Aquest dia ens
aixecàrem prest i berenàrem a l'alberg. A Inverness no ens hi quedàrem i, la
veritat, no la visitàrem prou. Hi haurem de tornar!
La destinació
final era arribar a Portree, un poblet de pescadors a l'illa de Skye. Per
anar-hi havíem de fer carretera pel Gleat Glen o pel també conegut Glen Albyn,
Glen More o depressió de Glen More. Aquest és un indret immens on s'hi junten
unes valls entre Inverness i Fort William.
Gleat Glen és
una falla geològica que va de NE a SO i divideix les Highlands en dues grans
zones: les Terres Altes al nord-oest i les muntanyes Grampianos que marquen el
límit entre les Terres Baixes. Dins d'aquesta gran encletxa s'hi troben un bon
grapat de llacs connectats entre si per rius; tot plegat dona forma al
Caledonian Canal, un canal navegable d'uns 100 quilòmetres de llargària que
connecta Inverness amb Fort William. El canal té 29 rescloses, quatre
aqüeductes i 10 ponts; i va ser dissenyat per l'enginyer Thomas Telford i
construït entre els anys 1803 i 1822.
Aquest trajecte
idò va estar ple de racons i més racons d'aigua, dolça i salada: el llac Ness,
els Loch Garry, Loyne, Cluanie, Duich i Long, i hi hem d'afegir-hi els rius que
s'hi sumen.
Tot el paisatge,
a més d'aigua, anava acompanyat de vistes espectaculars, boscos, prats, alguns
ocells de presa i d'altres de prats i les vaques de les Highlands, una raça de
criança de banyes llargues i cobertes de pèl llarg i gruixat. Nosaltres les vérem
de color castany clar.
Passàrem pel
llac Duich i ens aturàrem a veure el castell d'Eilean Donan que té els seus
orígens l'any 617. El seu significat és illa
de Donnán però rep aquest nom degut al sant cèltic Donnan d'Eigg per fet
d'ahver fundat una església a la petita illa. El castell que podem veure avui va
ser construït el 1220 sobre les runes d'un fort dels pictes per defensar-se de
les incursions vikingues... (fixau-vos
amb les imatges que acompanyes aquesta entrada al blog).
Aviat
arribàrem a la mar, a la nostra dreta ja s'aixecava l'illa de Skye i, una mica
lluny, veiem el pont que havíem de creuar. Aquest pont, d'uns dos quilòmetres
de llargària, va ser construït entre els anys 1992 i 1995, quan es va obrir al
públic. Abans s'havia de creuar l'Atlàntic amb transbordador.
Havent creuat
el pont ens aturàrem a Broadford però no ens hi aturàrem gaire, és una població
amb serveis per comprar, entre altres coses, queviures. Férem carretera i aviat
arribàrem a Portree, ciutat petita i principal de l'illa que rep aquest nom
degut a la visita de Jacobo V l'any 1540. Portree té un port entre penya-segats
amb un moll on s'hi troben una filera de cases amb les façanes de colors vius.
Quan hi
arribàrem ens aturàrem a l'oficina d'informació per demanar com i de quina
manera se podien aconseguir els bitllets pel transbordador per anar a Mallaig
l'endemà. L'oficina la regentaven un equip de dones joves molt simpàtiques i
servicials que ens donaren tot tipus d'informació. Després ja ens dirigírem a
l'apartament que havíem de fer estada, deixàrem equipatge i anàrem a voltar fins
l'hora d'anar a sopar. Després de sopar a un restaurant on degustàrem menjar de
la zona anàrem a fer una petita excursió fins a l'hora d'anar a preparar
l'itinerari de l'endemà i dormir.
