rebost analògic [4]: pobles banyats

Imatges de racons de la mediterrània, de pobles banyats amb històries semblantsi amb gents que estimen la terra i el mar.

Ja n’han passat d’anys d’aquestes imatges. Pobles banyats, aquella curolla de congelar imatges de diferents indrets de la nostra mediterrània, pobles de gent senzilla i tendra que conviu disfrutant i deixant disfrutar: pescadors, pagesos, ramaders... i tota casta de gent amb oficis arrelats a la terra i al mar, aquesta mar petita.

Andalusia, Sardenya, Eivissa, Menorca, Grècia, Venècia, Rovinj i Mallorca són els indrets que donen llum, color i textura a aquestes imatges. Són fruit de viatges d’enrere, de molt enrere. Viatges que férem amb la “trotamundos” i amb la gent del GOB; viatges que aprenguérem moltes coses que ens han servit al llarg dels anys viscuts. De fet, tot el que ara sent són records de petits moments molt significatius i que són mostrats a les fotografies que teniu just seguit.

Dalt Vila, Eivissa.
Façana que rep la llum directe d'un sol que escalfa a l'hivern
i acalora a l'estiu.

Tros d'una façana d'una casa a l'Empordà, Catalunya.

Fragment del Ponte Vecchio (pont vell), una de les imatges més caçades a Florència. Un pont que des del segle XIII ja estava ocupat per comerciants i artesans: curtidors, carnissers, pescadors... Aquests oficis foren substituïts per joieries i orfebreries cap el 1593 per evitar les males olors de les carns i peixos sobrants que tiraven al riu Arno. Aquest pont va ser l’únic que respectaren els nazis l’abril del 1944.

Barcassa fent mercat al port de Poros, una menuda
illa grega molt a prop del Peloponès.

Església del Mercadal, Menorca.

Posta de sol a l'Adriàtic, concretament a Rovinj, Slovènia.

Rovinj, poble de pescadors de la península d'Istria, Slovènia.

Detall d'una petita campana d'una capella a Oliana, a Sardenya.

Carreró ombrívol a Venècia.

Façanes que guaiten a un carrer d'aigua també a Venècia.

Trast d'una petita botiga a un carrer de Venècia molt a prop de l'ara Museu d'Història Natural; abans magatzem turc durant els segles XVII-XIX.

Façana a Cala Fornells, nord de Menorca.

temps de tardor que espera l'hivern

Aviat acabarà la tardor, aquesta tardor que enguany li ha costat ser ella mateixa. De fet, n’hi ha que diuen que no ha estat present. Tant se val, sabem que va començar el 22 del passat setembre a les 22 hores i 44 minuts, i que la seva durada haurà estat de 89 dies i 20 hores. Després deixarà pas a l’hivern, que prendrà el relleu el proper 21 de desembre.

Durant l’equinocci de tardor dia i nit valen el mateix, hi ha les mateixes hores de sol que de nit a gaire bé tot el planeta; això sí, mentre que al pol nord no veurà el sol al pol sud no es farà de nit. Planeta de contrasts, què li hem de fer?

Sabem que la tardor és època de precipitacions, que enguany no han estat molt abundants però que si han banyat de valent. Les temperatures, a mesura que el dia s’ha anat escurçant, han anat minvant i aquesta sí que ha estat més generosa que la pluja; el fred s’ha deixat i es deixa sentir just quan el sol s’amaga darrera del Pujol den Banya.

El fet d’anar-se enfosquint fa que la clorofil·la dels arbres caducifolis deixi pas a altres substàncies, altres pigments com són els carotenoides i les antocianines. Substàncies que donen aquests colors tan elegants i càlids com el marró, el groc taronja i el vermell. Cirerers, albercoquers, ametlers, caquiers, figueres, polls, oms... es van despullant davant d’un hivern que aviat arribarà; abans però, ens criden que els mirem per veure el seu espectacle particular. Després deixen caure, tira a tira, el seu fullam.

Aviat però, just entrat l’hivern, el dia anirà prenent terreny a la nit i, sense que ens adonem compta tornarà arribar la primavera i els arbres que perderen les fulles dins la tardor es tornaran a vestir de verd per donar nous fruits i ombra per fer passar un estiu falaguer. 

El passat diumenge anàrem a estirar les cames i els ulls es varen anar fixant amb les imatges que teniu al costat. Esper us agradin i fins una altra.