A més de 100 quilòmetres de Bayeux i tocant
Bretanya s’hi troba un dels indrets més visitats de França: Mont Saint-Michel.
Aquest dia i després de berenar el bus ens esperava per traginar-nos a aquest
lloc tan concorregut des de fa molts segles.
Mont Saint-Michel s’aixeca sobre una gran roca, un
illot d’uns 960 metres de circumferència i d’uns 92 metres d’alçada. L’Oceà
Atlàntic l’envolta cada dia omplint d’aigua marina tota la badia. Es troba a
mig camí entre Bretanya i Normandia ancorat dins d’un gran arenal exposat a les
majors marinades d’Europa. S’hi va construir, entre els segles XI i XVI, una
abadia benedictina d’estil gòtic i dedicada a l’arcàngel Sant Miquel, d’aquí el
seu nom. Des del 1979 és patrimoni mundial de la UNESCO. És un indret d’antigues
i de modernes peregrinacions, avui dia rep moltes visites diàries... milers d’elles.
Nosaltres no en podíem ser una excepció.
La visita a aquest lloc em va fer pensar en la
pel·lícula que protagonitzà Sean Connery i dirigí Jean-Jacques Annaud el 1986; “El nom de la rosa”, novel·la escrita per
Umberto Ecco. Abadia, edat mitjana, monjos, murs de pedra treballada, escales
amb molts escalons,la roda amb les cadenes i el pendent per pujar els queviures,
sales grans amb finestrals, temples i esglésies ... Tot hi era a Mont-Saint
Michel per reviure una bona història o imaginar-ne d’altres. Les vistes des del
més alt et deixen veure un horitzó desconegut per a nosaltres, una mar ample i
valenta i unes terres planes i grans, grandioses. El temps va ser respectuós i
ens deixà disfrutar d’un bon dia i d’una visita que segur que recordarem.
Us deix amb un seguit d’imatges que donen
testimoni de la nostra petita aventura; esper us agradin.
 |
| Hi anàrem a peu des de l'aparcament d'autocars. Aquest fet va fer que gaudíssim d'unes bones vistes i, al mateix temps, va semblar una peregrinació. Imaginar que arribàvem des de lluny a un lloc semblant a una fortalesa amb una abadia i unes bones murades que la protegeixen. |
 |
| Entrats dins la fortalesa, s'hi aixequen petits habitacles de dues o tres plantes fets d'obra i fusta amb coberta de fusta o pissarra. De colors pastel que recorden la tardor i de formes suaus i simètriques. |
 |
| Parets immenses i altes, murs gruixuts, pedres tallades i ben col·locades,... conformen tot aquest conjunt arquitectònic que dóna forma al conegut Mont-Saint Michel. |
 |
| Curioses imatges preses davant una bolla gegant d'acer on s'hi reflexava la realitat del moment. |
 |
| Comencen a comparèixer els que seran els protagonistes del moment;... |
 |
| ...ja n'hi ha un bon grapat. Els coneixeu? |
 |
| Al sostre d'una gran sala un mòvil de plomes de diferents ocells rapinyaires. Segur que ens recorden ocells de presa dels falconers de l'edat mitjana. |
 |
| La gran roda de fusta que, amb la força d'homes, ajudava a pujar els queviures a la fortalesa enfilada a aquesta penya de més de 90 metres d'alçada. |
 |
| Aquesta imatge ens delata el pendent que havia de pujar el petit "trineu" de fusta carregat de queviures. Lluny i dins del fang els moderns peregrins que entren i surten de l'indret. |
 |
| Passeig pel trespol fangós que ens ha deixat la marinada. |
 |
| Monitor d'excursions dins del fang. Deu ser una visita prou interessant i, si més no, innovadora. |
 |
| Detall d'una teulada i façana a l'interior de la fortalesa. |
 |
| La imatge que ens ajuda a dir "fins una altra" a aquest penyal de l'oceà atlàntic. |
 |
| En arribar a Bayeux, imatge curiosa: s'anuncia el concert de divendres a la catedral de la coral sollerica Pro Musica Chorus,,, |
