

L'horabaixa al Louvre, poca gent i tranquil·litat. Fou magnífic.

D'un pont a un altre capturant la posta de sol d'aques tercer dia. A la dreta la silueta del Musée d'Orsay. Uns darrers minuts espectaculars.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada