dimarts, 1 d’octubre del 2013

L'onada verda que demanà seny i consens als seus governants...




L’Ara Balears la qualificava d’històrica; jo, senzillament, la qualific de cívica, pacífica i nombrosa, molt nombrosa. Tan sols record les que es feren per protegir el territori i la llengua anys enrere com a multitudinàries, però no com aquesta. I aquesta vegada per demanar una educació de qualitat, dissenyada des del seny i el consens social.


A ningú li agraden les imposicions. Sempre he dit que un bon aguiat s’ha de fer sense preses, a poc a poc, i encara així ens pots sortir salat, fat o se’ns pot aferrar i cremar-se una mica. Amb l’educació passa el mateix, ha de ser un bon aguiat i l’hem de cuinar lentament i amb molta cura. Són molts els ingredients a posar i els hem de posar en seny, hem de tenir en compte QUI se’ls ha de menjar i COM. Hem de saber posar la taula i l’hem d’assaborir TOTS per igual des de la diversitat. El per què, senzill: el futur és de tots i TOTS som els qui hem de dir –amb consens- què volem ser en ser grans. Hem de saber com volem contribuir des del nostre saber i esforç al lloc on ens ha tocat viure i amb la gent amb qui ho hem de compartir. Tan si volem com no, tots formam part d’una comunitat i amb ella ocupam un territori que ens marca i condiciona; però també ens cuida i ens acull alhora.



Vegeu idò el que veren els meus ulls de la caminada verda pels carrers de Ciutat aquest diumenge horabaixa, quan més de 90.000 persones decidiren fer costat al col·lectiu de docents de les nostres Illes. Esper que aquest plat sigui del vostre gust.












divendres, 13 de setembre del 2013

Gossos a Felanitx...



Gossos, satisfets després de la seva actuació a Felanitx (Mallorca) dins les festes de St Agustí.
Sonaren a la matinada de l'1 de setembre dins dels seus 20 anys de carrera musical i
fent gaudir amb les seves 16 cançons del seu darrer treball: Batecs.


Natxo, Roger, Juanjo, Oriol i Santi són els cinc components d’aquest grup català que acaba d’encetar un treball musical després de gairebé dos anys fora dels escenaris. Ells són els Gossos, un grup amb 20 anys d’història, 11 discs i amb una identitat i una manera de fer que agrada a molts.

La passada nit del darrer dia d’agost i a Felanitx (Mallorca) ens oferiren un ampli repertori on ens deixaren gaudir d’algunes de les seves darreres cançons i d’altres dels seus passats treballs. Va ser una vetllada maca, plena de llum i paraules senzilles, però amb força.

Aquest darrer treball, Batecs, ja el sentírem a Trui teatre, a Palma de Mallorca, fa uns mesos. Va ser espectacular i cada una de les cançons diu i sona fort fent notar que s’atraca un canvi, un somni. Que les coses poden canviar per un bé social i econòmic; que el món pot ser sostenible i que els valors tornaran a brollar de valent.

Sense ser un vertader fan, he de dir que des dels seus inicis els hi he parat l’orella i sempre m’han agradat. A casa han sonat i han adormit als nostres fills en alguna ocasió. Ara, que ja són grans, m’agrada veure’ls quan els escolten en directe en algun concert que hi hem coincidit com a n'aquests darrers fets a l’illa.

1.000 GRA6 Gossos i a seguir sonant. 
Vet aquí algunes de les imatges viscudes d’aquest darrer concert a Mallorca; esper us agradin.

Un moment de la seva actuació fent vibrar cada corda de cadascuna de les seves guiterres.


Un silenci dins d'una de les cançons que feren sonar.





dimecres, 28 d’agost del 2013

Sa costera, una clàssica...


El camí de ferradura que baixa fins a la font de Bàlitx d'Enmig

El camí de Sa Costera, partint des del Mirador de Ses Barques, ens fa passar per Bàlitx d’Amunt, d’Enmig i d’Avall. Sense deixar de banda Sa Font de Bàlitx d’Enmig. Fent camí i aixecant amunt els genolls pujam pel Coll de Biniamar i, més tard i havent passat el tirany que davalla a Sa Fàbrica, arribam al Coll de Na Polla que s’enfila per deixar-nos veure una visió general de Sa Costera, una badia impressionant de la façana nord de Sa Serra de Tramuntana. Des d’aquí ja tocam Cala Tuent. 

La font de Bàlitx d'Enmig, un qanat d'engineria popular

Havíem deixat els tres Bàlitx fent dues aturadetes: la primera a la font de Bàlitx d’Enmig, una font de mina amb canaleta interior que condueix l’aigua a una pica just a la seva entrada. L’aigua segueix camí avall per una síquia que condueix l’aigua a dues piques més: una rodona per abeurar les bísties i l’altre rectangular que deixava rentar la roba temps enrere. Polls, oms, noguer i morera acompanyen aquest racó humit de la Serra.

Deixant enrere Bàlitx d'Enmig, una camí de carro que ens condueix fins a Bàlitx d'Avall

La segona aturada la férem a Bàlitx d’Avall, just a davant la capella. L’ombra del lledoner ens convidà a gaudir d’una estona de fresca per poder assaciar la set. Aquesta capella va ser construïda l’any 1749 i les seves portes, obertes de bat a bat, ens deixà veure el seu interior. No deixàrem de guaitar a les cases velles de Bàlitx amb la seva torre annexa.

Bàlitx d'Avall des del camí de ferradura que ens fa baixar ziga-zaga epr dins l'olivar

Pared interior de la capella
Detall del sostre de la capella
Façana principal de la capella
Ses cases velles de Bàlitx d'Avall amb la torre de defensa
Ovelles tosses que ens contemplen

El grup excursionista més nombrós venia dels Cingles de n’Amet i nosaltres des del Mirador de Ses Barques. Ara la destinació era fer camí per arribar junts a Cala Tuent.

Portell de Sa Costera dins de l'alzinar del Coll de Biniamar
El camí, dins l'alzinar, ens consduirà per l'espai que anomenam Sa Costera
Les cases de Sa Costera, damunt de la Punta de Cala Rotja
Càrritx i pins vesteixen aquest paisatge esquerp.


Fent camí i pensant amb l’incendi dels termes d’Andratx i Estallencs vaig recordar el que hi va haver a l’indret que anàvem trepitjant a finals de la dècada dels anys 70, quan Sa Costera va ser víctima de les flames. Va ser el primer incendi de grans dimensions que, malauradament, vaig conèixer.



A la Punta de Cala Tuent, la seva torre de defensa. Més enllà i enfilada, la torre de Can Palou
Les cases de Sa Costera i les marjades de conreu tancades amb paret seca.

Els participants d'aquesta petita aventura fent passes pel camí que encara no ha arribat al Coll de Na Polla


L’excursió va acabar amb una nedada i una paella al Vergeret. Va ser un divendres 7 d’agost, el dia que es va inaugurar el servei de “taxi boat” dels Capapuig. Aquesta embarcació ens va dur fins al Port de Sóller.

Una experiència més dins aquest estiu. 

Arribats al portell de Cala Tuent, vista general de la Punta de Cala Rotja

Imatge marítima just abans d'arribar a port.